Cinema

Volar ras o massa alt

Fernando Franco, amb ‘La consagración de la primavera’, i la colombiana Laura Mora, amb ‘Los reyes del mundo’, presenten films a concurs a Sant Sebastià

La pel·lícula aborda la situació d’un jove afectat per una paràlisi cerebral

Amb les seves dues primeres pel·lícules com a director, Fernando Franco, excel·lent muntador, va explorar el cinema com un lloc de sofriment per als personatges i també per als espectadors d’una manera volgudament sòbria: A La herida (2013), Marián Alvárez interpreta una noia amb trastorn de personalitat i, a Morir (2017), la mateixa actriu encarna una dona amb una malaltia terminal. Presentada ahir a competició oficial al festival de Sant Sebastià, La consagración de la primavera (que, certament, remet a la cèlebre obra de Stravinski) aborda la situació (i, sobretot, les necessitats sexuals) d’un jove afectat per una paràlisi cerebral. Tanmateix, de manera inesperada, Fernando Franco juga amb una certa comicitat convertint el personatge en un graciós que fa bromes, com ara sobre ell mateix: tal com fa el seu intèrpret, Telmo Irureta, en monòlegs teatrals. La protagonista, però, és una jove, provinent d’una família conservadora de Manacor i resident en un col·legi major religiós, que comença els estudis de química a Madrid i ho aprofita per descobrir-se vivint experiències desconegudes, sigui fer un contacte per Tinder, emborratxar-se amb les companyes del col·legi major o oferir-se com a assistent sexual del personatge amb paràlisi cerebral.

Interpretada sense gaires registres per Valèria Sorolla, la protagonista sembla fer les coses d’una manera tan desmenjada com capriciosa a conveniència del guió, que vol ser valent en mostrar sense prejudicis la relació que s’estableix entre ella i el noi amb paràlisi cerebral. Allò que passa és que és molt possible que allò que faci o digui resulti poc interessant. La consagración de la primavera, arrapada al seu “tema” sociològic i amb uns diàlegs que causen perplexitat, vola arran de terra a nivell cinematogràfic. Tanmateix, a vegades també pot intentar-se volar massa alt amb uns resultats esteticistes en relació amb la realitat abordada. Pot ser el cas d’una altra pel·lícula presentada ahir a concurs, Los reyes del mundo, de la colombiana Laura Mora. Els seus protagonistes són uns olvidados (per esmentar generosament el títol del cèlebre film de Buñuel rodat a Mèxic) del món: uns nois que fugen de la ciutat violenta a la recerca d’un lloc al camp on poder viure: la casa i la terra d’una àvia que van ser expropiades pels paramilitars. És un viatge físic, que vol parlar de la realitat dels marginats sense realisme, de manera que adquireix un caràcter simbòlic, però amb un missatge evident: hi ha qui no té lloc en aquest món. El problema és que Mora vol exhibir potència visual per sobre dels personatges: d’aquí l’esteticisme sobre la misèria barrejat amb una certa sordidesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona