El destí de l’Arxiu Jujol s’enreda

El destí de l’arxiu de l’arqui­tecte Josep Maria Jujol (Tar­ra­gona, 1879 - Bar­ce­lona, 1949) és un pou de con­trovèrsies, con­fu­si­ons i malen­te­sos. El Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC) va anun­ciar a finals de l’any pas­sat que havia tan­cat amb el seu hereu l’acord de donació del gruix del fons, excep­tu­ant els plànols tècnics de les cons­truc­ci­ons del Camp de Tar­ra­gona, que cedi­ria al Col·legi d’Arqui­tec­tes (COAC). Fa pocs dies, però, Josep Maria Jujol fill va trans­me­tre una comu­ni­cació escrita al MNAC en què declara que vol “ges­ti­o­nar el repar­ti­ment d’una forma dife­rent” de la que havia pac­tat amb les dues ins­ti­tu­ci­ons, segons han con­fir­mat a aquest mitjà fonts del museu. Des del COAC, s’han limi­tat a dir, sense voler entrar en detalls, que actu­al­ment es tro­ben “en fase de con­ver­ses” amb el des­cen­dent de l’arqui­tecte per fer una ampli­ació de la donació.

La carta de Jujol fill ha cai­gut com una galleda d’aigua freda al MNAC perquè obre les por­tes a “divi­dir l’Arxiu Jujol” en dues parts que, de fet, són molt difícils de sepa­rar. La volun­tat del des­cen­dent de l’arqui­tecte és des­ti­nar al museu la part artística del lle­gat (la del Jujol dibui­xant, escul­tor, pin­tor i dis­se­nya­dor), i al COAC, la part arqui­tectònica (que va molt més enllà dels plànols i es dilu­eix en dibui­xos que tant són artístics com arqui­tectònics). “Aquesta ha sigut sem­pre la idea de la família, no és cap nove­tat. Con­ti­nua tot igual. Pot­ser és que algú dema­nava més del compte...”, ha expli­cat a aquest diari l’únic fill que queda viu de Jujol, dels tres que va tenir. La seva pre­visió és que la donació dels mobles, les escul­tu­res i les pin­tu­res es faci efec­tiva enguany mateix, “un cop tin­guem enlles­tida tota la llista del mate­rial”.

Des del MNAC par­len “d’actes con­tra­dic­to­ris”. I, a més, fir­mats. L’hereu Jujol, gran estudiós alhora de la seva obra, va sig­nar l’any pas­sat, asses­so­rat per la seva advo­cada, dos con­trac­tes amb el museu en què els con­fi­ava el con­junt sen­cer, enorme i excep­ci­o­nal. Però és que en paral·lel en va rubri­car un altre amb el COAC exac­ta­ment de la mateixa natu­ra­lesa. Final­ment, els res­pon­sa­bles de les dues ins­ti­tu­ci­ons es van reu­nir per des­fer l’embo­lic i Jujol fill va rati­fi­car el seu acord amb el MNAC, del qual que­da­ven exclo­sos única­ment els plànols de l’obra tar­ra­go­nina. A finals dels noranta, la saga Jujol ja havia dipo­si­tat al COAC la docu­men­tació tècnica dels pro­jec­tes bar­ce­lo­nins, i el 2017 en van fer donació.

Mal­grat tot, des del MNAC són “opti­mis­tes” perquè estan con­vençuts que la situ­ació s’aca­barà recon­duint a fi de bé de l’arxiu. La relació amb la família Jujol ve de molt lluny. Les com­pli­ci­tats es van tra­duir el 2014 en un dipòsit, que més tard es va con­ver­tir en donació, de vuit peces de mobi­li­ari per a la nova expo­sició per­ma­nent de les col·lec­ci­ons d’art modern. Des de lla­vors el museu de capçalera de l’art català té un espai propi dedi­cat a l’arqui­tecte, que es nodreix d’altres mobles i objec­tes de pro­cedències diver­ses. Un fons que recent­ment es va enri­quir, de nou gràcies a la família, amb la incor­po­ració d’un mirall i tres grans teles que Gaudí va encar­re­gar a Jujol per als Jocs Flo­rals del 1907. Una d’aques­tes pin­tu­res, minu­ci­o­sa­ment res­tau­rada, va lluir a la gran expo­sició de Gaudí que van orga­nit­zar el MNAC i el Museu d’Orsay de París fa un parell d’anys.

