Cultura

Els caus de la cultura

La Societat Cultural i Esportiva La Lira publica un llibre pels 150 anys d’història a Sant Andreu del Palomar i el casal de Vilafranca ha celebrat recentment el centenari

La Societat Coral La Lira és una de les 180 entitats adherides a la Federació d’Ateneus de Catalunya

#En realitat, ningú sap del cert quan es va fundar la Societat Coral La Lira a Sant Andreu del Palomar. La primera referència de què disposen és l’estendard de la societat, que té brodada la data del 1870. L’historiador local Pau Vinyes i Roig sí que ha determinat –al seu llibre La Lira. 150 anys fent poble, publicat per l’Ajuntament de Barcelona– que aquesta coral, seguint els referents que impulsaria Josep Anselm Clavé, mai es va acabar adherint a la Federació dels Cors de Clavé.

La Lira ha estat una entitat que ha respirat activitat (coral i teatre, però també moltes altres que propiciaven la trobada d’oci entre els ciutadans) quan encara Sant Andreu era un poble independent de Barcelona i fins avui. La Societat Cultural i Esportiva La Lira forma part, això sí, de la Federació d’Ateneus de Catalunya i segueix voluntariosa acollint gent i programant accions culturals.

Encara que aquesta celebració hagi estat aigualida per les precaucions de la Covid, La Lira és un dels caus de cultura que va sobreviure a les dictadures de Primo de Rivera i Franco i a la Setmana Tràgica del 1909, pel fet de no pertànyer a l’Església ni tampoc de ser un dels ateneus obrers i catalanistes que censurarien els feixistes. La prudència probablement ha fet que avui hi hagi notables llacunes en la seva història, perquè es van fer desaparèixer els llibres d’actes de l’entitat. Se sap la història a partir de l’hemeroteca de Sant Andreu i de les memòries de mossèn Joan Clapés.

El president Miquel Ribas i Verdaguer feia veure la seva longevitat al delegat de Cultura Antoni Guitart en una carta el 1981: “Som més antics que el partit socialista, que el comunista, que els sindicats i les autonomies, que el FC Barcelona i el Real Madrid.”

Mossèn Clapés, per exemple, anuncia la dissolució de la coral La Lira el 1908. Això no va afectar la continuïtat de l’entitat, perquè ja disposarien d’altres seccions que garantien activitat. L’entitat, que inicialment era al Casino L’Amistat, va construir un edifici el 1895 (que continua dret) al carrer de la Mare de Déu del Pilar, 15 (avui, carrer Coroleu). Al reglament de l’entitat s’estipula que no hi pot haver més de 60 socis. I en cas de defunció, l’entitat abonava un subsidi a la vídua i els fills. Tot i la Guerra Civil, l’activitat de La Lira va continuar. En l’acta del 1937, escrita en català i encara consultable, s’integra a la Societat Ocellera de Sant Andreu. També hi han passat altres entitats com la de caçadors, patinatge o fotografia. Al local sempre hi ha hagut un servei de cafeteria. Als inicis, als que la gestionaven, se’ls oferia un allotjament al mateix edifici, un de soterrani que, segons descriu Pau Vinyes al llibre, es va convertir en un refugi antiaeri durant la Guerra Civil que avui encara es pot visitar.

El llibre recull els alts i baixos de l’entitat, al costat de la trajectòria de Sant Andreu. L’entitat n’ha passat de tots colors fruit dels canvis d’època. Als anys seixanta, l’aparició del vehicle privat implicaria un canvi d’hàbits i perdria la força del teatre amateur (que podia fer funcion setmanals) i de les altres actuacions (el 1982 es recupera la secció coral), com recordaven en la presentació del llibre, el gener passat, a la Fabra i Coats.

LA DATA

1870
Any
que es dona com el del naixement de La Lira de Sant Andreu. És la primera referència, brodada al seu estendard.

La Federació d’Ateneus impulsa la comèdia

La comèdia 36 preguntes que faran que t’enamoris es representa aquesta temporada en 30 ateneus. La Federació d’Ateneus de Catalunya impulsa aquest muntatge a través de la Xarxa de Teatres, amb el qual es pretén dinamitzar aquests espais teatrals oferint formació als programadors, avantatges i descomptes econòmics en la programació d’espectacles, i un ampli catàleg d’obres disponibles per girar, així com un intercanvi entre els teatres que en formen part.

36 preguntes... és una comèdia escrita i dirigida per Pere Anglas (El funeral de Mary-Lin, Separacions, L’home inacabat) inspirada en l’experiment que el psicòleg canadenc Arthur Aron va fer el 1997 sobre els mecanismes que entren en funcionament quan intimem amb algú. Es tractava d’un qüestionari de 36 preguntes que diverses parelles de desconeguts havien de respondre. Encara que l’experiment pretenia únicament investigar sobre la intimitat, el cas és que, després d’aquelles sessions, més d’una parella s’havien enamorat. Interpretada per Xavier Alomà i Lara Correa, integrants dela jove companyia Els McGregor Teatre (Up All Night, Potser, Ròmul el Gran, Les Cigonyes vénen de Tailàndia), es tracta d’una comèdia teatral àcida, fresca, desvergonyida que tracta diversos temes al voltant de l’amor, la família i l’amistat..

També s’han programat del 9 de setembre al 17 de desembre ¡ en 14 ateneus catalans el cicle Amen Sam, sobre cultura del poble gitano, un projecte comunitari amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i la Fundació La Caixa.

A Vilafranca, l’arquitecte del Paral·lel

Especulava Antoni Gaudí, sobre l’arquitecte noucentista Andreu Audet: “Canviarà el Paral·lel.” I així va ser, perquè va construir fins a cinc teatres, avui desapareguts o remodelats: l’Apolo (1901); el Saló Arnau (1903); l’Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal; el Pavelló Soriano (1900), avui Victòria, i el Teatre Gayarre (1908). Audet seria també l’autor dels plànols del Teatre Casal de Vilafranca del Penedès, que aquest 24 de juliol ha fet 100 anys. A diferència dels escenaris del Paral·lel, l’edifici de Vilafranca es manté intacte, probablement l’únic d’aquest arquitecte que va ser referent en la construcció de teatres de Catalunya. Està previst, el 2022, la presentació de l’avantprojecte de remodelació de l’equipament.

Després d’un espectacle el dia del centenari, el programa de commemoració dels cent anys del Teatre del Casal incorpora les arts visuals, amb dues accions a les parets del seu vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l’anamorfosi; l’audiovisual, amb una peça documental sobre la història del teatre; i la recerca i recuperació de la memòria, amb un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920, i amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonis amb records vinculats a espais del teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.