Claveguera orgànica
Es presenten els premis Joanot Martorell de narrativa, ‘Un afer europeu’, de Jordi Sebastià, i l’Ausiàs March de poesia, ‘La llum subterrània’, de Xavier Mas Craviotto
Sense fer gaire soroll però sense defallir i mantenint el bon nivell, l’Ajuntament de Gandia compleix cada any amb la celebració de la seva nit de premis. Els autors es queixen que els ho comuniquen al juliol i fins al novembre no ho poden explicar, quan es fan públics a la gala de lliurament. A principis de l’any següent, surten editats i ja es poden promocionar.
Això han fet Xavier Mas Craviotto, guanyador del 60è premi Ausiàs March de poesia, amb el llibre La llum subterrània, i Jordi Sebastià, guanyador del 44è premi Joanot Martorell de narrativa, amb la novel·la Un afer europeu, en els dos casos publicats per Edicions 62.
El jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari a les institucions europees i s’assabenta de la imminent aprovació d’un tractat comercial que perjudicarà letalment els productors de taronja valencians. Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Ballester s’endinsa en les clavegueres de la política, plena d’hipocresia i violència soterrada. Aquest és el resum d’Un afer europeu, de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), que ha treballat com a periodista, ha estat alcalde del seu poble i diputat al Parlament Europeu. Ha publicat llibres de reportatges, assajos i traduccions de llibres de poesia, però de novel·la només una, Un assumpte de perifèria (1999), amb el mateix protagonista.
“La trama té un fons que conec bé, les clavegueres de la política europea, a més, la taronja té molt de simbolisme per als valencians, és molt sentimental”, explica Sebastià, que es declara “lector voraç de poesia”, tot i que no s’atreveix a escriure’n.
Ara ha pogut recuperar la seva activitat narrativa perquè té molt de temps extra des que va deixar de ser eurodiputat. “Escrivint tendeixo a ser barroc, però ho he limitat molt perquè he volgut que fos una novel·la dinàmica i àgil; són catorze dies, catorze capítols”, detalla.
Narrador i poeta
Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) és filòleg i actualment fa classes de català a la Universitat de Bristol –és un dels fundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català–. Va debutar amb La mort lenta (2019, premi Documenta) i aviat treu la segona novel·la, La pell del món. També és autor de tres llibres de poemes: Renills de cavall negre (2019), La gran nàusea (2021) i, ara, La llum subterrània.
“Aquesta obra va sortir molt orgànica i fluida; n’hi ha que s’encallen, però no va ser el cas, perquè tenia clar el to, el paisatge i el clima emocionals”, comenta l’autor, que afirma que escriu de manera simultània poesia i narrativa, perquè li “agrada que s’influeixin l’una en l’altra”.
“Per a mi, un poemari és una narrativa, no poemes posats l’un al costat de l’altre; de vegades hi ha un poema que t’agrada molt, però no hi entra, en la narrativa que has creat, i l’has de deixar al marge.”
“Es nota que és una veu jove perquè barreja el vers i la prosa; és una proposta molt consistent, un llibre molt ben organitzat”, opina l’editor i membre del jurat Jordi Cornudella.
