Altres

Ballús triomfa als Gaudí

La directora de ‘La plaga’ torna a guanyar, amb ‘Sis dies corrents’, que s’endú cinc premis. ‘Libertad’, de Clara Roquet, és l’altra triomfadora, amb quatre guardons

‘Mediterráneo’ (quatre premis) i ‘Las leyes de la frontera’ (tres) també van triomfar

Fa set anys que una jove cine­asta des­co­ne­guda, Neus Ballús, va arra­sar als pre­mis Gaudí amb la seva opera prima, La plaga. Amb Sis dies cor­rents, ho ha tor­nat a fer: aquesta pel·lícula a la fron­tera entre el docu­men­tal i la ficció, pro­ta­go­nit­zada per tres actors no pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llen de lam­pis­tes, s’ha impo­sat en la 14a edició dels Gaudí amb cinc pre­mis, inclo­sos els més impor­tants. A més del de millor pel·lícula, al qual aspi­ren només els de versió ori­gi­nal cata­lana, també s’ha endut els de millor direcció (Neus Ballús), actor pro­ta­go­nista (Moha­med Mellali), actor secun­dari (Valero Esco­lar) i mun­tatge.

Neus Ballús va reco­llir els pre­mis en una vis­tosa cerimònia a la Sala Oval del MNAC, en què no van fal­tar humor, actu­a­ci­ons musi­cals, emo­ti­ves parau­les a favor de la pau a Ucraïna i algun record per Pau Riba, que va morir ahir.

Aquest any es plan­te­java un curiós enfron­ta­ment en la cate­go­ria de millor pel·lícula: els dos prin­ci­pals favo­rits ja havien tri­om­fat en uns pre­mis Gaudí que, en les tretze pri­me­res edi­ci­ons, no havien tin­gut encara ningú que repetís en la màxima cate­go­ria. Agustí Villa­ronga es va impo­sar el 2011 amb Pa negre i Neus Ballús el 2014 amb l’esmen­tada La plaga. La direc­tora, nas­cuda a Mollet del Vallès el 1980, ha fet història en con­ver­tir-se en el pri­mer cine­asta que fa un doblet. Agustí Villa­ronga, en canvi, que arri­bava a la gala d’ahir amb dotze nomi­na­ci­ons, va ser el gran per­de­dor de la nit, en no endur-se cap premi.

Tot­hom coin­ci­deix a asse­nya­lar que la collita d’aquest any als Gaudí és extra­or­dinària, i aquests dos films en VO cata­lana aca­ba­ven de rebre pre­mis impor­tants: El ven­tre del mar va batre el rècord de pre­mis a un mateix film a Màlaga (sis) i Sis dies cor­rents va gua­nyar el de millor inter­pre­tació a Locarno, entre altres.

Debu­tant i tri­om­fa­dora

La nit va tenir una altra clara tri­om­fa­dora: Clara Roquet. Amb Liber­tad, pri­mer llarg­me­tratge que diri­geix aquesta pres­ti­gi­osa guio­nista (10.000 km, Els dies que vin­dran...), va gua­nyar qua­tre pre­mis impor­tants: millor pel·lícula en llen­gua cata­lana, guió, pro­ta­go­nista feme­nina (la jove actriu Maria Morera) i foto­gra­fia, per a Gris Jor­dana. Liber­tad està pro­ta­go­nit­zada per una ado­les­cent en crisi d’una família benes­tant que esti­ueja a la Costa Brava que fa amis­tat amb la filla de la dona de fer fei­nes colom­bi­ana aca­bada d’arri­bar.La cerimònia, mar­cada pel con­tun­dent crit del “No a la guerra” a Ucraïna, va con­fir­mar la magnífica salut del cinema diri­git per dones. El tri­omf de direc­to­res està dei­xant de ser notícia. Les dues cate­go­ries de millor pel·lícula d’enguany són per a direc­to­res i, en català, tres de les cinc dar­re­res gua­nya­do­res han estat diri­gi­des per una dona.

Els que com­pe­tien amb Liber­tad com a millor film en llen­gua no cata­lana no van mar­xar amb les but­xa­ques bui­des. Espe­ci­al­ment Medi­terráneo, film biogràfic sobre el fun­da­dor d’Open Arms, Òscar Camps, que aspi­rava a deu esta­tu­e­tes i en va gua­nyar tres (direcció de pro­ducció, música ori­gi­nal, per a Arnau Bata­ller, i efec­tes visu­als), a més del premi Espe­cial del Públic, que es tria per votació popu­lar. Las leyes de la fron­tera, la més nomi­nada (tretze cate­go­ries), final­ment se’n va endur tres: direcció artística, ves­tu­ari i maqui­llatge i per­ru­que­ria.

Els set pre­mis res­tants van anar a set films dife­rents. Ángela Cer­van­tes es va endur l’altre premi d’inter­pre­tació, el de millor actriu secundària, pel seu paper de noia subur­bial a Cha­va­las. El premi al millor so va ser per a Tres, de Juanjo Giménez, que ja va gua­nyar el Goya en aquesta cate­go­ria. El retorn: La vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, va gua­nyar el premi al millor docu­men­tal, i Fre­de­rica Mont­seny, la dona que parla, de Laura Mañá, va gua­nyar en la cate­go­ria de pel·lícula per a tele­visió, i Far­ru­cas, de Ian de la Rosa, en la de millor curt­me­tratge.

Miro­nins (La pel·lícula) era un guardó que ja tenia tri­om­fa­dor: era l’únic llarg­me­tratge ani­mat en com­pe­tició. La danesa Otra ronda, de Tho­mas Vin­ter­berg, va ser dis­tin­gida amb el premi a la millor pel·lícula euro­pea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia