Arts escèniques

Crònica

Katharsis

Un fetus irreverent

Avui ja és molt matisada la culpa dels espectadors de les expulsions dels jueus o el tràfic d’esclaus

El Teatre Lliure completa aquest cap de setmana la seva proposta de major risc formal. Katharsis és el segell des d’on procuren integrar les arts performatives i plàstiques a la programació anualment. La forma defineix la societat. I el Lliure vol preguntar-se sobre les formes per interpel·lar el públic de les platees. Enguany, han destacat les propostes internacionals, com Silenzio!, de la creadora coreògrafa poloneso-canadenca Ramona Nagabczynska de Barbaro, o l’O barco, de la portuguesa Grada Kilomba. L’excepció és el treball íntim de l’Arabesco (Con versos). En realitat, en cada un d’aquests títols hi ha una voluntat d’exorcitzar pràctiques avui caduques. Com extirpar l’esclavisme, reivindicar la República expulsant els Borbons o arrencar-se una mena de fetus, com si fos una metàfora del masclisme dominant encara avui.

Aquest cap de setmana les propostes no seran menys radicals. Com el muntatge de sis hores Together, una performance que funciona com una prova de resistència entre els artistes en escena Leja Jurišic i Marko Mandic, amb l’objectiu de saber què vol dir relacionar-se amb l’altre. O el repte del director, videoartista i compositor sud-coreà Jaha Koo de presentar The Hamartia Trilogy en dues sessions maratonianes dissabte i diumenge (de 17 h a 22 h). En grec, hamartia significa error tràgic o mancança, un concepte que Koo elabora en formes diferents en les tres propostes: Lolling & Rolling, Cuckoo i The History of Korean Western Theatre.

O barco va obrir el cicle amb una acció un diumenge al matí. Hi va haver una coreografia única que es completava amb un debat obert. I que va deixar tota una setmana l’estructura de fustes palplantada a la plaça de Margarida Xirgu. Una companyia d’agents de seguretat impedia que el públic (i els gossos) s’hi atansessin. Paradoxal forma de convidar a experimentar l’art. La performance d’O barco era una mena de ritual amb què dignificar les persones que van ser traslladades a la força com a esclaves d’Àfrica al continent americà. Avui les morts al mar es produeixen per pobresa: fruit d’unes màfies i d’un capitalisme que explota els continents més pobres i indueix molta gent a arriscar la seva vida per accedir a un teòric estat del benestar.

Les figures de porcellana són com la geisha de Madama Butterfly, tot decòrum i finesa però, en realitat, és ombra de passions ardents. Es comenten obscenitats les figures de porcellana? O quina projecció malèvola es pot projectar cap a la vulnerabilitat d’unes figuretes de tacte suau, pintura de colors plans i formes proporcionades. Imaginar els passatges ens ensenya una part ben fosca de cadascú. Ara, quina responsabilitat tenen els descendents d’uns habitants de la península que deurien aprofitar propietats dels jueus que els van obligar a marxar durant el regnat dels Reis Catòlics? Mar i Cel ja en marcava les contradiccions. Ara, Con versos incita a cantar als culers una estrofa nova de l’himne abritànic a la final de la copa del Rei. L’Arabesco, però, no sabia que el Barça va caure eliminat, davant l’Atlètic de Bilbao. La sensació de culpa és inexistent quan es reclamen les immatriculacions de l’Església; aquell fetus de la consciència, d’irreverent passa a irrellevant. Katharsis, en aquests casos, defineix els privilegis de sang.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda