La volta a Viena en 90 minuts

El recital del Quartet Gerhard, diumenge a la sala de cambra de l’Auditori de Girona, ha servit per demostrar que el quartet de corda –entès de manera general com a formació clàssica– es presenta bé de salut en el panorama català. De fet, són diversos els quatuors del país, encapçalats pel Casals, que gaudeixen d’anomenada i empenta internacional. I és natural també que aquestes formacions s’emmirallin les unes amb les altres.

Així, no deixa de ser curiós que els Gerhard hagin decidit presentar Els quartets de Mozart dedicats a Haydn, quan fa poc més d’un mes el Quartet Casals va llançar, via la prestigiosa Harmonia Mundi, un àlbum amb el mateix títol i obres. Viena no deixarà mai de ser un punt focal de la història de la música, gràcies en part a ser la ciutat on els dos compositors es van conèixer i admirar, arribant a tocar junts en quartets en més d’una ocasió.

El concert de diumenge va començar amb unes breus explicacions del primer violí, Lluís Castán. Cada vegada més músics entenen que aquest apropament informatiu trenca el gel i resulta útil als espectadors, que van poder delectar-se primer amb el Quartet en Re menor-K421, possiblement el més conegut del cicle, seguit pel de Mi bemoll major-K428. Són dues peces d’inspiració tardorenca, suaument melancòliques, però sense arribar mai a punts de pessimisme. Els instruments anaven molt ben entrellaçats, amb compenetració i fluïdesa, tot i que els andantes han sonat un pel taciturns i arrossegats.

Ara que tornem a la normalitat amb els aforaments i la durada dels directes, també seria adient recuperar les pauses, que són higièniques per a la ment i el cos. Però els Gerhard van preferir tocar l’hora i mitja d’una tacada, deixant per a l’últim el Quartet en Si bemoll major-K458 (dit La caça), més líric i preclar com un raig de llum entrant per la finestra a l’hivern, tot i que es va infiltrar alguna tos de rerefons.

Mozart va dedicar sis quartets a Haydn, per tant encara en manquen tres per completar la sèrie. Ja avisava el programa de mà (ara, cada vegada més, repartit de manera telemàtica) que aquesta era només la Part I. Esperarem, per tant, el retorn vienès dels Gerhard, per inferir novament el bon estat dels nostres quartets.