"Quina gràcia té explicar un acudit?"

On et con­nec­tes a Inter­net durant l'estiu?
Només a la feina. De vacan­ces, només esporàdica­ment en un ciber­cafè.

En gene­ral, ets d'anar cap al nord o cap al sud?
M’agrada fugir de les coor­de­na­des. També de les geogràfiques.

On t'ama­gues quan vols que et tro­bin?
A casa.

Amb quina olor asso­cies l'estiu?
Amb la de cor­rent d’aire.

Explica'ns un acu­dit.
Quina gràcia té?

Els polítics tenen els ciu­ta­dans que es merei­xen?
Quan una història d’amor s’ensorra, la culpa és com­par­tida. Polítics i ciu­ta­dans hauríem de repen­sar-nos què vol dir això de la vida pública i qui­nes no-res­pon­sa­bi­li­tats assu­mim cadascú.

Els pares hau­rien de tenir també un car­net per punts?
Posats a dir, també els peri­o­dis­tes.

Conei­xes algú que no sàpiga qui és Ronal­dinho?
Un medi­e­va­lista eru­dit em va dir sen­tir-se un malalt con­tem­po­rani quan se’n va ado­nar que sabia el nom del mas­sat­gista d’un equip de fut­bol. Veri­ta­ble­ment, Ronal­dinho és una estre­lla pla­netària però és bo saber que hi ha vida, molta vida, més enllà del fut­bol.

Un motiu per subs­criure'm, quan surti, al 'Time Out'.
Tindràs la ciu­tat a les mans. I veuràs que hi ha més Bar­ce­lo­nes que no ima­gi­nes.

Defi­neix breu­ment l'estat de la cul­tura a Bar­ce­lona.
Massa “ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada”.