Mor l'home que parlava amb una trompeta
El gran trompetista Rudy Ventura va escriure variades pàgines de la història musical de la Catalunya contemporània
Rudy Ventura és un dels artistes catalans que han sobreviscut a més modes. Els seus inicis, a finals dels cinquanta i començaments dels seixanta, van marcar el trànsit dels ritmes de la dècada dels cinquanta, dominada pels compassos calents dels mambos de Pérez Prado i els boleros d'Antonio Machín, al que després esclataria com a música pop i rock. És l'etapa que cobriria de lluentor juntament amb els solistes Ramon Calduch i José Guardiola (amb els quals actuaria conjuntament) i grups com ara Los Catinos, que introduirien el rock, però des de la influència i el filtre de la música italiana de la primera meitat dels seixanta.
La balada de la trompeta
Encara ara és impressionant escoltar el que va ser un dels seus grans primers èxits: La balada de la trompeta.
Tot i l'esclat a partir de l'any 1965 de grups pop com ara Los Sirex, Los Mustangs, Los Bravos i Los Pekeniques, de marcada tendència pop, Rudy Ventura va transitar per la música dels joves de llarga melena amb adaptacions de temes estàndards com els de Frank Sinatra o interpretant versions instrumentals a l'estil de formacions orquestrals com la de Herb Alpert, música ambiental que anys més tard s'anomenaria «d'ascensor» però que aniria guanyant consideració amb el temps. De Herb Alpert versionaria La pulga de Tijuana, un tema que ens els últims anys s'ha recuperat com una composició significativa de la música lleugera instrumental dels anys seixanta.
Figura televisiva dels 60
Rudy Ventura als anys seixanta seria també una de les imatges habituals de la televisió en un moment en què l'oferta televisiva es limitava a només un canal fins que va entrar l'anomenada UHF, el que ara seria el segon canal de Televisió Espanyola. Rudy Ventura solia sortir als programes musicals i de varietats amb el seu virtuosisme a la trompeta que després, a la dècada dels setanta, esdevindria ritme festiu en participar de l'alegria i de la part més de rauxa de l'època de la transició democràtica a Catalunya.
El ball de l'Estatut
La recuperació de l'Estatut de Catalunya seria celebrada amb el tema El Ball de l'Estatut («El ball de l'Estatut, és un ball molt singular...»). Ventura sintonitzaria aleshores amb el moment de recuperació de les festes i balls populars. Aquest tarannà de balls de revetlla i de saló el portaria a participar a Barcelona en la creació d'una sala de festes.
«Parchís, chis, chis»
Si Rudy Ventura va resistir als setanta, als vuitanta també va ser fort. Va participar, encara que no fos a primera línia, en la creació del grup infantil Parchís; una de les integrants del grup era filla seva. El grup Parchís va conduir el lideratge de la moda de conjunts infantils que als anys vuitanta adaptaven els èxits del moments, a més d'oferir temes propis.
En aquesta època, individualment, Rudy Ventura va esclatar com a gran seguidor del Barça que animava els partits i participava amb la seva trompeta en les celebracions i els desplaçaments de les penyes barcelonistes.
Rudy Ventura va ser compositor dels temes d'exaltació culer Endevant Barça, Campions i Barça campió d'Europa. També va ser l'autor de l'himne de les penyes barcelonistes Som del Barça.
El 2001, l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya li va dedicar un acte al costat d'altres grans artistes de la seva època més gloriosa, com ara el Dúo Dinámico, Paco Morán i Ramon Calduch. Precisament, Ventura va acompanyar aquest darrer artista poc abans de la seva mort en una trobada en què van recordar els vells temps al costat de José Guardiola.
La mort de Rudy Ventura es va produir a la clínica Delfos de Barcelona, on estava ingressat convalescent d'una operació per extirpar-li un pulmó que li van fer la setmana passada.
