“Hem d’obrir més portes i trencar clixés”

Doncs la veritat és que bé, molt orgullosa que tot el treball fet hagi arribat fins aquí. I amb ganes d’acabar aquesta gira i amb ganes de començar una nova etapa i treure nous temes a la llum.

I ara, gens ni mica! Sempre he estat vinculada a la música, toco la trompeta i el que més m’agrada és escriure. Però va ser a partir de posar-se de moda les batalles de galls, d’això farà uns quatre o cinc anys, que vaig començar amb els amics a darle. Va ser a partir d’aprendre a improvisar, cosa que no sabia, que escriure encara m’era més fàcil. Aleshores vaig decidir convertir aquelles lletres en música i així va ser.

Al final una cançó no només està feta per una persona, el treball dels productors és fonamental perquè un tema estigui a punt, com ara el so, polir parts de la cançó... Juacko m’ha donat el seu toc professional des del principi. No gaires rapers i cantants en començar ho tenen i per aquest motiu sempre li estaré agraïda.

La veritat és que jo tampoc sé el que és! [Riu.] Jo em sento rapera, que és l’estil en què em sento més identificada, tant quan m’escolto com quan l’interpreto. El rap i el trap, m’agraden les cosetes agressives. Però també soc una persona que escolta tota mena de música.

Crec que els rapers i raperes hi han posat, i hi posem, un tros de la seva ànima. Gràcies a no haver tirat la tovallola, els uns i els altres que han passat per aquest gènere musical, els d’aquí i els de més enllà, la nova generació tenim el camí més aplanat i ara som nosaltres els qui hem d’obrir encara més portes i trencar clixés.

Una mica el mateix: si les antigues generacions no haguessin fet el treball, nosaltres no ho tindríem tan fàcil. Al final crec que la gent ja ha dit: “Prou, jo també vull intentar-ho!” És el que dic sempre, tot és art i la música en forma part, no importa el gènere que sigui, sigui metal dur o rap.

A veure, com a dona jo ja em sé la història. Al final, ha estat un gènere dominat per nois, ha estat masclista, i bé, sense voler fotre el rotllo, perquè soc del parer que cadascú faci el que vulgui, sí que és veritat que encara hi ha molts micromasclismes. Concepte que potser la gent no es pensa que sigui tan problemàtic com el masclisme i per això persisteix. L’educació i la cultura són fonamentals per evitar-ho. Per part meva, jo intento que desaparegui, promoure el feminisme, que no deixa de ser la igualtat entre homes i dones, i que, tot el que un home pot cantar a una dona, una dona ho pugui cantar a una altra dona; i un home, a un home, i així successivament...

Per la gent que no em coneix, que sàpiga que jo m’ho passaré bé amb tothom i vull que tothom s’ho passi bé de festa, però tranquil·lets i de bon rotllo, com sempre. I sense voladas!

Espero estar de gira sempre! [Riu.] Calculo que a l’octubre tocarà treure tot el que està al bagul, les col·laboracions màgiques de les quals no s’ha dit cap pista.