Llibres

Apostes editorials del 2022

El sector editorial ha remuntat vendes i es publiquen més de 5.000 títols en català

Treuen novetat autors com ara Eva Baltasar, Sebastià Alzamora, Carlos Zanón, Albert Sánchez-Piñol, Gemma Lienas, Jordi Amat, Carme Riera...

Panyella analitza la repressió de l’Estat espanyol contra Catalunya

El 2010, a l’Estat espanyol es va assolir un rècord de títols publicats: 114.459. Després va venir la davallada i els darrers anys s’ha remuntat. El 2018 se’n van publicar 62.000; a Catalunya, gairebé 18.000, uns 5.000 en català.

Aquestes xifres ens permeten fer-nos una mica la idea de l’allau de novetats. Hem demanat a una quarantena d’editorials quina serà la seva aposta principal de cara al 2022. Un sol títol de narrativa o assaig, en català –alguns en castellà–. Una tria complicada, encara més perquè hi ha premis per atorgar i novetats encara a mig coure.

Sigui com sigui, a hores d’ara, aquestes són les apostes, seguint l’ordre alfabètic de cada editorial.

Alrevés / Crims.cat. El somriure dels guepards, de Sebastià Bennasar. Una novel·la de ritme àgil sobre un clan mafiós de Lió instal·lat a Catalunya.

Amsterdam. Les possessions, de Jenn Díaz. Novel·la epistolar sobre el final de l’amor i sobre els canvis sobtats i radicals.

Anagrama. Història dels avis que no vaig tenir, d’Ivan Jablonka. Obra sobre els avis de l’autor, morts a Auschwitz, amb què també retrata l’Europa convulsa de la primera meitat del segle XX.

Angle. Causa general, de Jordi Panyella. Assaig amb què el considerat periodista radiografia la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021).

Ara Llibres. Tots els colors del negre, de Jordi Borràs. Assaig sobre la dreta i l’extrema dreta.

Àtic dels Llibres. Mai no has de preguntar-me, els no-diaris de l’escriptora italiana Natalia Ginzburg, amb traducció de Cristina Riera.

Blackie Books. El crepúsculo del mundo, de Werner Herzog. Història real de Hiroo Onoda, el soldat japonès que va continuar lluitant en la Segona Guerra Mundial 29 anys després que s’acabés.

Bromera. El món comença, de Marià Veloy, premi Ciutat d’Alzira. Novel·la irònica sobre la paternitat i la pèrdua, sobre Barcelona i l’apassionant biografia de Toreski.

Cal Carré. Entre els actes, de Virginia Woolf, amb traducció de Marta Pera Cucurell. L’obra més ambiciosa de l’autora que, quatre mesos després d’acabar-la, es va suïcidar.

Capitán Swing. Sedados, de James Davies. Assaig sobre com el capitalisme modern va crear la crisi de salut mental.

Club Editor. Mamut, d’Eva Baltasar. Novel·la breu que tanca la trilogia de l’autora. La protagonista és una dona arcaica atrapada en la vida moderna de la ciutat. Canvia d’hàbitat i esdevé la mestressa d’un mas aïllat.

Columna. Les altres mares, de Laia Aguilar. Dones que viuen més enllà dels límits de la maternitat. Tres històries que s’entrellacen i que acabaran tenint un destí comú.

Comanegra. Assaig de Vicent Partal, encara sense títol definitiu, entre la geopolítica i la sociologia.

Cossetània. Depuració hepàtica, de Carla Zaplana. Programa de cinc dies per eliminar excessos i descongestionar el fetge.

Destino. Nadie lo sabe, debut del barceloní Tony Gratacós en què narra, en format de best-seller, l’aventura de la primera volta al món que van fer al segle XVI Magalhães i Juan Sebastián Elcano.

Edicions de 1984. Amor lliure, de Tessa Hadley, amb traducció de Núria Busquet. Una novel·la addictiva sobre el despertar sexual i intel·lectual d’una dona al Londres de la dècada del 1960.

Edicions 62. Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater, de Jordi Amat. Obra que proposa arribar al fons del personatge de Ferrater a través d’una biografia narrativa que aporta documentació inèdita i retrata una de les figures més brillants de la cultura catalana.

Empúries. El món es torna senzill, de Laura Gost. Crònica de l’erupció emocional a càmera lenta d’una noia de 14 anys fins a arribar al llindar de la maduresa, als 34 anys.

Eumo. Comunicació i igualtat (títol provisional), d’Irene Yúfera, Estrella Montolio i Elisa Rosado. Diferències en la interacció comunicativa amb homes i amb dones i com les podem revertir.

