Música

Ratpenat

GRUP DE MÚSICA

“Tothom s’ofèn per tot, en aquests temps”

El més gran (Mikki, Putu, Viñé, cantant, 49) i el més jove (Aleix Costa, baixista, 34) dels quatre integrants de Ratpenat ens atenen, en una plaça de Sants, per oferir-nos els detalls de Tard... i amb ressaca (Kasba), el seu tercer disc, i, de passada, parlar de la bona salut que viu el punk rock en català.

Quasi la meitat de les cançons del disc són adaptacions de Pi de la Serra (‘Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol’), Albert Pla (‘La sequia’), Pere Tàpias (‘Era tan bon home’), Quimi Portet (‘Tinc una bèstia dintre meu’) i Lluís Llach (‘Que tinguem sort’). Què pretenien?
(M) Virar de la Dr. Martens a la xiruca [riu]! Ens feia il·lusió, fer aquestes cançons, perquè, en aquest món nostre, les versions són més aviat de Bad Religion, Dead Kennedys, Sex Pistols... De petits, però, nosaltres escoltàvem també aquests cantants. Jo no és que hagi sortit precisament gaire del Cau, però era boy scout, i la d’en Lluís Llach ja la cantàvem. Vaig ser també molt fan de Los Burros i El Último de la Fila, i Quimi Portet sempre m’ha semblat algú per treure’s el barret. I Pere Tàpias, que és algú que es fumia de tothom, sonava al cotxe, a casa... i encara tinc les seves cintes de casset. He de dir que em sap greu que totes hagin estat d’homes, però vam intentar fer també Què volen aquesta gent? i no ens en vam sortir. Maria del Mar Bonet la cantava tan bé que ens va fer por destrossar-la. La tenim pendent, però. (A) La d’en Pi de la Serra, d’altra banda, és la més antiga de totes i és plenament vigent...
Són cançons, moltes, plenes d’ironia, un ingredient de primer ordre en les cançons de Ratpenat.
(M) Sí, és fort, perquè hi ha moltes cançons dels seixanta, setanta i vuitanta que ara no es podrien fer. Tothom s’ofèn per tot, en aquests temps. Ningú entén la ironia, l’humor... Hi ha massa gent amb la pell fina.
La primera cançó, ‘ 100% indecent ’, es titula igual que el seu primer disc.
(A) És una reafirmació del tarannà de la banda davant sectors, com dèiem, amb la pell molt fina.
Algun exemple?
(A) Vam tocar davant l’ermita d’un poble on el capellà va trucar a l’alcalde per dir-li que era immoral que toquéssim en un lloc així. (M) Deia que era irreverent que hi actués en calçotets, però, aquella mateixa ermita, la visita cada dia gent en tanga i banyador quan puja del riu. A aquesta mena de coses ens referim...
“La vostra moralitat, fruit de la mediocritat. Si t’ofèn el meu cos nu, el problema el tens tu”, canten, de fet, en aquest primer tema.
(M) Sí, una vegada hi ha qui també ho va voler entendre com a masclisme, això, però jo, quan pujo a l’escenari amb calçotets, no faig cap ostentació de masculinitat, sinó que faig només el meu xou. (A) Al final, del que es tracta és d’estimar i saber estimar, i deslliurar-se d’aquests tabús i noves moralitats que s’estan creant.
‘El problema sou vosaltres’, ‘El so de la revolta’... Toquen temes polítics, també, en el disc.
(A) La primera és una apel·lació directa a la classe política catalana, que és la culpable d’haver desmobilitzat tota la lluita del procés. La segona és una oda a la lluita de carrer, parla d’Urquinaona. (M) I de la necessitat, també, de sortir al carrer contra el masclisme, el racisme, l’homofòbia, la transfòbia, la corrupció política i policial, la precarietat laboral... Totes aquestes lluites són importants.
En el disc anterior cantaven amb Morfi Grei, de La Banda Trapera del Río. Ara que han plegat, hi ha algú que en pugui agafar el relleu?
(M) Ells van obrir la llauna del punk rock en aquest país. Són com els pares o els tiets de molts de nosaltres, però no crec que en puguin tenir, de relleu. Van representar un fenomen molt concret i irrepetible.
Se senten acompanyats, en clau d’escena?
(A) Sols no estem. Crim, per exemple, ha trencat un sostre pel que fa a punk rock en català com mai no s’havia vist, fins al punt que cada vegada surten més bandes que crimegen. El punk rock a Catalunya, i el metal, ara estan molt forts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

crònica

Una sola música que tothom balla com vol

SANT JORDI A GIRONA

Tornar al centre perquè no canviï res

Girona

La festa amb tendència a l’alça

Barcelona
publicacions

Surt el número 12 de ‘Temperatura’, la ‘Revista per anar a cagar’

girona
crítica

Tensar els fils d’estendre

Girona

Es recupera l’essència amb el retorn a la Rambla i la plaça Catalunya

Girona
SANT JORDI

L’esmorzar de la Generalitat a Girona recorda Montserrat Vayreda

girona
sant jordi 2024

“Hi ha moltes ganes de diada”

barcelona
BLANES

La diada de Sant Jordi comença amb l’Esmorzar Literari

BLANES