Sánchez Piñol reflexiona sobre fins on pot arribar un home per evitar la fi del món

L’antropòleg i escrip­tor Albert Sánchez Piñol (Bar­ce­lona, 1965) ha pre­sen­tat aquest matí la novel·la “fantàstica i històrica” Pregària a Prosèrpina, publi­cada per La Cam­pana i amb la que l’autor vol ofe­rir una reflexió sobre fins a on pot arri­bar un home o un poble per evi­tar la fi del mòn. Ambi­en­tat en el segle I abans de Crist, el nou lli­bre de Sánchez Piñol plasma tot un uni­vers alter­na­tiu que vol ofe­rir una reflexió sobre la moral i la política de la soci­e­tat.

En aquesta setene novel·la, l’autor que es va donar a conèixer l’any 2002 amb La pell freda, una obra que va tenir un gran reco­nei­xe­ment de públic i crítica , s’endinsa en el món clàssic per ima­gi­nar que el destí de Roma i la huma­ni­tat sen­cera estan en joc davant d’unes cri­a­tu­res depre­da­do­res, els tectònics, que apa­rei­xen de sota terra i no tenen cap mena d’escrúpols. Just abans d’una guerra civil i amb una soci­e­tat divi­dida en tres bàndols, els per­so­nat­ges de la novel·la hau­ran d’enfron­tar-se al dilema d’unir-se i sacri­fi­car les seves vides i l’esta­tus per pro­var de com­ba­tre la legió de tectònics.

En decla­ra­ci­ons a l’ACN, Sánchez Piñol ha expli­cat que la majo­ria de novel·les de l’antiga Roma situen el focus en la pròpia Roma i que ell ha vol­gut fixar-lo en un “ele­ment fantàstic” com és una invasió que ve de sota terra. Per això, ha ima­gi­nat unes cri­a­tu­res que esde­ve­nen un perill “ter­rorífic” per a la huma­ni­tat.

Segons ha rela­tat, els tectònics són una civi­lit­zació carac­te­rit­zada pel màxim indi­vi­du­a­lisme i ego­isme i això els farà “encara més peri­llo­sos pels romans clàssics”.

Una de les claus de la novel·la, segons l’autor, és que en una soci­e­tat on els esclaus eren con­si­de­rats “una pro­pi­e­tat que res­pira”, davant l’emergència pro­vo­cada pels tectònics, pom­pe­ians, cesa­ri­ans i esclaus hau­ran d’apar­car les seves diferències per unir-‘se “perquè si no és la fi del món”.

Amb l’ante­rior novel·la ‘El mons­tre de Santa Helena’, Sánchez Piñol també ima­gi­nava una cri­a­tura que pro­vo­cava el caos. Per l’escrip­tor aquell mons­tre “no té res a veure com a ele­ment fantàstic” amb els tectònics. “Allà par­lava de les rela­ci­ons entre poder i cul­tura. Ara, tracto de per què alguns indi­vi­dus i soci­e­tats deci­dei­xen can­viar o no fer-ho amb les con­seqüències que això com­porta”, ha ana­lit­zat.

L’autor opina que, en gen­ral, la natu­ra­lesa és “con­ser­va­dora” i que la gent “no can­via si no hi està obli­gada”. “

Antropòleg i afri­ca­nista, l’escrip­tor ha escrit la major part de la seva en català. És mem­bre del Cen­tre d’Estu­dis Afri­cans i ha col·labo­rat en la redacció d’anu­a­ris d’enci­clopèdies interac­ti­ves. Entre les seves obres més des­ta­ca­des hi ha Pan­dora al Congo (2005) i Vic­tus (2012).

Els crítics han tro­bat cer­tes sem­blan­ces entres el seu estil i el d’autors clas­sics con­sa­grats com Joseph Con­rad, Robert Louis Ste­ven­son i Howard Phi­llips Love­craft.