Un director dels de veritat

Que a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) s’hi troben importantíssims professors i primeres espases del panorama musical europeu és una realitat prou coneguda. Aquesta coneixença, malauradament, moltes vegades no traspassa al conjunt de la societat en forma de projectes com el que vam poder escoltar, aquest dilluns, a la Sala 2 de L’Auditori. En una magnífica combinació d’estudiants i professors que van constituir un ensemble vocal i instrumental del Departament de Música Antiga de l’ESMUC, entre els quals els violinistes Manfredo Kraemer, Alba Roca, el cel·lista Emmanuel Balsa i el llaütista Xavier Díaz-Latorre, i sota la direcció de Luca Guglielmi, vam poder assistir a una meravellosa vetllada formada pel Quart concert de Brandemburg i la Cantata BWV 89 de Bach, un concert (opus 3/XI) de L’Estro armonico de Vivaldi i el De profundis del poc present a les programacions Nicola Porpora. Amb els naturals daltabaixos propis d’un gran conjunt, però amb un record inoblidable de la interpretació del concert vivaldià amb uns solistes estratosfèrics i la presència d’un conjunt de quatre llaüts en el baix continu, totalment infreqüent de poder escoltar, el projecte va ser la reivindicació i corroboració d’un director dels de veritat com l’és el torinès Luca Guglielmi, professor de clavicèmbal a l’ESMUC. Capacitat constructiva i expressiva no van mancar-hi per part d’un músic integral que el coneixem com a mà dreta dels projectes orquestrals de Jordi Savall i que, el proper estiu, el podrem veure dirigir al Liceu amb La incoronazione di Poppea. Si jo fos programador, que per cert un no en va saber veure cap, tindria molt en compte els actius i prestacions artístics de Guglielmi. Un director dels de veritat.