Cultura

Despertar adolescent i ocàs d’una família

“La família és l’espai central de la construcció de la identitat”, diu Clara Roquet

“Tots els estius de la meva vida els he passat a la casa del meu avi a la Costa Brava”, diu Clara Roquet, guionista de prestigi (10.000 km, Petra, Els dies que vindran, L’ofrena...) que ha fet un primer pas cap a la direcció que ha ressonat amb força: va ser l’únic llargmetratge estatal seleccionat a Canes (primer el 2020 i va acabar presentant-s’hi el 2021, a causa de la pandèmia) i es va endur dos Goya, a la millor direcció novella i a l’actriu de repartiment (Nora Navas). “A Libertad hi ha molts elements personals de la meva vida i la meva família, i una reflexió sobre el meu propi privilegi –explica la cineasta a El Punt Avui–. La pel·lícula està plena de records, de textures i atmosferes d’aquests estius a la Costa Brava. Els estius de l’adolescència són molt intensos. Narrativament, volíem que les dues protagonistes estiguessin moltes hores dedicades a viure experiències i desenganxar-se una mica dels pares.”

Les protagonistes són dues adolescents i les seves mares. Maria Morera i Nora Navas són membres d’una família benestant catalana, mentre que la colombiana Carol Hurtado interpreta la dona de fer feines i Nicolle García, la seva filla de 15 anys que ve a viure amb ella. La matriarca de la família (Vicky Peña) té Alzheimer. “Per a mi la família és l’espai central de la construcció de la identitat, no només com a transferència, sinó de vegades també en oposició –reflexiona la directora–. I l’adolescència també és fonamental, és el moment en què agafes el que t’han donat i ho converteixes en una altra cosa, ho rebutges o senzillament segueixes amb el mateix llegat. Crec que ja ho deia Spielberg, en el fons, totes les pel·lícules són sobre la família. En el meu cas, és una pel·lícula sobre els últims dies d’una família i, sobretot, és una pel·lícula sobre la construcció de la identitat en l’adolescència, i sobre la construcció de la identitat de classe.”

Va fer el pas a la direcció, després de dirigir alguns curts i episodis televisius, perquè la història la va “tocar molt de prop”. Primer, en el càsting del curt El adiós: “Vaig entrevistar moltes dones cuidadores de gent gran, sobretot a Osona, que és d’on soc jo, i em van afectar molt les seves històries de com havien hagut de deixar els seus fills al país d’origen per venir a cuidar gent a un altre país.” Situar la història a la Costa Brava, on ha estiuejat sempre, encara va fer la història més propera: “Tenia la sensació que l’havia de dirigir jo, aquesta pel·lícula.”Clara Roquet no fa sang amb els personatges, tot i les evidents desigualtats socials i econòmiques entre uns i altres, i mostra les raons de cadascun: “Tots els personatges són molt propers a mi i sentia la necessitat de ser justa amb tots ells. Tots tenen els seus problemes. Moltes vegades acabem reproduint situacions d’abús de poder perquè és el que hem viscut.” El personatge de la Teresa, per exemple (Nora Navas), “vam intentar construir-lo amb molta humanitat, és algú que passa un moment molt difícil de la seva vida”. “Tots els personatges han de tenir les seves raons i els hem de poder entendre –hi afegeix–. M’interessen molt més els personatges complexos amb escales de grisos perquè la vida és així. No hi ha bons i dolents, i tothom fa el que pot amb el que té.”Clara Roquet ha tornat amb empenta al rol de guionista, amb guions per a Carles Marques-Marcet i Antonio Méndez Esparza. I també prepara el seu segon llargmetratge com a directora, que anirà “sobre el món dels cavalls”.

‘Libertad’
Directora
Clara Roquet
Actors
Maria Morera, Nicolle García, Nora Navas, Vicky Peña
Nominacions
Onze


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.