“Per a nosal­tres, Jujol és un artista molt impor­tant i la nos­tra missió és inves­ti­gar-lo, expo­sar-lo i expor­tar-lo inter­na­ci­o­nal­ment”, remar­quen les matei­xes fonts del MNAC. Amb el seu arxiu, tenen (o tenien fins ara) un pla de tre­ball molt clar: “Desin­fec­tar-lo, res­tau­rar-lo, digi­ta­lit­zar-lo, inven­ta­riar-lo i difon­dre’l”. “La ins­ti­tució que pot afron­tar tot aquest procés en con­di­ci­ons i amb els tècnics com­pe­tents és el MNAC”, defen­sen. I a l’horitzó, par­lada també amb Jujol fill, hi ha (o hi havia) una ambi­ci­osa expo­sició inter­na­ci­o­nal de la mateixa dimensió que la de Gaudí.

L’hereu Jujol insis­teix que no vol que l’arxiu sen­cer esti­gui al MNAC, perquè aquesta no ha estat mai –torna a dir– la volun­tat de la família. “Hi ha gent que vol enre­dar les coses”, ha engal­tat sense con­fir­mar que recent­ment ha enviat la comu­ni­cació escrita si més no acla­rint la seva intenció. “És abso­lu­ta­ment fals que hagi revo­cat cap acord.” A finals d’any, el museu li havia transmès la ini­ci­a­tiva que tenia d’orga­nit­zar-li un acte públic per agrair la seva gene­ro­si­tat. Jujol fill va dema­nar que l’hi fes­sin un cop s’hagués publi­cat un nou lli­bre sobre el seu pare, que ara ja està a punt de publi­car-se.

Amb Jujol hi ha con­sens que cal una ope­ració d’enver­ga­dura per posar-lo al lloc de la història que li per­toca. Però de moment no ha tin­gut sort. Fa anys, Jujol fill va voler impul­sar la cre­ació d’un cen­tre Jujol, que s’havia de situar al Tea­tre Metro­pol de Tar­ra­gona, jus­ta­ment una de les obres que duen el segell de l’arqui­tecte. Aquell cen­tre d’inter­pre­tació ha aca­bat sent una història d’intents fra­cas­sats. Les con­ver­ses es van ini­ciar fa més de vint anys, quan l’alcalde de la ciu­tat era Joan Miquel Nadal (i ja no és alcalde des del 2007). Sem­blava que els con­sis­to­ris poste­ri­ors havien aga­fat el relleu del pro­jecte, però mai no s’ha aca­bat d’embas­tar real­ment i ha que­dat per­dut en algun calaix. El fet que fins ara no s’hagués fet rea­li­tat el cen­tre Jujol a Tar­ra­gona va aca­bar de convèncer el fill de l’arqui­tecte de tru­car a les por­tes del MNAC i del COAC. “Ja n’hi ha prou de bata­llar, no podem més”, asse­gu­rava el desem­bre pas­sat.

El juliol de l’any pas­sat, el govern va decla­rar bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal, en la cate­go­ria de monu­ment històric, el Metro­pol. Just després de la decla­ració, l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona va avançar que tira­ria enda­vant un pla d’usos de tot el tea­tre, que podria incloure la cre­ació del cen­tre Jujol. En els últims qua­tre anys el con­sis­tori ha dut a terme algu­nes inter­ven­ci­ons de reforma del tea­tre, però a hores d’ara no s’ha con­cre­tat cap detall sobre un pos­si­ble museu dedi­cat a Jujol.