El viatge de Xoel

No pin­tava molt bé la cosa de par­tida: es veia que la sala Mont­sal­vatge, la gran de l’Audi­tori de Girona, no s’ompli­ria per rebre com es mereix Xoel López, un músic bri­llant que ens acom­pa­nya amb les seves cançons tot el que por­tem de segle, la pri­mera dècada com a Deluxe, la segona a cara des­co­berta, sim­ple­ment amb el seu nom, com a con­seqüència d’un llarg viatge cap a la lli­ber­tat cre­a­tiva amb un segell propi cada vegada més notori. Al final, la pla­tea va aca­bar lluint prou bé i Xoel i la seva banda –un octet molt com­pe­tent, amb tres veus feme­ni­nes i sense els vents d’altres con­certs– van fer la resta, amb l’ener­gia del Jaguar que va obrir el con­cert o el Tigre de Ben­gala que el va tan­car hora i mitja més tard, després de divuit cançons que van repre­sen­tar força equi­ta­ti­va­ment els seus qua­tre dis­cos sig­nats com a Xoel López, entre Atlántico (2012) i l’últim, Si mi rayo te alcan­zara (2020). Fins i tot va haver-hi una incursió en el reper­tori de Deluxe, la pre­ci­osa El amor vali­ente, can­tada en dife­rents frag­ments per fins a cinc com­po­nents de la banda com a solis­tes, amb l’harmònica de Xoel enri­quint encara més la cançó, com a l’ori­gi­nal del 2007. El músic gallec va repar­tir pro­ta­go­nisme vocal també amb Ede (Alma de oro) i, ja en els bisos, en for­mat acústic reduït a gui­tarra i veu, amb María Yfeu (Por el bar­rio viejo), dues joves can­tau­to­res amb car­rera pròpia que, com Teyou, com­ple­men­ten molt bé la veu de Xoel, un dels millors can­tants de la seva gene­ració.

Xoel va can­tar en gallec (A serea e o mariñeiro), una llen­gua que ha obert noves i interes­sants vies a un músic que va ini­ciar la seva car­rera can­tant en anglès, i de seguida va fer aixe­car el públic de les buta­ques amb Si mi rayo te alcan­zara o Todo lo que merez­cas, cançó amb espe­rit de ran­xera, abans d’entrar en àmbits més melòdics amb Joana, i arri­bar a impres­cin­di­bles del seu reper­tori com ara Tierra, Ningún hom­bre, ningún lugar i Lodo.

A petició del públic, va afe­gir als bisos Pata­go­nia, i va cloure el con­cert fusi­o­nant Tigre de Ben­gala amb el clàssic La Bamba, molt “arriba y arriba!”, com a final tre­pi­dant per a una de les grans nits musi­cals del fes­ti­val Tem­po­rada Alta 2022 .