I sembla que va ser ahir...

Tot és a punt perquè avui, a partir de dos quarts de nou del vespre, l’església de Sant Felip Neri de Barcelona aculli un concert d’allò més especial com ho serà el del 50è aniversari de la Coral Càrmina. Va ser un dia com avui, en la mateixa església del barri gòtic barceloní, que un jove Jordi Casas (1948) va dirigir el primer concert d’una formació que li sembla que “no s’és encara del tot conscient de la importància que ha tingut en aquest temps dins el panorama musical del nostre país”. Qui sí que en sembla plenament conscient és l’actual director, Daniel Mestre, que no ha dubtat a convidar Casas per codirigir aquest concert d’aniversari, en què es podran escoltar, precisament, obres com les que van escoltar-se un dia com avui de fa cinquanta anys, en un horari ja tan estrany com pot ser dos quarts d’onze de la nit. La mateixa primera obra que va interpretar la Coral Càrmina serà la que donarà començament al concert: Horatii Carmen II.10 de l’hongarès Zoltán Kodály (1882-1967).

Moltes coses han canviat en aquests cinquanta anys, però també és evident que, per a les generacions més joves de cantors i directors corals, la Coral Càrmina ha quedat com una formació de referència que va ser pionera en molts aspectes. Així, el 1977, junt amb el Cor Madrigal de Manuel Cabero, fundat el 1951, van portar a terme la interpretació de la primera integral, al nostre país, d’una obra canònica com són els Sis Motets BWV 225-230 de Johann Sebastian Bach, projecte que el 1985, amb motiu del tricentenari del naixement del músic d’Eisenach, va repetir la Coral Càrmina junt amb el Collegium Musicum de Sergi Casademunt. Precisament, el bell motet a cinc veus Jesu meine Freude BWV 227 es podrà escoltar avui acompanyat de l’Orquestra Barroca Catalana.

Interessat en la interpretació de música polifònica que no formava part habitualment del repertori, com per exemple l’enregistrament pioner i de culte de Las Ensaladas de Mateu Fletxa “el vell” el 1977 junt a Ars Musicae, però també de patrimoni musical del país, el més sorprenent és la genealogia de la seva creació. Al costat de Daniel Mestre, Casas recorda com “la creació de la Coral Càrmina no va arribar a l’atzar, però una mica sí”. “Una persona que havia cantat amb mi al Cor El Virolet dels Lluïsos de Gràcia em va venir a buscar per unes qüestions jurídiques, ja que aleshores jo era advocat. Em va comentar aleshores que la coral de la parròquia de Sant Ildefons on ell cantava s’havia quedat sense director. Aquesta era una coral que cantava tan sols a les misses. La meva trobada amb ells i el començar a cantar conjuntament ens va anar engrescant, primer d’una manera poc nombrosa, ja que recordo que només érem cinc per secció. Això devia ser el febrer de 1972 i vam treballar només pel plaer de treballar junts. Aquell estiu vaig fer un curs de direcció a Lleida on hi vaig trobar persones com ara el Pep Prats o el Joaquim Garrigosa que van enriquir fins que vam planificar aquest primer concert del desembre de 1972. Ara bé, aleshores, no érem gents conscients de la volada que agafaria...”

Una volada que ha portat la Càrmina a treballar amb directors de gran prestigi, on a part del mateix Jordi Casas durant quinze anys i del director actual, amb noms com Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila i Casañas, Alfred Cañamero, Montserrat Ríos, Fernando Marina i Gorka Sierra. En la seva història, però, en destaca la relació mantinguda durant quinze anys amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona en haver estat designat cor col·laborador d’aquesta i haver interpretat al voltant de 75 obres simfonicocorals en un centenar de concerts. No menys important ha de considerar-se la relació mantinguda amb l’esmentat patrimoni musical català, però especialment amb compositors catalans vius. Obres de grans noms com Frederic Mompou, Joaquim Homs i Joan Guinjoan són una petita mostra de l’estret lligam amb el patrimoni i la nova creació que avui serà representat al concert amb obres de Pere Rabassa, Frederic Mompou, Joaquim Homs, Salvador Brotons, Xavier Pagès-Corella, Adrià Barbosa i l’estrena absoluta de la Suite nadalenca d’Andreu Diport. Els solistes Emili Blasco (piano), Ulrike Haller (soprano) i Albert Julià (saxo) contribuiran a un concert que juntament amb l’aniversari “ha tingut un final feliç”, assegura Daniel Mestre. “Quan vam plantejar la qüestió dels cinquanta anys va ser en plena pandèmia, amb baixes de cantants, i ens n’hem sortit força amb noves incorporacions”.

A part del concert d’aquest vespre a Sant Felip Neri, un dels plats forts de l’aniversari tindrà lloc el 20 i el 21 de maig al costat de la Franz Schubert Philharmonia amb l’estrena absoluta del Càntic dels tres joves de Bernat Vivancos i la Simfonia n. 2 “Lobgesang” de Felix Mendelssohn-Bartholdy. Avui, però, amb el títol de (Re)encontres & (Re) estrenes s’enceta el cinquantè aniversari de la Coral Càrmina. I Jordi Casas no es pot estar de dir: “i sembla que va ser ahir quan vam començar...”