Quin és el teu lloc al món?
El MNAC exposa els retrats que Jordi Bernadó va fer a catorze personalitats mundials, d’esquena i allunyades
Woody Allen el va citar al Metropolitan i Stephen Hawking, poc abans de morir
“Tria el lloc del món on vols que et retrati, d’esquena i allunyat.” Amb aquesta actitud “de pinxo”, dit per ell mateix, el fotògraf Jordi Bernadó (Lleida, 1966) va començar a contactar el 2015 amb personalitats de tots els àmbits per crear un projecte de retrats d’allò més singulars i complicats de fer. El primer a qui va posar davant (girat) de la seva càmera va ser el director de cinema Woody Allen, que el va fer anar al museu Metropolitan de Nova York. No tots li ho van posar tan fàcil, però. La biòloga Gretchen Cara Daily va escollir un arbre perdut al mig de la selva de Costa Rica. Per arribar-hi va haver d’agafar transports de tota mena. Ella l’esperava a una hora precisa i ell s’hi va presentar en punt. “Segur que és la cita més sofisticada que has tingut mai amb una dona.” “I la més cara”, li va respondre Bernadó.
La seva bona estrella per no arruïnar-se va ser trobar-se amb un còmplice: la Col·lecció d’Art Banc Sabadell, que a més de pagar la costosa producció i comprar la peça final s’ha avingut ara a presentar el treball al MNAC, en un muntatge enlluernador a la Sala Oval. ID Project (fins al 4 de setembre) consta de 14 imatges de grandiós format, amb textos de l’escriptora Laura Ferrero, en què el visitant ha de fer “un acte de fe”: creure’s que aquelles minúscules figures d’esquena són realment qui Bernadó diu que són. I, per dins, imaginar-se en quin lloc del món voldria ser retratat per mostrar-se tal com és, sent i pensa sense necessitat d’ensenyar el rostre. “Un retrat és una aproximació artística a la intimitat d’una persona”, sosté Bernadó. I això és justament el que Gretchen Cara Daily li va confessar en aquell paratge recòndit del planeta: que mai li havien fet una fotografia tan íntima.
De la llista de celebritats que el fotògraf va perseguir, n’hi va haver que van declinar l’oferiment, sense saber-ne els motius. Ell no en coneixia personalment cap. De les que li van donar el sí, amb algunes va tenir-hi un contacte estret abans o després del retrat. Amb d’altres la sessió i la conversa van durar deu minuts. Per a la foto no necessitava més temps: la majoria les va fer amb un sol disparament.
N’hi ha que posen els pèls de punta per la seva bellesa (la del cuiner Ferran Adrià a la cala Montjoi i la de l’activista indígena Rosario Quispe a les Salinas Grandes de la província argentina de Jujuy deixen sense alè) i una en concret pel seu valor històric: la del físic Stephen Hawking al Centre for Mathematical Sciences, a Cambridge. Va acabar sent l’última fotografia en vida d’un científic que mai posava per a cap fotògraf.
El projecte no està acabat. A Bernadó li agradaria que la sèrie estigués integrada per 25 retrats. Ara mou fils per convèncer l’últim president de l’URSS, Mikhaïl Gorbachov. A veure si hi ha sort.
El “nou” MNAC costarà 100 milions
Què costarà l’ampliació del MNAC? Cent milions d’euros, va precisar ahir Pepe Serra, el director del museu, que just acaba de renovar el seu contracte per cinc anys més. Les administracions públiques (Generalitat, Ajuntament i Ministeri de Cultura) que integren el patronat de la institució van acordar en la seva última reunió activar el procés de l’annexió del pavelló de Victòria Eugènia (de 22.000 metres quadrats) al museu de capçalera de l’art català. “Hem de començar a deixar de parlar d’ampliació: el que farem serà un nou museu”, sosté Serra. Aquest nou museu serà una realitat, si res ho estronca, el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional. De moment l’únic compromís ferm de finançament el té el concurs del projecte arquitectònic, que costarà uns quatre milions i es resoldrà l’any vinent.
