Llibres

Mirador

El monjo Josep Massot, l’historiador tot terreny i l’editor de tots

Els companys de col·legi ja bromejaven dient-li que havia nascut amb un llibre sota el braç, i el mateix Massot reconeixia: “Vaig aprendre a llegir tot sol en mallorquí perquè llegia pel meu compte les rondalles de mossèn Alcover.” Era el 1944. En canvi, el castellà l’hi varen ensenyar a l’escola, quan tenia tres o quatre anys.

Josep Massot i Muntaner va néixer a Palma el 3 de novembre del 1941, fill de Guillem Massot i Margalida Montaner. El seu pare era descendent de Pòrtol (municipi de Marratxí) i la seva mare, de Palma. Era el gran de quatre germans i net del músic i folklorista Josep Massot i Planes (Palma, 1876 - Pòrtol, 1943), funcionari de Correus de professió. És d’aquí que li vindrà l’interès, anys més tard, pel cançoner popular de les terres de parla catalana. Procedia d’una nissaga molt relacionada amb la cultura i que durant el franquisme s’arriscà a fer lectures i tertúlies clandestines i en català. Per allà, hi van passar la flor i nata de l’Escola Mallorquina.

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona (UB) entre el 1958 i el 1963, i als 17 anys ja s’apuntà als cursos dels Estudis Universitaris Catalans, que eren clandestins. Un any abans de llicenciar-se, ingressà com a monjo a l’orde benedictí de l’abadia de Montserrat, on començà el noviciat. A Massot, que deia d’ell mateix que era un monjo atípic, li permeten que combinés la seva condició de novici i que acabés la carrera. A la universitat hom el rebatejà afectuosament com a “Massot y Pelayo”, en el sentit que ja era un jove prometedor igual que ho fou el polígraf Marcelino Menéndez y Pelayo. La seva tesi de llicenciatura versaria sobre el romancer balear. Va ser professor de la UB durant un breu període de tres anys (1970-1973), on impartiria classes de literatura medieval i literatura popular, dues de les seves passions intel·lectuals inicials. Amb els anys va anar consolidant-se amb pas segur.

Va ser el 1971 que l’abat Cassià Maria Just li va fer l’encàrrec de dirigir les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), editorial nascuda el 1499 i que és la més antiga d’Europa en actiu. Massot acceptà, i la seva orientació professional canvià completament. Amb ell al capdavant, l’editorial es transformà i guanyà l’impuls providencial de Massot: les PAM es modernitzaren, s’expandiren i es professionalitzaren encara més; s’eixamplaren els camps i els gèneres de publicacions com ara els llibres de llengua, història, literatura o infantils; es crearen noves col·leccions... Sense ell, centenars de tesis universitàries d’interès essencial per al país però amb unes vendes limitades no s’haurien publicat mai. Així és com ell entenia fer un servei al país i a les noves generacions. I diem país en un sentit ampli de la paraula, ja que el seu marc de referència era lògicament l’àmbit lingüístic de parla catalana, del qual es convertí aviat en un home pont entre tots els territoris. Massot havia fet l’editorial molt a la seva mida, però sempre amb una visió integral i de servei a la cultura, a la llengua i a l’Església catalanes.

L’altra tasca determinant en la seva vida va ser la d’historiador, la d’historiador tot terreny, per ser més exactes. El conegut com a “pare Massot” considerava que llengua, història i literatura eren un tot entrellaçat, i que per això calia estudiar-les conjuntament. I precisament aquesta era una metodologia que aplicava als seus prop de 100 llibres publicats.

Va ser, per tant, historiador de multitud de fets i personatges dels segles XIX i XX, i també historiador de la llengua, de la literatura, de l’Església, de la música... Fins i tot tenia coneixements d’història militar. Els seus llibres, sovint plens de notes a peu de pàgina, traspuaven erudició i objectivitat, perquè Massot era un gran investigador d’arxius i molt precís en les informacions que divulgava. Persona indiscutida, com a historiador era molt respectat (amb les excepcions inevitables d’indocumentats i busca-raons), i fins i tot Paul Preston el tenia com un dels referents en la historiografia de la Guerra Civil espanyola. Com molt bé expliquen Damià Pons i David Ginard, un dels seus grans deixebles, Massot va ser un gran renovador de la historiografia de la Guerra Civil a les Balears, ja que va treure la cotilla del servilisme historiogràfic franquista o costumista.

Editor i director de moltes revistes, entre les quals la prestigiosa Serra d’Or, era un treballador incansable, i en les èpoques d’esplendor arribava a treballar fins a 18 hores diàries. Actualitzava i ampliava els seus llibres sovint, perquè sabia del cert que els estudis històrics són imperfectes.

Jo el vaig conèixer a finals dels anys vuitanta fruit de la seva amistat amb el meu pare, Albert Manent, a partir del 1959. Durant anys, venia a sopar un cop cada mes a casa els meus pares i jo, quan hi vivia, aprofitava sense ser-ne conscient el seu mestratge. Massot era un home generós i conciliador. Formà part de moltes entitats i va rebre multitud de premis i guardons merescuts, perquè, a més, era una persona molt estimada. Darrerament, en ocasió dels seus 80 anys i dels 50 de la seva ordenació presbiteral i també dels 50 com a director de les PAM, vaig tenir el goig d’impulsar la miscel·lània, per sorpresa d’ell, El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner (2021), en què col·laboren fins a 60 persones. Ell ha estat un puntal indiscutible dels segles XX i XXI de la cultura catalana irradiada des del monestir de Montserrat, i sens dubte ha estat un dels editors més importants que ha fruitat el nostre país els darrers decennis.

Tenia un somriure tímid que se li dibuixava habitualment a la cara. La seva mort significa una gran pèrdua humana i de país. Ara queda la incògnita de qui el rellevarà al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de la direcció de la revista Serra d’Or, fonamentals, encara, per a la nostra llengua i cultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona