Cultura

Final d’any amb art

Gaudí alliberat dels tòpics, els retrats que va fer Picasso a la seva germana i una visió política de les màscares seran algunes de les grans exposicions de la tardor

Esteve Lucerón presentarà a l’Arxiu Fotogràfic la seva sèrie de l’últim barri de barraques
Els anys catalans de Celso Lagar i la seva companya Hortense Bégué, al cartell gironí
La Virreina i el Museu Can Framis allotjaran les imatges crítiques de Joan Fontcuberta

Gaudí va ser realment un geni aïllat? Què amaguen i alhora què ensenyen els rostres emmascarats? Com era la vida a l’últim barri de barraques de Barcelona? Quina va ser la primera model de Picasso? Les imatges ens diuen sempre la veritat? Les exposicions que s’obriran aquest darrer tram de l’any miraran de resoldre, o potser d’afegir més preguntes, a aquestes i a moltes altres qüestions.

No, Gaudí no va ser un bolet solitari que va irrompre per generació espontània a la Barcelona de finals de segle. Així és com ens l’han volgut fer veure, llastimosament. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) li donarà la volta en una exposició imperdible (del 19 de novembre al març del 2022) que el posarà en context i irradiarà un creador complex interdependent d’una ciutat complexa. La mostra viatjarà al Museu d’Orsay de París la primavera de l’any que ve.

Al MNAC estan convençuts que la millor manera d’entendre l’art del passat és fent-lo dialogar amb la creació contemporània. Aquest final d’any ha encarregat dues noves intervencions, a Antonio Ortega (a l’octubre) i a Francesca Llopis (al novembre, dins del festival de videoart Loop).

Els artistes de l’escena catalana se senten molt a gust treballant amb el museu de capçalera de l’art català. Per contra, lamenten que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) els margini, però això, ara, aquesta institució ho vol corregir amb un cicle d’exposicions col·lectives. La primera serà Panorama 21. Apunts per a un incendi dels ulls (del 22 d’octubre al 27 de febrer), que reunirà una vintena de creadors.

Tot amant de l’art ha de tenir ben anotada a la seva agenda la proposta d’aquesta tardor del Museu Picasso. Lola Ruiz Picasso (del 12 de novembre al 27 de febrer) posarà el focus sobre una de les models preferides del Picasso nen i adolescent, la seva germana. Que també era pintora (i les seves obres s’exposaran) i mare de pintors. El seu fill Javier Vilató tindrà una exposició paral·lela al museu del carrer Montcada. 100 dibuixos de telèfon reunirà les obres que feia quan rebia o feia una trucada, i que no eren simples gargots.

L’oferta de fotografia torna a ser potent. A Joan Fontcuberta, fonamental per repensar críticament l’era del bombardeig d’imatges, l’han programat dues institucions. La Fundació Vila Casas al seu Museu Can Framis, on presentarà Monstres (del 5 d’octubre al 23 de gener), un brodat amb una mitja dotzena de projectes recents seus. I la Virreina Centre de la Imatge, que farà lluir Ça-a-eté? Contra Barthes (a partir del 15 d’octubre), en la seva mateixa línia de discutir la fotografia com a veritat.

La Vila Casas renovarà els continguts dels Espais Volart. El pintor francoisraelià establert a Barcelona Daniel Enkaoua conviurà (del 15 d’octubre al 2 de gener) amb l’exposició Cigarrillos París i la publicitat moderna, que aplegarà els cartells que l’emprenedor olotí Manuel Malagrida (1864-1946) va utilitzar per promocionar la seva empresa tabaquera d’Argentina.

A la Virreina hi haurà altres exposicions junt amb la de Fontcuberta. La retrospectiva Da zero del fotògraf italià Guido Guidi i una revisió de la carrera d’Adrià Julià, de títol Conquesta de l’inútil. A partir del 29 d’octubre, s’hi sumarà una proposta sobre el nou Museu Munch d’Oslo, dissenyat per l’estudi Herreros, coincidint amb la seva inauguració.

Reprenent el cartell fotogràfic, la Fundació Foto Colectania, el centre KBr de la Fundació Mapfre i l’Arxiu Fotogràfic no fallen mai. A Colectania, demà dilluns obren Perfect day (fins al 21 de novembre), l’última sèrie de Txema Salvans que explora la sobreexplotació turística a tota la costa mediterrània, de Girona a Algesires. Al KBr, dues novetats simultànies (del 30 de setembre al 16 de gener): un repàs a la trajectòria del veterà fotògraf italià Paolo Gasparini, instal·lat a Veneçuela des del 1954, i Flama 21, un projecte de visibilització de les noves generacions formades a les escoles de fotografia de Barcelona. A l’Arxiu Fotogràfic descobriran les imatges que va aconseguir Esteve Lucerón a la Perona, el darrer barri de barraques enderrocat abans dels Jocs Olímpics (del 25 de novembre al 22 de maig). Dins d’aquesta Barcelona desapareguda també s’hi submergirà el Castell de Montjuïc en una mostra sobre l’antic parc d’atraccions de la muntanya (del 23 de setembre al maig del 2022).

Més fotografia. Les obres guanyadores del concurs World Press Photo es penjaran un any més (del 10 de novembre al 12 de desembre) a les parets del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I atenció a la darrera exposició de l’any al CCCB: La màscara mai menteix (del 15 de desembre al 8 de maig), que abordarà el rostre emmascarat des d’un punt de vista polític. La visitarem amb mascareta.

Al CCCB es va veure la temporada passada una gran mostra de videojocs. El CaixaForum agafarà el relleu amb Homo ludens (de l’1 de desembre al 17 d’abril). I el CosmoCaixa explicarà a fons el llegat del geni de l’electricitat moderna Nikola Tesla (del 30 d’octubre al 22 de desembre).

La Fundació Miró recuperarà un projecte que la pandèmia havia posposat: El sentit de l’escultura (del 15 d’octubre al 6 de març), una mirada molt personal de la història de l’escultura per part de l’artista David Bestué.

Prometen les exposicions Pintura aborigen australiana, tradició i contemporaneïtat, al Museu Etnològic i de Cultures del món (del 16 de desembre al 15 de maig), i La lluna de Lotus. Art i poesia de la monja budista Otagaki Rengetsu (1791-1875), a partir del 19 de novembre, al monestir de Pedralbes.

Mentre, al Born Centre de Cultura i Memòria celebraran el centenari de Federico Fellini (de l’1 d’octubre al 9 de gener) i al Museu del Disseny s’ocuparan de les dones joieres dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat (del 23 de setembre al 28 de novembre). Al Centre d’Arts Digitals Ideal continuen apostant pels grans noms. Frida Kahlo en versió tecnològica dominarà l’espai a partir del novembre.

Un altre imperdible és la reobertura del Centre d’Arts Santa Mònica, el 24 de setembre, amb l’exposició col·lectiva inaugural Exposar/no exposar-se. Exposar-se/no exposar (fins al 10 de gener). Els seguidors de l’art contemporani també tenen cita a la Capella. Oscar Holloway i el seu Otherly seers furgaran en la sensibilitat i la intel·ligència dels éssers no humans (del 5 d’octubre al 16 de gener).

A la Fundació Tàpies, al Museu d’Arqueologia i al centre d’art de la Fabra i Coats no hi haurà cap novetat expositiva fins l’any que ve. Tampoc n’hi haurà a la Fundació Brossa, que està tancada per reformes fins al desembre. Un cas trist és el de la Pedrera, que té paralitzat el programa d’exposicions des de que va irrompre la pandèmia. Els seus responsables diuen que miraran de reprendre’l el 2022. Tant de bo.

Fora de Barcelona passaran moltes coses. S’ha d’anar al Museu d’Art de Girona, on es presentarà la primera mostra catalana dedicada a Celso Lagar i a la seva companya Hortense Bégué, pràcticament una desconeguda (del 23 d’octubre al 6 de març). Tots dos van deixar París per Catalunya quan va esclatar la I Guerra Mundial. Al Teatre Museu Dalí de Figueres exhibiran la Divina comèdia il·lustrada per Dalí, ara que ha fet 700 anys de la mort del Dant (a partir del 8 d’octubre). El Museu de Montserrat, que des de l’1 d’agost ja torna a obrir cada dia, allotjarà les fotografies que va fer el pare Bonaventura Ubach en els seus viatges iniciàtics a l’Orient bíblic a principi del segle XX (d’octubre al juny del 2022).

La Fundació Vallpalou de Lleida buscarà la llavor de l’art conceptual en les avantguardes a Metafísiques de la fragilitat (del 16 de setembre al 4 de desembre). I ja està oberta (durarà fins al 28 de febrer) l’exposició de Perejaume al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, D’un or que crema, una oda al barroc.

Tot aquest art, i molt més, ens espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Poder ‘calentó’

BARCELONA

L’ordre i el caos

Girona

Ha aparegut el diable

sitges
Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

Mallorca, convidada a L’Escala, Vila del Llibre

L’Escala
El text català més antic

El text català més antic

barcelona

Entrades a 10 euros al Palau, l’Auditori, el Mercat de les Flors, el Lliure i el TNC per celebrar el 100% d’aforament

barcelona

Un documental rememora una trobada a Suècia amb carboners de les Gavarres

La Bisbal d’Empordà
Fernando León de Aranoa
Director de cinema

“S’estan perdent el sentiment de classe i la solidaritat”

sant sebastià
ALBERT MASSIP
Projecte Càntut

“Graveu els avis, en un temps hi donareu tota la importància”

BANYOLES