Poca substància i emoció
Cap film destaca per figurar en el palmarès de la discreta secció oficial del festival de Sant Sebastià
La pel·lícula xinesa A Woman, de Wang Chao, va tancar ahir la secció oficial a concurs de la 70a edició del festival de Sant Sebastià de manera digna; però, en sintonia amb la resta de participants, sense aportar-hi res de substancial, innovador o especialment estimulant.
A banda de la decisió, sovint tan imprevisible com decebedora, del jurat, en aquest cas presidit pel productor argentí Matías Mosterín, que va substituir a última hora Glenn Close a causa d’una “emergència familiar” de l’actriu nord-americana, es fa difícil apostar (i encara menys amb entusiasme, almenys pel que fa a aquesta cronista) per un dels films aspirants a la Petxina d’Or. No hi ha cap dubte que el festival presenta en conjunt una programació atractiva, però no és precisament per la secció oficial, que ha de recollir allò que resta a final de temporada i ha estat descartat per Canes i Venècia.
Amb el rerefons de la Xina entre mitjan anys 60 i el 80, una dona, certament, protagonitza el film. Una víctima de la Revolució Cultural que, sent més aviat anticultural, va posar sota sospita allò considerat intel·lectual i no va afavorir els estudis: s’havia de treballar al camp o, en tot cas, en fàbriques per col·laborar en el desenvolupament econòmic del país. Víctima també d’homes diversament frustrats i d’un masclisme perseverant en el règim comunista, la protagonista opta per treballar en una fàbrica mantenint adormit el seu desig d’escriure fins que, amb la mort de Mao, la literatura deixa de ser condemnada com a “opi del poble”. He dit que és una pel·lícula digna, però es veu sense emoció, com si ja s’hagués vist.
Fora de concurs, la secció oficial ha presentat, en aquesta recta final del festival, el documental El sostre groc, amb el qual Isabel Coixet denuncia els abusos que, durant vint anys recents, van suportar moltes alumnes de l’Aula de Teatre Municipal de Lleida; també s’hi ha projectat Apagón, una minisèrie televisiva (Movistar Plus) de cinc capítols en què cadascun dels seus directors respectius (Rodrigo Sorogoyen, Raúl Arévalo, Isa Campo, Alberto Rodríguez i Isaki Lacuesta) aporta una visió de com seria un món sense electricitat, sense telecomunicacions, sense transports.
Abans de Blonde, pel·lícula d’Andrew Dominik sobre Marilyn Monroe que va ser presentada a Venècia i que ha sigut la “sorpresa” fa dies anunciada a Sant Sebastià com a Perla, s’ha projectat Bardo, una pel·lícula amb la qual el mexicà Alejandro González Irráñitu fa el seu 8 ½ exhibint-se com un cineasta egòlatra i ampul·lós.
