El gran misteri

Fa anys que en els dies previs a l’arribada del Nadal s’han instaurat, a Barcelona, tradicions musicals estranyes i anòmales, com ho són la interpretació reiterada de l’oratori El Messies, de Händel, en ser aquest un oratori de Pasqua o, darrerament, hi ha qui advoca per afegir-hi La Creació, de Haydn. Perdent, a passos agegantats, la nostra condició d’homes i dones de cultura i convertint-nos en simples consumidors i clients totalment acrítics, perdem també de vista els contexts i entorns espirituals on van néixer algunes de les obres musicals. És en aquest sentit que, també fa uns anys, va néixer el projecte de les Misses Polifòniques amb el propòsit d’organitzar una temporada d’audicions de músiques litúrgiques interpretada en esglésies i en el marc de les cerimònies per a les quals van ser creades, tot emulant el que es fa en la majoria de països europeus. Divendres passat vam tenir l’oportunitat de gaudir de la dolça i sublim Messe de Minuit, de Marc Antoine Charpentier, a la basílica de Sant Just i Sant Pastor, amb el conjunt vocal Barcelona Ars Nova i l’Orquestra Barroca Catalana sota la direcció apassionada i sàvia de Mireia Barrera. Aquest no és l’espai per fer una crítica musical, però sí per constatar que actes litúrgics com el de divendres transcendeixen la seva dimensió religiosa original, que queda per als que són creients, i ens insereixen en una dimensió cultural que ens convida a immergir-nos en el gran misteri que traspua qualsevol acte litúrgic. Això és el que vam poder viure al temple més antic de Barcelona, on Charpentier, interpretació, litúrgia, olor d’encens, fred... van traslladar-nos a l’esmentat misteri.