Quan el cos ensenya

Deborah Hay és una ballarina de fons. Des que en la dècada dels seixanta va començar la seva carrera, ha anat teoritzant i compartint una manera d’entendre la dansa que va molt més enllà de la tècnica. El 2004 pensava a cloure la seva etapa professional amb The match. Va ser una revolució impensable perquè la va recol·locar al mapa i avui és una icona viva de la dansa, que continua transmetent ànima als ballarins. El Mercat de les Flors presenta des d’avui i fins al 4 de desembre una constel·lació en què es programen peces que ajuden a entendre la coreògrafa. Ella va captivar el Cullberg Ballet suec convidant-los a ballar si, als seus peus, hi hagués el cel. A partir de preguntes impulsa coreografies amb els ballarins. Avui, ella diu que el cos la sorprèn cada dia. Ja no li cal formular preguntes, és la memòria del seu cos la que es desenvolupa sense necessitat de raonar res, “aprenent sense necessitat de pensar”, afirma, seductora.

Àngels Margarit va voler repescar algunes de les produccions que es van rescatar el 2019 arran d’una retrospectiva de la coreògrafa americana a Berlín; “en els últims 20 anys ha estat una gran influència en la dansa europea”, afirma la directora del Mercat de les Flors. Avui i demà es presenta The match a la Sala Pina Bausch (ja no queden entrades). El cap de setmana vinent es presentarà Figure a sea, amb 17 ballarins del Cullberg a la sala MAC. Hay, fins i tot, també participa en una mena de conferència ballada a A lecture on a performance of beauty. Es tracta d’una coreografia que va construir a Texas. Sola a la sala d’assaig i en una jornada d’intensa calor es va despullar i es va sentir bé ballant. Va decidir que repetiria l’acció en l’estrena de Londres el 2002. Considera la peça com un treball acabat i ja no el balla més; en tot cas, sí que explica el procés i projecta imatges de la coreografia, vestida i nua, amb els seus 60 anys complerts. Sí que balla a My choreographed body... revisited (4 de desembre), un treball que sempre parteix de la improvisació del moment, sempre canvia.

El Mercat de les Flors ha volgut aprofitar la visita per encarregar-li classes magistrals a professionals de la dansa entre setmana, una oportunitat de transmetre la seva visió quasi espiritual de la dansa als ballarins més joves. Gabriel Smeets, director artístic del Cullberg, celebra que s’hagi pogut salvar el gruix del programa a Barcelona (es va haver d’ajornar diverses vegades a conseqüència dels tancaments dels teatres i els diversos confinaments). Pel director del Cullberg, a punt de completar els seus set anys de direcció, Deborah Hay va persuadir els ballarins, que fins llavors estaven renyits en dos bàndols. Ella diu del Cullberg: “Són artistes brillants.”