Art tossut i combatiu
L’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa encarrega cada mes la recreació de ‘La càrrega’ de Ramon Casas per denunciar la repressió de l’Estat contra les dissidències
Són les ‘Sobrecàrregues’, que s’exposen a Can Joanetes
-
Les ‘Sobrecàrregues’ de Ferran Coves, Kim Domene, Dolors Rusiñol i Jaume Bach, instal·lades a la façana de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament J.C. -
Les ‘Sobrecàrregues’ de Ferran Coves, Kim Domene, Dolors Rusiñol i Jaume Bach, instal·lades a la façana de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament J.C. -
Les ‘Sobrecàrregues’ de Ferran Coves, Kim Domene, Dolors Rusiñol i Jaume Bach, instal·lades a la façana de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament J.C. -
Les ‘Sobrecàrregues’ de Ferran Coves, Kim Domene, Dolors Rusiñol i Jaume Bach, instal·lades a la façana de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament J.C.
L’art és un llenguatge universal i els creadors són un ciutadà més, en general, no aïllats en l’Oh, que maco!, és a dir, en l’art neutre i insuls que busca l’estètica per l’estètica o la simple fotografia o el retrat. Hi ha, doncs, els moviments artístics que treballen amb la provocació i la polèmica per generar debat a l’entorn de temes actuals i controvertits.
L’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa fa anys que està enquadrada en aquesta línia i que du a terme accions que no deixen indiferent a ningú. Una de recent van ser els altaveus camuflats a les tapes del clavegueram del carrer Major d’Olot on es podia sentir Felip VI, Mariano Rajoy i el lema “A por ellos”, en una intervenció amb la qual van voler denunciar els fets de l’U d’Octubre i els dels dies posteriors. I molts anys enrere i només per posar un altre exemple, Kim Domene, un dels membres icònics del col·lectiu, va generar una gran polèmica presentant un pessebre amb el títol L’anunciació sobre un televisor on es reproduïa el moment en què l’expresident del govern espanyol Arias Navarro anunciava la mort de Franco.
Des de fa quasi quatre anys, a causa de la repressió de l’independentisme després dels fets de l’octubre del 17, l’assemblea exposa la recreació del quadre La càrrega de Ramon Casas, que s’exposa el Museu Comarcal de la Garrotxa, en format de denúncia. L’encarrega cada mes a un artista diferent i l’exposa, en format de grans dimensions, a la façana de Can Joanetes, seu de l’Ajuntament d’Olot, sota el títol de La Sobrecàrrega.
L’entitat va escollir al seu moment aquest quadre, precisament, perquè és una icona de les lluites sindicals de finals del segle XIX i principis del XX. S’hi veu en un primer pla un guàrdia civil a cavall amb un obrer a terra, als peus de l’animal, i de fons més agents policials dispersant una protesta obrera amb el teló de fons de les fàbriques.
Atacs
De fet, moltes de les Sobrecàrregues han generat debat i polèmica i, en alguns casos, han estat objecte d’atacs, i no pas bretolades, atenent al fet que al darrere hi havia una finalitat política. Precisament, la que va generar accions més contundents va ser la del ja anomenat Quim Domene, que amb el títol 155 presenta La manada posava al peus dels cavalls muntats per Felip VI, i els líders de Cs, el PSOE, el PP i Vox, l’escultura Catalunya de Josep Clarà –un nu de dona d’estil clàssic.
També s’ha atacat les obres de Jaume Bach i Dolors Russinyol, la de Xevi Prat, on sobreposa el lema Ni oblit, ni perdó a l’original, i la de Claudi Casanovas, que és la que va iniciar el cicle. Aquesta obra es va cedir i exposar a l’exterior del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a Valldoreix i uns desconeguts la van destrossar tot i haver d’accedir al recinte saltant una tanca.
Molts punts de vista
Des de la primera Sobrecàrrega, la de Casanovas, on es veia un jove amb una senyera substituint el guàrdia civil a cavall, hi ha hagut recreacions per a tots els gustos. Així, doncs, qui ha passat pel davant de Can Joanetes ha vist cartells electorals del rei amb el lema Vota Felipe VI. Siempre ganamos (Ferran Coves); una màquina de trinxar fruita (Àlex Nogué); el polèmic retrat del rei emèrit amb fletxes clavades amb què Roc Blackblock va reclamar la llibertat de Pablo Hasél; la cara de Felip VI feta amb retrats de dictadors, obra de la mateixa Assemblea; La càrrega amb un pot de Fairy Ultra en primer terme (Antonio Ortega), o, per citar-ne una més, el guàrdia civil original amb la bandera del PSC a la mà (A.Bach).
Fins i tot, s’han utilitzat obres considerades germanes per la temàtica, com el cas de la barreja amb una obra de Goya Duelo a garrotazos, on Jaume Bach va pintar els dos que es barallen amb les cares d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, o d’altres com L’escorxament de Sisamnes (1498) de Gerard David, on el col·lectiu La Matraca posava la cara del rei, líders de la dreta i la ultradreta espanyola i la policia o l’actual, i obra col·lectiva de l’Assemblea, amb el quadre Quarto Stato del pintor italià Giuseppe Pellizza, on es veu un grup d’obrers sortint de la fàbrica i els han posat pins reivindicatius.
Quasi quatre anys d’activisme artístic, i la reivindicació continua.
