Cultura

Revisió iugoslava

La Conquesta del Pol Sud recorda el setge de Sarajevo i ‘Comrades‘ salva valors de la Iugoslàvia comunista d’una trilogia que vol superar les conseqüències de la guerra, al Grec

‘Comrades’ reivindica alguns valors del comunisme enfront del neoliberalismne

El Grec del 2022 torna a Europa. El director, Cesc Casadesús, ha reunit dos treballs que aterren la idea abstracta de l’Europa política a partir de la història recent de Iugoslàvia. La Conquesta del Pol Sud proposa un nou treball documental (després de la seva trilogia sobre identitat amb Nadia, Claudia i Raphaëlle), ara centrat en la guerra dels anys 90 a Europa. També Sanja Mitrovic i Vladímir Aleksic (dos cineastes i dramaturgs nascuts a la Iugoslàvia comunista) presenten avui el segon passi al Teatre Lliure de Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past (Camarades, no m’avergonyeixo del meu passat comunista).

La Conquesta del Pol sud presenta Mivion (Ràdio Sarajevo) en un nou muntatge d’indagació teatral que confrontarà Slobodan Minic (un periodista que va mantenir el seu programa en antena tot i el setge a la ciutat) connectat per Zoom amb Azra Suljic, una noia d’origen bosnià educada a Catalunya que hi serà presencialment. L’obra es va estrenar fa uns mesos a Terrassa i ara es veurà puntualment del 14 al 16 de juliol al CCCB, dins del cartell del Grec.

Cinema en crisi

Comrades..., aclareix Sanja Mitrovic, s’endinsa en la infància dels dos artistes (que eren veïns de carrer i d’escola a Belgrad) per parlar de la transició “del comunisme al neoliberalisme”. Aquest muntatge, estrenat el 2016, forma part d’una trilogia. El 2008 també havien enfocat el drama de la guerra que van viure d’adolescents. Per al 2024, Mitrovic prepara el tercer treball, en el qual indagarà sobre els danys materials i psicològics de la població a causa d’aquest canvi de poder. Per la directora, el cinema de l’antiga Iugoslàvia, “amb les seves grans coproduccions multiètniques”, és un dels fruits positius del sistema comunista, que va caure amb el mur de Berlín. En roda de premsa, Mitrovic admet que “en el sistema comunista, en el qual vaig créixer, hi havia coses que no anaven bé i hi havia opressió, però també tenia coses positives, com ara certs valors”. Ara, amb Aleksic, es pregunten què en queda avui, en una societat regida pel materialisme i l’individualisme, dels principis de solidaritat i justícia social que regien el país en el qual van néixer.

Mitrovic acostuma a utilitzar tots els mitjans artístics al seu abast: música, dansa, vídeo, accions físiques... per fer-hi aflorar l’emoció. En aquest cas, el cinema és el gènere artístic que predomina en l’obra, amb projecció d’imatges, doblatge en directe i reconstrucció física de les escenes filmades. Ara ha transcendit que un taxista (se’n desconeix el nom) ha comprat tots els films d’una de les productores iugoslaves cabdals per un preu ínfim: “És un clar exemple de la privatització que hem viscut.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.