Cultura

Híbrids al TNC

El teatre de les Glòries obre la porta per primer cop als espectacles no convencionals amb el festival ZIP

Joves de tot Europa coincidiran al ZIP per indagar noves formes de compartir l’art

En una societat aparentment hiperconnectada s’està radicalitzant les soledats: el teatre és dels punts de resistència on es gaudeix en comunitat una acció en viu. Ho deia la setmana passada Carme Portaceli, en la presentació del Festival ZIP. Aquest programa, que va de dimecres a diumenge, permet acollir per primer cop els nous formats escènics al TNC. Aviat és dit. En un moment en què cal comunió per sobre de les paraules, aquests muntatges revelen reflexions sobre l’antropocentrisme, els abocadors mundials i l’imprescindible equilibri de les espècies per a la supervivència humana.

Quins artistes habitaran el teatre aquests dies? Per una banda, Sociedad Doctor Alonso hi presenta Hammaturgia, una invitació a trobar la relació entre l’individu i l’espai. PSiRC signen el tercer i quart capítol de la seva sèrie de circ (que conclourà amb el capítol resum que s’estrenarà al Grec). La companyia convida que el públic regali quin seria l’ultim gest que faria si s’acabés el món? Els artistes el seu darrer gest seria enviar aquest repositori a l’espai. Per això volen proposar a la NASA que enviï el document a l’espai.

Xesca Salvà i Marc Villanueva construeixen una placa de laboratori gegant en què els espectadors injectaran microbis i es podrà anar veient com es va transformant, amb el pas del temps. El pensament salvatge neix d’una recerca que ja ha passat pel TNT i pel Lliure (aquests dies). Salvà admet que, probablement tota aquesta recerca acabi amb un “cultiu” final.

Rosa Casado i Mike Brookes (En un día claro puedes ver para siempre) es dediquen a desmuntar un vehicle, amb l’ajuda d’un mecànic i fer-ne una performance (amb la participació de Las Huecas). Seran cinc capítols diferents, un diari en què s’acaba desarmant el cotxe i amuntegant el què es pot reciclar. Elena Córdoba completa el seu viatge pel microscopi (que ja es va veure parcialment al Sismògraf) amb una coreografia: Y pareceremos árboles. Game of kin és un joc col·laboratiu en què els espectadors han de trobar la forma de sobreviure: veure en què som simbiòtics i en què, paràsits. Per últim The best or nothing és una instal·lació implacable que contraposa un cotxe de luxe amb un carro d’un drapaire.

Portaceli, que ja va fer un programa similar en els seus tres anys de direcció del Teatro Español, a Madrid, comprova que Catalunya és un punt neuràlgic d’aquest talent i que en canvi, té poca visibilitat. És previsible que el ZIP vagi teixint complicitats amb festivals afins com el Sismògraf, el TNT o programacions com La Caldera o l’Antic Teatre.

Judit Pujol, responsable de la programació del ZIP, aventurava a fer-hi una estada contínua. Si es vol, el programa permet veure tots els espectacles, que permet tenir una panoràmica molt més nutritiva que assistir a un espectacle puntual. Els preus, sobretot per als joves, són molt econòmics. El ZIP coincidirà també amb les trobades internacionals de joves YPAL (Young Performers Arts Lovers) que, amb gent d’Escena25 imaginaran noves formes per compartir les arts escèniques contemporànies. En principi, el ZIP es farà cada any pels volts d’aquestes dates i també s’aniran repetint les trobades YPAL sota el mateix paraigües.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.