Com un pop en un teatre

Més de 75 programadors (del país i internacionals) es reuneixen des d’avui i fins diumenge en el Temporada Alta per descobrir noves veus artístiques i provar de conciliar-hi algun tipus de relació. Seran una desena de propostes, que combinen producció de casa amb internacional, com ara la proposta de Stefan Kaegi de fer protagonista un pop: Temple du présent.

Davant la impossibilitat de traslladar l’octòpode a Girona, es projectarà un film diumenge amb col·loqui posterior de l’impulsor, Rimini Protokoll. Las Huecas, Guillem Albà, Led Silhouette (amb la complicitat de Marcos Morau), Azkanotoloza, CaboSanRoque i Conde de Torrefiel presenten muntatge per persuadir els possibles coproductors. També La Veronal, Las Huecas i Nao Albet & Marcel Borràs oferiran els seus projectes del 2023 per trobar companys de viatge que aportin solidesa a la creació.

Tanya Beyeler, del Conde, va dir ahir que és gràcies al cap de setmana dels programadors del Temporada Alta que la companyia s’ha obert al mercat internacional. Un bon exemple és Una imagen interior, que arriba a El Canal després de voltar per Europa. Txalo Toloza va admetre que qualsevol proposta de futur serà ben rebuda i va comentar que són companyia associada al Théâtre de la Garonne gràcies a aquesta invitació internacional. Els Azkanotoloza presenten Canto mineral. Per la seva banda, Júlia Barbany confia guanyar-se una gira internacional amb Aquellas que no deben morir: el seu treball és col·lectiu de cinc artistes amb imaginaris molt diferents que acaben consensuant aquesta mena de documental delirant del negoci de la mort.

Guillem Albà estrenarà Ma solitud, una reivindicació del món dels titelles de guant clàssic (però amb una solució tècnica diferent) que homenatja els 50 anys de trajectòria dels seus pares, L’Estaquirot Teatre. Un treball íntim com el de Pluja, en què el clown juga amb el mínim per atrapar la mateixa connexió de sempre del públic. CaboSanRoque completa la trilogia d’instal·lació sonora amb la poètica de Rodoreda per aprofundir en les dones, víctimes de les guerres. El cartell es completa amb Romeo Castellucci, que trasllada la instal·lació Il Terzo Reich; Eva Yerbabuena, que reescriu Re-fracción, i el Cirque Ici, que experimenta els límits del circ no convencional a Terces.