Galaxia Gutenberg. Ulises, de James Joyce, amb traducció de José Salas i il·lustracions d’Eduardo Arroyo. En el centenari de la primera edició de la novel·la, es publica per primer cop una edició il·lustrada i per un gran artista.

L’Altra. Distòcia, de Pilar Codony, premi Documenta en què una veterinària atípica s’adona, a contracor, que està embarassada. Novel·la rural, crua, poètica i molt sincera que reflexiona sobre la maternitat i l’avortament.

Labreu. Encarnacions, de Biel Mesquida. Novel·la operística, de cent veus, un excés d’incandescències i profunditats que són el sabor d’un llibre ple de clarobscurs i de la intensitat de la vida.

La Campana. El monstre de Santa Helena, d’Albert Sánchez-Piñol. Novel·la trepidant que mostra les conseqüències que es poden desencadenar quan es reuneixen l’amor, la cultura i el poder.

La Magrana. A la vora de la mar, d’Abdulrazak Gurnah. Commovedora història sobre l’exili, l’amor i la traïció, escrita per l’últim premi Nobel de literatura.

Les Hores. La trena de l’àvia, d’Alina Bronsky, amb traducció de Ramon Farrés. L’autora de L’últim amor de Baba Dúnia torna amb una història de refugiats a Alemanya.

Llibres del Delicte. #Finsaquí, debut de Cesc Cornet, amb una novel·la negra amb una trama de fons empresarial.

Males Herbes. El cercle Lop Lop (Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols), de Sebastià Roig i Toni Benages. Còmic de misteri i aventures amb dibuix clàssic que recorda Tardi. Una història a mig camí entre Tintín i Alan Moore.

Mai Més. La cinquena estació, de N.K. Jemisin, amb traducció de Blanca Busquets. Primer volum de la trilogia de La terra fragmentada, que barreja fantasia i ciència-ficció.

Més Llibres. Nits de pesta, l’última obra del Nobel Orhan Pamuk, que ens trasllada a l’any 1901 a l’illa fictícia de Minguer, on una epidèmia de pesta fa estralls en la població.

Minúscula. Coses petites com aquestes, de Claire Keegan, amb traducció de M. Hernández i Z. Méndez. Petita obra mestra sobre el conflicte entre conveniència i moralitat.

Nórdica. Bola ocho, d’Elizabeth Geoghegan, amb traducció de Blanca Gago. Llibre que barreja ficció, memòries i diari de viatges de l’autora.

Pagès. Padrines, novel·la gràfica amb textos de Mariona Visa i dibuixos de Clara Tanit (entre d’altres) sobre la maternitat a la dècada del 1940.

Periscopi. L’instant abans de l’impacte, de Glòria de Castro. Radiografia àcida sobre el món laboral, les polítiques de conciliació i la crisi dels quaranta. Escrita amb un humor negre i corrosiu.

Pòrtic. Els ultres ja són aquí, de Xavier Rius. La irrupció i consolidació de la ultradreta a Catalunya; qui són i d’on venen.

Proa. Ràbia, de Sebastià Alzamora. Una novel·la punyent i emotiva sobre la relació d’un home solitari amb el seu gos.

Quaderns Crema. Crida, de Marta Carnicero. Una dona queda embarassada després d’una violació i dona la filla en adopció. Anys després vol localitzar-la perquè ella pateix una malaltia congènita.

Raig Verd. DMZ, de Don Mee Choi, amb traducció d’Anton Pujol. Obra poètica inclassificable que també és un projecte artístic i una novel·la de veus, amb diferents testimonis del que va suposar la guerra de Corea.

Rosa dels Vents. Carmen Balcells, traficant de paraules, de Carme Riera. Biografia autoritzada de l’agent literària que, des de Barcelona, va revolucionar el món editorial.

Salamandra. Love song, de Carlos Zanón. Un estiu, tres músics i un xofer van de gira per càmpings carregant instruments i conflictes.

Saldonar. Un paradís com el nostre, de Laia Beltran i Borja Duñó. Retrat, poc idíl·lic, de la vida de dos periodistes que canvien Barcelona pel camp.

Seix Barral. La vida anterior de los delfines, de Kirmen Uribe. Història familiar de lluita i complicitat femenina entre el País Basc dels anys setanta i els EUA de les sufragistes.

Sidillà. Els fets d’armes de Catalunya, amb text de Cinta Arasa i il·lustracions de Carles Arbat. Tria d’històries sobre l’origen llegendari de Catalunya a través del llibre que va escriure el cronista Joan Gaspar Roig al segle XVII.

Univers. La vida privada de la Carmina Massot, de Gemma Lienas. Homenatge a les dones que van decidir viure fora dels clixés socials i van ser diferents i lliures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona