Cultura

Mariona Escoda

CANTANT I GUANYADORA D'EUFÒRIA

“Vull sortir de la Mariona baladística”

Si quan vaig entrar a ‘Eufòria’ m’haguessin dit que cantaria al Sant Jordi, hauria dit “és una broma!”
Les vacances no són al meu diccionari. L’objectiu és treballar perquè no baixi l’escuma

Mariona Escoda (Valls, 2001) s’ha convertit en la guanyadora de la primera edició del programa concurs Eufòria, un autèntic fenomen més enllà del panorama televisiu, on ha aconseguit xifres de rècord les nits dels divendres. Vinculada al món de la música des de ben petita, formant-se en cant clàssic, cant modern, violí i piano, ha format duet amb Miki Núñez donant la benvinguda a l’estiu amb la cançó Llums de mitjanit! –un dels premis– i ara com a colofó actuarà, juntament amb el setze participants, en els dos concerts que ompliran el Palau Sant Jordi (avui a les 21 h i demà a les 17.30 h).

Queden poques hores per al primer concert. Surten els nervis?
Ara mateix estic amb moltíssimes ganes de trepitjar ja el Sant Jordi però no estic nerviosa, perquè no soc conscient del que faré. És molt difícil imaginar-te actuar en un escenari tan gran com aquest. Jo crec que fins que no arribi allà, vegi el Palau, comencem a assajar i em faci a la idea no m’agafaran els nervis. Ja ho patiré, que ja em conec!
Quin regal, actuar-hi.
I tant, un regal! Poder tocar al Palau Sant Jordi no ho pot fer tothom. Sí que és veritat que som setze, i no un sol d’artista, però és un regal de la vida. Si quan vaig entrar a Eufòria m’haguessin dit que hi cantaria hauria dit que era una broma, impossible! És difícil d’assimilar.
No és gens habitual, però fa poc ja vas tenir un petit tast cantant amb Miki Núñez en el festival Canet Rock.
Sí, però una mica de la mateixa manera, perquè en haver-hi tanta gent, tampoc vaig acabar d’assimilar el que va passar. Fins al cap de dos dies, quan vaig veure els vídeos, cantant davant de 25.000 espectadors, no em va petar el cap. Al Sant Jordi, hem tingut més assajos i temps per prepara-ho i assimilar-ho, espero poder viure-ho i ser-hi més intensament.
Dels concursants, eres de les que tenien més experiència. Tens ara més ganes de convertir-te en artista professional?
Sí, totalment. Perquè jo abans ja havia tingut moments de plantejar-me deixar-ho i dedicar-me a la logopèdia. O deixar la música com a hobby. Al cap i a la fi m’ho havia de fer tot jo: autoproduir-me un àlbum, els concerts me’ls buscava jo, muntava i desmuntava juntament amb el meu pianista cada actuació... Hi ha moments en què t’afecta la motivació i et plantejaves si tot aquest esforç que no acaba de donar els fruits val la pena. Aleshores surt Eufòria i cada divendres et permet pujar a l’escenari i fer allò que t’agrada. He recuperat el cuquet, perquè l’he tingut cada setmana: preparar una cançó, que tot surti bé, i xalo damunt de l’escenari. I, a més, et regalen dos concerts al Sant Jordi! Tot plegat em porta a dir que això és el que vull fer.
Una mica, doncs, per sorpresa, perquè això no serà el mateix per als participants de la segona edició.
Sí, un dels hàndicaps dels concursants i la mateixa productora del programa és que no sabíem com aniria. Era la primera vegada que es feia un talent show d’aquest nivell a Catalunya. No es tenia cap referència de com aniria, i ens vam llançar a l’aventura tots plegats. Hi ha hagut la sort increïble que ha agradat i ha funcionat. Si no hagués estat pel públic i el seu suport, res no hauria estat el que ha sigut.
Un fenomen que ha traspassat fronteres, com el fet de retornar el públic juvenil a TV3. Us sentiu còmplices i feliços?
Moltíssim. Quan vas pel carrer molts nens i nenes et miren amb els ulls oberts com plats quan et reconeixen, i és veritat que ens han dit que el programa ha aconseguit reunir de nou les famílies davant del televisor.
Ets conscient que la Mariona és l’estrella que més brilla en aquest univers estrellat que heu format els ‘eufòrics’?
No, crec que no. No és modèstia. Sempre que som els setze participants junts formen una pinya. Tots som diferents, cadascú té un punt fort en què destaca per damunt dels altres. Flipo amb cada persona quan canta.
Ja es veia aquesta germanor en el programa, quan us animàveu els uns als altres.
És clar, vius tota la setmana amb ells. Quan saps que a un company hi ha una cançó que se li resisteix, que ha passat una setmana durilla, que pateix per com anirà la gala... i quan en l’actuació surt aquella emoció, a tu també t’arriba.
Et vas veure guanyadora en algun moment?
No et negaré que cap a la recta final vaig pensar que això no fos possible. M’arribaven resultats d’enquestes i inputs, però intentava no pensar-hi gaire, més que res per no fer-me falses il·lusions amb les expectatives.
Pots avançar què cantaràs en el concert?
I drove all night, de Celine Dion, la meva preferida i una de les actuacions que millor em van sortir juntament amb T’estimo. La resta es poden intuir, s’han triat les que han tingut més visualitzacions a Youtube.
T’ha canviat la vida el pas pel programa?
Abans em costava molt sortir de la zona de confort. Em sentia còmoda cantant balades i simplement treballant la meva veu. I no sortia d’aquí per por a fer el ridícul. A Eufòria era o t’adaptes o mors; llavors ballar o cantar altres tipus d’estils m’ha fet obrir la ment i que em pugi l’autoestima. Ha estat un creixement en l’aspecte personal molt significatiu.
I ara, vacances o prefereixes continuar treballant?
I ara! Les vacances no són al meu diccionari! El meu objectiu és treballar perquè no baixi l’escuma. Actuar i anar traient cançons per al nou àlbum, ara que tinc el contracte amb una discogràfica. Quin estil? Els he ampliat, no m’agradaria encasellar-me en cap i voldria que fos un viatge pel que a mi em vingui de gust a l’hora de compondre. Vull sortir de la Mariona baladística, del que he fet fins ara. Imprimir més ritme.
Tens por que la fama pugui ser efímera?
La veritat és que una mica sí. Em conec, i això ja ho he viscut: de tenir feina a no tenir-ne, d’actuar a no tenir cap bolo, que ningú t’escolti el disc. Res t’assegura que tot vagi bé i sempre has d’estar a punt per aixecar-te i tornar-ho a intentar. Soc molt formigueta, i si després de treballar molt la feina no dona els fruits voldrà dir que m’hauré de dedicar a una altra cosa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.