Llibres

Pendents del cel

“Necessitem una literatura capaç de crear lectors i no només de comptar-los”, va reclamar Imma Monsó en l’esmorzar institucional

Ada Colau: “Aquest Sant Jordi ens el mereixíem més que mai”

Els que se saben gua­nya­dors des del prin­cipi de la par­tida van pre­pa­rats. Toni Cru­a­nyes va sor­tir de casa de bon matí amb les saba­tes més còmodes per no aca­bar amb els peus embut­llo­fats i amb cinc bolígrafs a la but­xaca per com­plir amb l’expec­ta­tiva que situ­ava el seu lli­bre La vall de la llum a les pri­me­res posi­ci­ons de la llista dels més venuts. Què sen­tia? “Por. És una pressió amb què no comp­tava, i no calia”, va dir, això sí, amb un som­riure d’ore­lla a ore­lla.

Abans de sig­nar “entre petit xàfec i petit xàfec” –opti­mista, no s’ima­gi­nava la ira de les pedre­ga­des que cau­rien després–, el peri­o­dista va esmor­zar a la Farga de la Dia­go­nal en la clàssica tro­bada que orga­nitza el Grup 62 amb els seus guar­do­nats. Cru­a­nyes, premi Josep Pla, va com­par­tir taula amb Sergi Bel­bel, premi Sant Jordi, i amb Empar Moli­ner, premi Ramon Llull, ella també carn de rànquing i gens espan­tada per les pre­dic­ci­ons de mal temps; a les nou del matí, un xim-xim poc imper­ti­nent com­pa­rat amb el fred d’hivern que feia. “Si cal allar­ga­rem per la nit. Ningú s’ha de que­dar sense firma.” Moli­ner va enviar un mis­satge als que qüesti­o­nen la fal·lera pel qui la té més grossa per Sant Jordi. “Que el sec­tor del lli­bre sigui un negoci em sem­bla un mira­cle. I el que tot autor vol és ser molt lle­git.” Dit això, el que la faria trem­par de veri­tat és “ser un long seller, no un best seller que caduca l’any que ve”.

Posats a dema­nar desit­jos, el més comú en l’esmor­zar orga­nit­zat per l’Ajun­ta­ment era que la pluja no espatllés la cele­bració. El con­sis­tori va des­plaçar l’acte del pati del Palau de la Vir­reina al Saló de Cent. Al final, la llei de Murphy: durant aque­lla estona, ni una gota. L’estança es va omplir de gent del món del lli­bre, sense mas­ca­reta, la imatge d’aquesta diada, parai­gua a part. “Després de dos anys de pandèmia, amb tant pati­ment i tan­tes res­tric­ci­ons, Sant Jordi, una de les fes­tes més boni­ques del món, ha arri­bat en el millor moment. Ens el mereixíem més que mai”, van ser les parau­les de l’alcal­dessa Ada Colau com a rebuda als assis­tents.

La pre­go­nera Imma Monsó va bro­dar un dis­curs llu­minós sobre el que ella vol­dria que fos la lite­ra­tura. “Sub­til, trans­gres­sora sense que es noti, que tre­ba­lli sense estridències i sense pres­ses, que no se sot­meti a les modes hegemòniques ni a la pro­vo­cació gratuïta, que pugui dir que l’empe­ra­dor va nu sense que l’endemà hagi de ser tren­ding topic.” “Que no ens ama­nya­gui, que no ens afa­la­gui, que no ens tracti com a cri­a­tu­res.” “Que no parli en nom de ningú.” “Que les pàgines escri­tes pas­sin molt per davant dels autors que les han escrit.” “Verge de cen­sura, mes­tissa, insu­bor­di­nada.” “Que es resis­teixi tant com pugui a ser inter­pre­tada en clau política, a ser reduïda a con­sig­nes ideològiques.” “Incòmoda i que emo­ci­oni.” “Soc cons­ci­ent que els meus desit­jos poden sem­blar anti­co­mer­ci­als, antimàrque­ting, anti­mul­ti­tuds, anti­tendències... anti Sant Jordi. Neces­si­tem una lite­ra­tura capaç de crear lec­tors i no només de comp­tar-los, perquè tots els impli­cats en aquesta aven­tura fantàstica d’expli­car històries puguem tenir futur”, va reblar l’escrip­tora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia