“Sempre estic donant voltes al tema de la pèrdua”

La vaig conèixer perquè Claudio López de Lamadrid era la meva parella i era l’editor, i entre les moltes novetats que portava a casa hi havia El comensal. La vaig llegir de seguida perquè em va cridar l’atenció, tracta de temes que m’interessen sempre, com a lectora i com a autora, i de seguida em va agradar. La novel·la està tan ben escrita i construïda, amb unes eines tan literàries, que resultava difícil traspassar-la al cinema, que té els seus propis codis. La bellesa d’aquesta novel·la és com està armada literàriament. Així i tot, no em volia separar de la història, li ho vaig comentar a Claudio i em va dir que els drets ja els havia comprat la Isabel Delclaux, una jove productora perquè també pertany a una família de Bilbao que van haver d’anar a viure a Madrid, amb certs paral·lelismes amb la de Gabriela Ybarra. Li vaig escriure, em vaig oferir a fer de guionista i directora i així va sorgir el projecte. Vam començar a tirar-lo endavant el 2015 o 2016.

Sí, la pèrdua és un assumpte central en la meva família i sempre estic donant voltes a aquest tema: com es pot viure després de passar una cosa tan traumàtica? El comensal parla d’això, de com tirar endavant i la pel·lícula reflecteix almenys dues maneres de fer-ho: una és la del pare, tirar endavant sense mirar enrere, i l’altra és la de la filla, que diu que no pot anar endavant sense més perquè això l’està limitant, li genera angoixa i dificultats. Vol obrir la motxilla que li ha tocat carregar i mirar si la càrrega es pot alleugerir, o almenys endreçar-la d’una altra manera. Hi ha una tercera manera, que és la gent que queda instal·lada en el dol, en la pèrdua, i són vídues o orfes perennes. M’interessava veure com es confrontaven aquestes maneres diferents de fer el dol. Això és el nucli.

Sí, la novel·la té elements que jo crec que són presents en tot el meu cinema i les meves novel·les, que és com el social i el polític impacten en la nostra vida familiar i íntima, en la nostra formació sentimental. Encara que pensem que estem al marge i la política i les lleis no van amb nosaltres, en realitat modifiquen el context en què vivim, la nostra percepció de les coses. Veure-ho en la història d’una família no és habitual. El comensal em permet explorar tot això.