Música

ANNA ROIG

CANTANT

“Les emocions no estan aïllades les unes de les altres”

Havia estat construint un personatge. Sincer, això sí, però, al capdavall, un personatge

Una crisi va estar a punt d’allunyar-la qui sap si per sempre dels escenaris, però demà, nou anys després del seu últim disc amb L’Ombre De Ton Chien, Anna Roig torna amb Aportar bellesa al món (Satélite K), un disc marcat per la mort de la seva mare i la seva relació amb la música.

Aportar bellesa al món. És aquesta la conclusió després d’uns quants anys de turbulències?
Tot plegat ve d’una època en què em vaig voler apartar dels escenaris i de continuar fent discos. Necessitava apartar-me’n, de tot això! Fins i tot va començar a provocar-me rebuig. Un dia, però, vaig anar a veure un concert de l’Àlex Cassanyes Big Band Project que em va remoure molt i vaig pensar: “És clar, Anna, el que fa la musica és això: remoure’ns, aportar bellesa al món.” Va ser a partir d’aleshores quan vaig intentar veure en positiu tot el que havia fet abans i vaig anar tornant de manera progressiva: primer, amb un espectacle sobre la tendresa amb aquesta mateixa banda de l’Àlex en què cantava algunes de les meves cançons franceses preferides, i, després, recuperant unes quantes cançons que tenia guardades en un calaix.
“Qui m’hauria dit que hi tornaria”, confessa, de fet, en l’ultim tema.
És que, al principi, va ser un sotrac important! Em preguntava qui era jo, si no era l’Anna que feia cançons i les cantava. Però, després, de mica en mica, vaig anar assumint que no passava res, si no era aquella Anna. Es podien ser moltes altres coses! Vaig concloure que havia estat construint un personatge. Un personatge sincer, això sí, però, al capdavall, un personatge.
‘Tant de bo fossis aquí’, la cançó de la qual parlàvem, en què canta sola amb l’acompanyament només d’un contrabaix, la dedica a la seva mare, morta l’any 2021. És la cançó més difícil que ha fet mai?
Sí. L’havia començat, però em costava molt acabar-la, i quan la tenia a mitges vaig escriure també Si la tristesa no té fi, que és una reflexió sobre el fet que es pot estar trista i contenta a la vegada, i vaig poder-la culminar. He entès que les emocions no estan aïllades les unes de les altres. Pots estar trist i content a la vegada, que és, de fet, com em sento sovint d’ençà que vaig perdre la mare.
‘Com pot ser?’ també parla d’ella.
Sí, la vaig escriure durant la seva malaltia. Em preguntava com podia estar-nos passant tot allò. Com havíem arribat fins allà, sabent, però, que no em podia enfadar del tot perquè, al final, la vida és com és. La mare es moria, era el pitjor moment de la meva vida i no tenia cap més remei que posar-hi amor i acceptació. A mi m’havia anat tot molt bé, sempre! Tots els problemes que havien sorgit, sempre s’havien solucionat. Quan ens van dir que la mare tenia càncer, com que ella era una lluitadora i jo també, vaig pensar: “Ens en sortirem!” Però no t’adones que hi ha vegades que les coses no van bé. I, quan passen, et preguntes: com pot ser? Per què la vida ens ha posat en aquesta situació? No és una qüestió d’estar enfadada, però, sinó d’incomprensió.
La seva vella passió per les cançons franceses li ve d’ella. Quina era la seva història?
El meu avi, que era de Sant Sadurní d’Anoia, va haver de marxar a França durant la guerra, exiliat. Allà es va casar amb una francesa, la meva àvia, i van tenir dues filles: la meva mare i la seva germana. Quan Franco va deixar tornar els exiliats, van venir a conèixer la família de Sant Sadurní, que no coneixien, i, allà, en un ball de festa major, la mare va conèixer el pare. Es van estar enviant un munt de cartes, des d’aleshores! Whatsapp, és clar, encara no existia...
Creu que li ha sorgit un disc trist?
Vaig deixar escoltar el disc a la família, al meu germà i els meus nebots, i em van dir: “És molt trist, eh, Anna?” Jo, però, no tenia consciència que ho fos! Potser es intimista, però hi ha un toc de llum, crec. És, de fet, una acceptació de la tristesa per transitar-hi i poder continuar endavant.
Va prometre a Jordi Cuixart, expresident d’Òmnium Cultural, que un dia escriuria una cançó sobre la tendresa... i aquí tenim ‘Après la tendresse’.
Va llegir, quan estava pres a Soto del Real, una entrevista que en Xavier Castillón em va fer també a El Punt Avui en què jo parlava de la tendresa. Des d’Òmnium em van trucar per demanar-me l’adreça i en Jordi em va enviar una carta en què em deia que ell, de la tendresa, n’era militant. Després n’hi vaig enviar jo una altra amb una lletra i li vaig dir que, algun dia, en faria una cançó. I, ara, com li vaig prometre, l’he feta i l’he gravat en aquest disc.

Mestra i cantant

Allunyada de L’Ombre de Ton Chien, amb els quals es va donar a conèixer, adaptant cançons franceses, fa ja gairebé quinze anys, Anna Roig combina la seva feina com a mestra de música (també per a nadons) amb concerts com els que, pròximament, oferirà a Vilafranca del Penedès (26 de març), Girona (21 d’abril), Vilanova i la Geltrú (22), Barcelona (26) i Amposta (7 de maig). La posada en escena del seu nou espectacle és a càrrec de Jordi Casanovas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona