‘Pierrot Sabata’

Pierrot Lunaire no és només una de les obres més conegudes d’Arnold Schönberg, sinó que és també un enigma artístic en tota regla, atesa la seva profunda relació amb els universos del simbolisme, a través dels poemes d’Albert Giraud i de l’expressionisme. Aquesta relació ens porta a la necessitat d’un aprofundiment en els mateixos enigmes de l’ànima humana, per la qual cosa se’ns demana una actitud auditiva tant en aquells que escoltem com en els que interpreten l’obra. No és cap descoberta assenyalar que Xavier Sabata és un dels grans contratenors del panorama europeu, a més d’un “animal escènic” capaç d’impactar-nos per la seva immensa personalitat i talent. Conscient d’aquestes qualitats, Sabata no dubta a immergir-se en projectes que, a priori, no pertoquen a la seva veu, com ho va fer, tres anys enrere, amb el Winterreise de Schubert o com ara ha fet amb aquests vint-i-un melodrames que constitueixen el Pierrot, obra d’una dificultat tan extrema com fascinant.

És evident que el falsetista berguedà i l’Ensemble de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, concertat magníficament bé per Francesc Prat, han assolit un més que evident brillant resultat artístic, però no és menys cert que hi albirem encara una potencial millora per intensificar l’esmentat enigma psicològic i sonor de l’obra. Després de força anys sense poder escoltar el Pierrot a Barcelona, ara ho hem fet a través d’un producte tan atractiu com bell, però que també profetitza aquesta possibilitat d’assolir un “més enllà” sempre que Sabata es faci seva l’obra. Això és: que no quedi en un projecte més, sinó en un veritable company de viatge capaç d’esdevenir una autèntica presència real i que batejarem com a Pierrot Sabata.