Arts escèniques

Una ‘(oh!)portunitat’

El Liceu crea ‘(Òh!)pera’ per revitalitzar el gènere i per obrir la porta al món professional a joves compositors, directors, músics, cantants i dissenyadors

Els compositors triats són José Río-Pareja, Núria Giménez-Comas, Marc Migó i Fabià Santcovsky
El Liceu s’obre a la possibilitat que hi hagi segones oportunitats més ambicioses per als autors

(Òh!)pera és una (oh!) por­tu­ni­tat. L’asses­sor artístic del Liceu, Àlex Ollé, ha impul­sat aquest cicle i l’ha defi­nit com la porta d’entrada pro­fes­si­o­nal al gènere operístic per a com­po­si­tors, direc­tors d’escena i músics. També per al món del dis­seny i, evi­dent­ment, per al públic jove. El codi­rec­tor de La Fura dels Baus rei­vin­dica la mul­ti­dis­ci­pli­na­ri­e­tat del gènere i també la trans­ver­sa­li­tat de l’art, que mira de superar les eti­que­tes que coar­ten la lli­ber­tat cre­a­tiva. El cicle inclourà qua­tre microòperes, d’uns 30 minuts de durada, que es faran durant dos dies (i dues ses­si­ons cada cop), en diver­sos espais del Liceu. Seran el 9 i el 10 de juliol.

Ollé defensa que la pri­mera actu­ació pilot es faci dins dels murs del Liceu (dos títols es faran al foyer; un altre, al teatrí del Con­ser­va­tori de Música, i l’últim, a la Sala dels Miralls). Però el pro­jecte es podria ampliar més enda­vant amb altres còmpli­ces veïns. Perquè la pre­tensió és que tin­gui con­tinuïtat i que vagi incor­po­rant ali­an­ces. Com ara que (Òh!)pera es pugui vin­cu­lar amb acci­ons simi­lars de suport a la cre­ació operística con­tem­porània euro­pea, per faci­li­tar un cir­cuit de noves cre­a­ci­ons.

La beca de cre­ació sonora de l’ICUB (nas­cuda fa poques set­ma­nes i que impulsa la car­rera de 34 músics perquè estre­nin al Liceu, al Palau o a l’Audi­tori abans del 2023) ha dis­tin­git Marc Migó, José Río-Pareja, Núria Giménez-Comas i Fabià Sant­covsky per estre­nar obra al Liceu el 2022. Ells són els que han com­post les microòperes i els que han triat lli­bre­tista, lliu­re­ment, per a la seva com­po­sició. Les úniques con­di­ci­ons que es van impo­sar van ser que la temàtica res­pongués a un fet que pre­o­cupés avui els joves, prin­ci­pal­ment, i que podien dis­po­sar de sis músics. El Liceu ha assig­nat els direc­tors d’escena a cada pro­jecte (Nao Albet, Alícia Ser­rat, Marc Chor­net i Sílvia Delag­neau) i els cen­tres d’ense­nya­ment (BAU, Eli­sava, EINA i Escola Mas­sana). LCI, final­ment, serà l’encar­re­gada de dis­se­nyar la comu­ni­cació digi­tal de tot el cicle. No han trans­cen­dit, per ara, les temàtiques con­cre­tes ni com seran les posa­des en escena. La Fun­dació de Música Fer­rer Salat hi apor­tarà els intèrprets estu­di­ants que facin falta per a cada títol. El pro­jecte ha invo­lu­crat el Museu del Dis­seny Hub, per coor­di­nar l’acti­vi­tat dins de les esco­les de dis­seny, així com la regi­do­ria de Turisme i Indústries Cre­a­ti­ves de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona (que aporta 130.000 dels 230.000 euros d’aquesta pri­mera edició). Per l’arqui­tecte Pau de Solà Mora­les, de l’escola Eina, és impres­cin­di­ble que els alum­nes de dis­seny (que no només es dedi­quen al dis­seny de car­tells o d’enva­sos, adver­tia) puguin fer pro­jec­tes que aca­bin tenint una plas­mació real. Mireia Esco­bar, direc­tora del Hub, rela­ci­ona el pro­jecte cul­tu­ral amb altres ini­ci­a­ti­ves (vin­cu­la­des a la moda o als dis­senys d’apa­ra­dors de la ciu­tat). I no té por de les equi­vo­ca­ci­ons: “És el millor camí per millo­rar.” Incor­po­rar les esco­les de dis­seny és un valor afe­git.

Pel direc­tor gene­ral del Liceu, Valentí Ovi­edo, (Òh!)pera pretén resol­dre qua­tre grans rep­tes del Tea­tre del Liceu d’avui: demos­trar que l’òpera és un art d’avant­guarda i que neces­sita la mirada del talent del dis­seny; donar l’opor­tu­ni­tat a nous com­po­si­tors de posar a prova les seves cre­a­ci­ons; faci­li­tar el pas de les direc­ci­ons escèniques tea­trals a les òperes, i, final­ment, acon­se­guir con­nec­tar amb el públic jove que no ha con­nec­tat amb l’òpera a par­tir de les pro­pos­tes de gran for­mat. En tot cas, el preu no es vol que sigui un impe­di­ment i per això es fixa a 35 euros l’entrada per a les qua­tre òperes. El direc­tor artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, ja acla­reix que, dar­rere de les pri­me­res opor­tu­ni­tats, cal que hi hagi sego­nes oca­si­ons. I, sense voler des­ve­lar dates ni títols, acla­reix que noms com ara Joan Magrané i Raquel Gar­cia Tomás (que ja han debu­tat al Liceu) tin­dran con­tinuïtat amb pro­jec­tes més ambi­ci­o­sos en les pròximes tem­po­ra­des.

Hereus d’una trajectòria

El cicle (Òh!)pera és el nou projecte que mira d’integrar l’òpera contemporània dins de la programació estable del Liceu. La pugna per aconseguir un equilibri entre els títols del gran repertori i els de nova creació és constant, i s’ha provat amb diferents formats. Valentí Oviedo, director general del Liceu, admetia: “Som hereus del que hem estat.” I, per tant, idees com ara l’Off Liceu i altres iniciatives a l’entorn de l’òpera a Catalunya formen un ecosistema en què es van sumant complicitats per tirar endavant el projecte actual.

Tots els integrants de la taula d’ahir es conjuraven perquè aquesta sigui la primera edició d’un programa que s’ha d’anar estenent i ha de donar primeres oportunitats a altres compositors. També es preveu que es vagin renovant les escoles de disseny que intervinguin en el procés de creació, com ara alumnes de l’àrea d’escenografia i il·luminació de l’Institut del Teatre, a Terrassa. Per Ollé, la participació de l’Institut del Teatre (una entitat centenària que treballa periòdicament amb teatres com el Lliure i el TNC) no s’hi adiu prou, perquè l’òpera busca cantants i no actors.

Des de l’arribada de Valentí Oviedo a la direcció general, s’han desplegat una sèrie de projectes que miren de reforçar vincles amb els espectadors menys habituals. Per exemple, ja estan consolidades les sessions Under 35, que permeten als menors de 35 anys assistir a l’assaig general en qualsevol lloc del teatre per un import de 20 euros i també tenir descomptes importants en les funcions convencionals. L’entrada de Víctor García de Gomar ha subratllat la transversalitat de les disciplines (ha convertit el Liceu en un equipament cultural i de pensament més que únicament una catedral de l’òpera), i amb la pretensió de muntar una òpera comunitària amb les entitats del barri del Raval. Dos sectors que, històricament, i malgrat el veïnatge, sempre han viscut d’esquena l’un de l’altre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia