Händel ‘resort’
El Teatre Auditori de Sant Cugat inaugura la temporada amb l’estrena d’una òpera tràgicament còmica. Avui s’estrena la versió d’Acis & Galatea, amb direcció musical de Jordi Domènech i direcció escènica d’Albert Arribas. Ensemble Contratemps hi posa els instruments. La peça més celebrada en temps de Händel, perquè s’hi intuïa la feblesa de la noblesa, converteix el camperol de qui s’encapritxa Galatea en un cambrer d’un complex turístic per a rics. Són altres temps.
El que en el passat eren pastors que esdevenien els capricis de les nimfes i els déus, avui són treballadors precaris. Albert Arribas ha fet una despietada lectura d’aquesta mascarada. Resulta que Polifem té una parella, Galatea, que s’encapritxa d’Acis i li va picant l’ullet, fins que ell perd els papers (i els pantalons). Polifem, un ésser despietat amb un sol ull i que, exposat al sol, queda com una gamba pelada, flaira aquesta relació i s’empipa. Com a monstre autoritari que és, no s’està d’amenaçar fins que executa la sentència. Acis, tot cor i desig, persegueix Galatea, deixa que li recolzi el cap als genolls amorosament i prova de trencar l’ordre establert (com el jardiner que aspira a quedar-se amb la mansió i la muller). Damon (convertida en la cambrera més pragmàtica i sempre servicial) procura que Polifem recuperi Galatea a través de la seducció. Però l’irat monstre, que traça els colors de la bandera espanyola (per la tovallola groga i el cos de color gamba amb banyador vermell intens), no se’n vol saber gaire res, de paciència i seducció.
El cartell preveu fins al gener èxits com Encara hi ha algú al bosc; comèdies com Els gossos, Filumena Marturano i 53 diumenges i musicals com La filla del mar. També enguany celebren la 10a edició del festival de música Petits Camaleons. La bondat del Manelic (de Terra Baixa) i la ingenuïtat d’Acis avui es veurien en els torsos fibrosos dels socorristes de la piscina. Seduirien sense pretendre-ho. Descobririen uns luxes i un món efímer inaccessibles per als seus amics i que posarien fi al seu destí. Ai, quants amors trencats es deuen haver fos com un gelat a Port Aventura o a les illes Seychelles...
