Cinema

Ángeles González-Sinde

Directora de cinema

“Sempre estic donant voltes al tema de la pèrdua”

Catorze anys després de dirigir el seu primer llargmetratge en solitari, Ni una palabra tuya, l’escriptora, guionista (La buena estrella), expresidenta de l’Acadèmia del Cinema Espanyol (2006-2009) i exministra de Cultura (2009-2011, amb Zapatero) s’ha tornat a posar darrere la càmera amb El comensal , que arriba avui als cinemes. Ángeles González-Sinde (Madrid, 1965) adapta una novel·la de Gabriela Ybarra que narra les conseqüències de l’assassinat a mans d’ETA de l’empresari i polític Javier de Ybarra, el 1977.

Com coneix la novel·la i què li n’interessa per adaptar-la?
La vaig conèixer perquè Claudio López de Lamadrid era la meva parella i era l’editor, i entre les moltes novetats que portava a casa hi havia El comensal. La vaig llegir de seguida perquè em va cridar l’atenció, tracta de temes que m’interessen sempre, com a lectora i com a autora, i de seguida em va agradar. La novel·la està tan ben escrita i construïda, amb unes eines tan literàries, que resultava difícil traspassar-la al cinema, que té els seus propis codis. La bellesa d’aquesta novel·la és com està armada literàriament. Així i tot, no em volia separar de la història, li ho vaig comentar a Claudio i em va dir que els drets ja els havia comprat la Isabel Delclaux, una jove productora perquè també pertany a una família de Bilbao que van haver d’anar a viure a Madrid, amb certs paral·lelismes amb la de Gabriela Ybarra. Li vaig escriure, em vaig oferir a fer de guionista i directora i així va sorgir el projecte. Vam començar a tirar-lo endavant el 2015 o 2016.
En quin sentit és un projecte personal, tractant-se d’un film que parla la pèrdua i el dol? Vostè mateixa va perdre la parella, fa poc, i abans familiars propers?
Sí, la pèrdua és un assumpte central en la meva família i sempre estic donant voltes a aquest tema: com es pot viure després de passar una cosa tan traumàtica? El comensal parla d’això, de com tirar endavant i la pel·lícula reflecteix almenys dues maneres de fer-ho: una és la del pare, tirar endavant sense mirar enrere, i l’altra és la de la filla, que diu que no pot anar endavant sense més perquè això l’està limitant, li genera angoixa i dificultats. Vol obrir la motxilla que li ha tocat carregar i mirar si la càrrega es pot alleugerir, o almenys endreçar-la d’una altra manera. Hi ha una tercera manera, que és la gent que queda instal·lada en el dol, en la pèrdua, i són vídues o orfes perennes. M’interessava veure com es confrontaven aquestes maneres diferents de fer el dol. Això és el nucli.
També parla de com la política afecta la intimitat?
Sí, la novel·la té elements que jo crec que són presents en tot el meu cinema i les meves novel·les, que és com el social i el polític impacten en la nostra vida familiar i íntima, en la nostra formació sentimental. Encara que pensem que estem al marge i la política i les lleis no van amb nosaltres, en realitat modifiquen el context en què vivim, la nostra percepció de les coses. Veure-ho en la història d’una família no és habitual. El comensal em permet explorar tot això.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen