Altres

opinió

El magnetisme de la realitat

Primer de tot vull deixar clar que no em considero un expert ni soc cap analista del gènere del qual parlem, però és evident que hi ha un boom del true crime, com a mínim se’n parla molt. Des que van arribar a les plataformes, sobretot a Netflix, hi ha hagut un increment de l’emissió de productes de true crime i del consum d’aquest gènere.

Sempre hem fet true crime, però que TV3 l’hagi programat en horari de màxima audiència hi ha donat una visibilitat molt important, i suposo que la qualitat del producte també agrada. En el nostre cas, crec que tenim la transversalitat i l’èxit que tenim per la neutralitat que estem utilitzant, per l’equilibri entre el thriller, la història i l’elegància amb què tractem les coses. El que jo acostumo a definir com les tres R: rigor informatiu, perquè tot el que emetem és cert; respecte, molt de respecte per les víctimes i per tothom que apareix al programa, i ritme narratiu, perquè la gent consumeix els nostres productes amb molt de ritme.

És un fet que hi ha i es consumeix molt més true crime, suposo que perquè les històries de ficció han de ser tremendament potents perquè agradin al públic. La gent s’ha tornat molt més exigent, i les històries reals tenen molta força, atrapen molt, si estan ben fetes. Perquè hi ha molt true crime molt fluix, dels que mires fins al final per saber com acaba la història, però que no estan ben treballats.

Per què agraden tant? Perquè la realitat sempre sorprèn, és magnètica. Si està ben narrada, ben explicada, no hi ha res més potent que una història real.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles