Música

Joan-Pau Chaves torna als clàssics del rock català

El teclista d’Els Pets reinterpreta sol al piano ‘S’ha acabat’, ‘Boig per tu’ o ‘L’Empordà’ a ‘Cançons de fi de segle’, que avui presenta al Teatre de Bescanó

Joan-Pau Cha­ves té 46 anys, així que era un ado­les­cent quan va assis­tir al cèlebre con­cert del Palau Sant Jordi, que el 14 de juny del 1991 va reu­nir Sopa de Cabra, Sang­traït, Sau i Els Pets. I el que segur que ni tan sols va poder ima­gi­nar en aquell moment és que deu anys després s’incor­po­ra­ria a Els Pets com a teclista. Dues dècades després con­ti­nua amb el grup de Cons­tantí, però paral·lela­ment desen­vo­lupa altres acti­vi­tats, en diver­sos pro­gra­mes de Tele­visió de Cata­lu­nya i actu­al­ment també com a pro­fes­sor del con­ser­va­tori de Man­resa.

Des de fa un temps, aquest músic de Sant Cugat del Vallès està por­tant a terme el pro­jecte Cançons de fi de segle, en el qual rein­ter­preta només amb “piano i res més” alguns dels clàssics del rock català dels anys vui­tanta i noranta, o sigui, de final del segle XX. Avui, Joan-Pau, perquè aquest és el nom amb què signa el pro­jecte –fins ara mate­ri­a­lit­zat en un EP, un àlbum i diver­sos sin­gles, edi­tats per RGB Suports–, el pre­sen­tarà en un con­cert al Tea­tre de Bes­canó (18 h, 12 euros), amb un acu­rat con­cepte escènic de Mont­ser­rat Figue­ras. Hi sona­ran les seves per­so­nals relec­tu­res de S’ha aca­bat, Bon dia i Bona nit, d’Els Pets; L’Empordà i El boig de la ciu­tat, de Sopa de Cabra; El vol de l’home ocell, de Sang­traït; Boig per tu, de Sau; Si vens, de Ja T’ho Diré; La meva terra és el mar, de Lax’n’Busto; Els teus ulls glaucs, de Glaucs; Ull per ull, d’Adrià Puntí, La sequia, d’Albert Pla, i mirant una mica més enrere, Clava’t de Duble Duble, publi­cada el 1986.

“A part de ser les cançons amb què jo vaig créixer, vull rei­vin­di­car que l’ano­me­nat rock català d’aque­lla època va tenir força riquesa melòdica, a pesar del que diguin els seus detrac­tors”, explica Cha­ves , que en aquest pro­jecte se sent part d’una llarga tra­dició: “Jo soc molt fan de Manel Camp, que als anys noranta va fer una revisió de la Nova Cançó en clau jazzística. I anant molt més enrere, Fre­de­ric Mom­pou també va fer un exer­cici sem­blant amb la música tra­di­ci­o­nal a Cançons i dan­ses. En tots els casos estem par­lant de cançó popu­lar, o sigui, del poble.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.