Art

Amunt, Sagrada Família

Aquest desembre s’acabaran dues de les quatre torres dels evangelistes, les de Lluc i Marc, de 135 metres, les terceres més altes del temple

La Sagrada Família continua conquerint territori del cel. Si aviat farà un any que es va inaugurar, en un gran acte, la segona torre més alta del temple, la de la Mare de Déu (138 metres rematats amb l’estel lluminós que s’havia imaginat Gaudí), ara la prioritat és enllestir els quatre pilars dels evangelistes (135 metres), cosa que es resoldrà en breu, dos abans d’acomiadar l’any, sense perdre de vista, a més, el que serà l’èxtasi de la llarga història de la construcció del monument: l’assoliment de la torre de Jesús (172,5 metres), que coincidirà amb el centenari de la mort de Gaudí, el 2026.

Fins a l’esclat de la pandèmia, el 2026 era la data tan esperada de la finalització de totes les obres que queden pendents (aproximadament un 20%). Però els miracles, amb un cisma tan enorme com el que ha causat la covid-19, no existeixen. Els responsables de la Sagrada Família es resisteixen a anunciar el nou calendari de la cloenda. Volen ser prudents fins al 2024, quan pensen que la recuperació de visitants i ingressos serà plena. Llavors sí que, diuen, veuran l’horitzó clar. Si no hi ha més contratemps, s’entén.

Els resultats d’aquest 2022 els fan ser optimistes. No s’esperaven que el retorn a la normalitat seria tan ràpid. “Aquest estiu l’afluència ha estat molt semblant a la del 2019”, només un 6% per sota, remarca el director general de la Junta Constructora, Xavier Martínez. La previsió és que la basílica tanqui l’any amb 3,4 milions de visitants, un 72% dels que rebia abans de la pandèmia.

No hi ha més secret: si creix el nombre de visitants, creixen els ingressos, que van ser mínims durant els dos anys durs de crisi sanitària. El 2022 s’enlairaran fins als 87 milions d’euros (el 85% del recaptat el 2019). D’aquests, només 24 s’han invertit en els treballs de construcció, menys de la meitat del que s’hi destinaven en temps prepandèmics per la raó, explica Martínez, que la represa de les obres s’ha hagut de fer coordinadament amb la gran xarxa de col·laboradors implicats en el projecte, amb capacitat de resposta desigual després de la forta sotragada. Però és un problema relatiu: els recursos hi són, estalviats.

I així i tot els diners invertits enguany tornaran a deixar una petjada en l’skyline de la ciutat, amb dues noves presències: les torres dels evangelistes Lluc i Marc acabades fins al seu punt més alt (ara es troben als 119 i als 110 metres, respectivament), que fixaran les plomes de les ales de les escultures dissenyades per l’artista Xavier Medina Campeny. El veterà creador ha concebut les figures del tetramorf amb què la iconografia cristiana ha representat tradicionalment els narradors de la vida de Jesús: un bou per a Lluc; un lleó per a Marc; un home o un àngel per a Mateu, i una àliga per a Joan. Totes quatre alades i proveïdes d’un llibre amb les abreviacions de cada evangelista.

Les dues primeres es col·locaran aquest desembre. Les altres dues, el desembre del 2023. “Les torres dels evangelistes crearan una aurèola al voltant de la torre de Jesús”, remarca l’arquitecte director, Jordi Faulí. Les escultures que les coronaran tenen per base uns icosaedres (un poliedre de vint cares) daurats que contindran els focus que il·luminaran la monumental creu de quatre braços del damunt de la columna del fill de Déu. Recordin: el 2026 la torre central del temple serà una realitat. Un objectiu de l’any que ve és que escali fins als 144 metres (ara mateix en fa 126). Quan assoleixi els 172,5 definitius, serà el rècord dels edificis de Barcelona, superant els 154 metres de l’hotel Arts i de la torre Mapfre.

El 2023, i dues torres dels evangelistes a part, també s’esmerçaran esforços en la capella de l’Assumpta del carrer Provença, els fonaments de la qual ja s’han començat a construir. Faulí creu que el 2025 pot estar acabada. I un altre repte majúscul, a punt d’entomar-se: la restauració de la façana del Naixement, l’única que va llegar Gaudí.

Les expectatives numèriques per a l’any que ve són altes i, si es compleixen, llavors sí que pràcticament restabliran la situació del 2019: quatre milions de visitants i 102 milions d’euros d’ingressos (45 dels quals destinats a obra). D’això depèn el final d’aquesta història.

L’equip de la Sagrada Família té per costum compartir públicament l’estat de les obres pels volts de la Mercè, en el marc de la qual organitza jornades de portes obertes als ciutadans. Seran els pròxims dies 23, 24 i 25, i per fer front a l’alta demanda d’entrades s’ha organitzat un sorteig. Quinze mil de les 53.000 persones que hi aspiraven han tingut sort. En la visita gratuïta al temple descobriran les escultures de Lluc i Marc, de marbre blanc, desades al pati de materials del recinte. Els queden poques setmanes per deixar el terra i integrar-se al cel de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda