Cultura

JORDI MESTRES

AUTOR DEL LLIBRE ‘GENEALOGIES GIRONINES’

“Joaquim Nadal és parent llunyà de Xavier Trias”

El volum, que es presenta el 19 d’octubre a la Casa de Cultura, recull els orígens de cent personatges que han marcat la història de les comarques de Girona

Els arbres genealògics conformen un brancatge d’un total de 5.200 ancestres nascuts en prop de 400 poblacions diferents de tot Catalunya, l’Estat espanyol i el francès

Fàcil? Sí, però amb molt rigor.
La pandèmia va permetre l’autor tenir més temps lliure i dedicar-se a consultar internet, la base per estirar els fils genealògics. Destaca que gràcies al Bisbat, que ha deixat digitalitzat tots els llibres parroquials de Girona, qualsevol pot fer la genealogia des de casa. “És relativament més senzill del que la gent es pensa i, a més d’entretingut, és emocionant.” Això sí, també diu que és una feinada per la rigorositat que s’ha d’establir nom a nom. Cal confirmar-ho amb la partida de matrimoni, de naixement, de baptisme... I una equivocació amb una persona invalida la resta de l’arbre per amunt.
La majoria dels cent personatges tenen els 32 cognoms si no ben gironins sí ben catalans

Jordi Mestres (Girona, 1967) és investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professor de la UPF, però una de les seves passions és la genealogia i l’heràldica. Acaba de publicar Genealogies gironines, un volum que conté cent genealogies de protagonistes de la història de Girona i comarques nascuts entre el 1813 i el 1927. En total, 86 gironins i 14 gironines que abasten més de 5.200 ancestres nascuts en unes 400 poblacions diferents i que, entre altres característiques, revelen relacions de parentesc remotes entre una bona part d’ells. Un llibre que presentarà el 19 d’octubre, a les set del vespre, a la Casa de Cultura.

D’on ve aquesta afició?
De la mort del meu pare; un fet que, com passa a tanta altra gent, em va fer plantejar moltes preguntes. I vaig començar a investigar l’arbre genealògic familiar.
I què fa un investigador químic dedicant el seu temps a això?
De fet, és bàsicament la mateixa manera de treballar. Quan fem investigació, el que fem és adoptar un protocol, uns processos per intentar aprendre del que no sabem. En la genealogia, tens unes bases de partida i el que fas és intentar buscar la documentació que et permeti anar més enllà. Pel que fa a tècniques i mentalitat, és pràcticament el mateix. Una cosa és tan científica com l’altra.
Genealogia i heràldica no són, doncs, el mateix?
Armand de Fluvià ho aclareix en el pròleg. Molta gent les confon.L’heràldica és l’estudi dels escuts i armes dels llinatges que en tenen. La genealogia és l’estudi dels avantpassats i descendents. Un senyor que es deia Fernández em va expressar el seu dubte de si tenia genealogia. És clar que sí, tothom té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, 32 quadravis...
Un punt classista, l’heràldica.
Més que classista, estamental. Antigament, la societat estava organitzada per estaments, i sí, els qui estaven a l’estament militar tenien escuts d’armes que definien el seu llinatge. A Girona, hem tingut molta sort de tenir gent com ara Fernando Viader, que va deixar un volum escrit de 127 famílies, que el seu nebot Narcís de Puig va reprendre sumant-hi 383 genealogies. El seu focus partia de la família, el poder i els contactes matrimonials partint de l’ancestre més antic i anar baixant a través de fills i hereus. En canvi, al meu llibre el focus no és la família, sinó la persona, i tirar cap amunt, en comptes de cap avall.
I quin ha estat el criteri?
Els cent escollits eren personatges coneguts, intentant posar el màxim de dones d’un període difícil en què poguessin destacar. De molts no se’n sabia ni la data de naixement o estava equivocada. És interessant conèixer la genealogia del personatge, ajuda a entendre’l millor. Com ara el cas de Joaquim Ruyra: com és que va poder viure d’escriure? Doncs perquè era un hisendat, que venia de famílies nobles i, per tant, tenia el ronyó cobert i no li calia anar al tros. També pots descobrir qui va ser l’ancestre que va canviar-se un cognom, per exemple.
Han sorgit patrons, trets diferencials o lligams inesperats?
El que he trobat més curiós és que entre els cent personatges hi ha un alt percentatge de persones relacionades entre elles. És com si s’heretés el protagonisme. Per exemple, Manel Nadal resulta que és parent llunyà de Joan Vidal de Llobatera de Llagostera, cosa que vol dir que l’alcalde Joaquim Nadal és parent de lluny de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias. O com el d’Antoni Varés, que el seu pare ve d’Andalusia, és parent de lluny de Jaume Vicens Vives.
I gaire vuit cognoms catalans?
Vuit no, 32 cognoms. De cada personatge s’ha estudiat fins a la sisena generació. Això vol dir que cadascú té 32 quadravis i que en el seu arbre complet hi ha 63 persones, i diria que la majoria dels cent personatges tenen els 32 cognoms si no ben gironins ben catalans. S’ha de dir que això dels cognoms associats a les persones és cosa del Registre Civil. A Girona, de sempre, el cognom no estava associat a la persona. Antigament, si es trobava algun mort desconegut, el mossèn anotava: “No se li coneix nom de casa.” Et pots trobar cognoms que no correspondrien, com quan la besàvia era la pubilla i es casa amb un home d’un altre cognom que ve a viure a la seva casa i els fills adopten el nom de la casa. Tot sovint és la casa que dona el cognom.
I se’n pot fer un rànquing?
Hi ha molts Puig, Martí, Pagès, Ferrer... També Camps. Però no vol dir que siguin parents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Festivals d’estiu

El Primavera Sound de la bicefàlia

BARCELONA
TEATRE

Teatre ‘Actual’ de Catalunya: El TNC focalitza la memòria, a partir d’obres d’avui

BARCELONA
Llibres
La història que podria haver estat

20 moments clau de la història

Barcelona
girona

Jordi Novell presenta ‘100 dies de rock de la dècada dels 70 i 80’

girona
art

L’artista vietnamita Tuan Andrew Nguyen, premi Miró

barcelona
cultura

Dues setmanes de música i art als mercats de la demarcació

girona

Akram Khan i Wim Vandekeybus seran al Festival Deltebre Dansa

BARCELONA

El Museu Marítim ofereix in viatge virtual a Pompeia en la pell d’un gladiador

barcelona

Tuan Andrew Nguyen, premi Joan Miró

barcelona