Art

Arquitectura

El futur del llegat de Josep Maria Jujol

El destí de l’Arxiu Jujol s’enreda

L’hereu de l’arquitecte notifica al MNAC que no vol que sigui el custodi del fons sencer del seu pare

Jujol fill està de nou en converses amb el Col·legi d’Arquitectes per repartir “de forma diferent” el conjunt artístic i documental

El destí de l’arxiu de l’arqui­tecte Josep Maria Jujol (Tar­ra­gona, 1879 - Bar­ce­lona, 1949) és un pou de con­trovèrsies, con­fu­si­ons i malen­te­sos. El Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC) va anun­ciar a finals de l’any pas­sat que havia tan­cat amb el seu hereu l’acord de donació del gruix del fons, excep­tu­ant els plànols tècnics de les cons­truc­ci­ons del Camp de Tar­ra­gona, que cedi­ria al Col·legi d’Arqui­tec­tes (COAC). Fa pocs dies, però, Josep Maria Jujol fill va trans­me­tre una comu­ni­cació escrita al MNAC en què declara que vol “ges­ti­o­nar el repar­ti­ment d’una forma dife­rent” de la que havia pac­tat amb les dues ins­ti­tu­ci­ons, segons han con­fir­mat a aquest mitjà fonts del museu. Des del COAC, s’han limi­tat a dir, sense voler entrar en detalls, que actu­al­ment es tro­ben “en fase de con­ver­ses” amb el des­cen­dent de l’arqui­tecte per fer una ampli­ació de la donació.

La carta de Jujol fill ha cai­gut com una galleda d’aigua freda al MNAC perquè obre les por­tes a “divi­dir l’Arxiu Jujol” en dues parts que, de fet, són molt difícils de sepa­rar. La volun­tat del des­cen­dent de l’arqui­tecte és des­ti­nar al museu la part artística del lle­gat (la del Jujol dibui­xant, escul­tor, pin­tor i dis­se­nya­dor), i al COAC, la part arqui­tectònica (que va molt més enllà dels plànols i es dilu­eix en dibui­xos que tant són artístics com arqui­tectònics). “Aquesta ha sigut sem­pre la idea de la família, no és cap nove­tat. Con­ti­nua tot igual. Pot­ser és que algú dema­nava més del compte...”, ha expli­cat a aquest diari l’únic fill que queda viu de Jujol, dels tres que va tenir. La seva pre­visió és que la donació dels mobles, les escul­tu­res i les pin­tu­res es faci efec­tiva enguany mateix, “un cop tin­guem enlles­tida tota la llista del mate­rial”.

Des del MNAC par­len “d’actes con­tra­dic­to­ris”. I, a més, fir­mats. L’hereu Jujol, gran estudiós alhora de la seva obra, va sig­nar l’any pas­sat, asses­so­rat per la seva advo­cada, dos con­trac­tes amb el museu en què els con­fi­ava el con­junt sen­cer, enorme i excep­ci­o­nal. Però és que en paral·lel en va rubri­car un altre amb el COAC exac­ta­ment de la mateixa natu­ra­lesa. Final­ment, els res­pon­sa­bles de les dues ins­ti­tu­ci­ons es van reu­nir per des­fer l’embo­lic i Jujol fill va rati­fi­car el seu acord amb el MNAC, del qual que­da­ven exclo­sos única­ment els plànols de l’obra tar­ra­go­nina. A finals dels noranta, la saga Jujol ja havia dipo­si­tat al COAC la docu­men­tació tècnica dels pro­jec­tes bar­ce­lo­nins, i el 2017 en van fer donació.

Mal­grat tot, des del MNAC són “opti­mis­tes” perquè estan con­vençuts que la situ­ació s’aca­barà recon­duint a fi de bé de l’arxiu. La relació amb la família Jujol ve de molt lluny. Les com­pli­ci­tats es van tra­duir el 2014 en un dipòsit, que més tard es va con­ver­tir en donació, de vuit peces de mobi­li­ari per a la nova expo­sició per­ma­nent de les col·lec­ci­ons d’art modern. Des de lla­vors el museu de capçalera de l’art català té un espai propi dedi­cat a l’arqui­tecte, que es nodreix d’altres mobles i objec­tes de pro­cedències diver­ses. Un fons que recent­ment es va enri­quir, de nou gràcies a la família, amb la incor­po­ració d’un mirall i tres grans teles que Gaudí va encar­re­gar a Jujol per als Jocs Flo­rals del 1907. Una d’aques­tes pin­tu­res, minu­ci­o­sa­ment res­tau­rada, va lluir a la gran expo­sició de Gaudí que van orga­nit­zar el MNAC i el Museu d’Orsay de París fa un parell d’anys.

“Per a nosal­tres, Jujol és un artista molt impor­tant i la nos­tra missió és inves­ti­gar-lo, expo­sar-lo i expor­tar-lo inter­na­ci­o­nal­ment”, remar­quen les matei­xes fonts del MNAC. Amb el seu arxiu, tenen (o tenien fins ara) un pla de tre­ball molt clar: “Desin­fec­tar-lo, res­tau­rar-lo, digi­ta­lit­zar-lo, inven­ta­riar-lo i difon­dre’l”. “La ins­ti­tució que pot afron­tar tot aquest procés en con­di­ci­ons i amb els tècnics com­pe­tents és el MNAC”, defen­sen. I a l’horitzó, par­lada també amb Jujol fill, hi ha (o hi havia) una ambi­ci­osa expo­sició inter­na­ci­o­nal de la mateixa dimensió que la de Gaudí.

L’hereu Jujol insis­teix que no vol que l’arxiu sen­cer esti­gui al MNAC, perquè aquesta no ha estat mai –torna a dir– la volun­tat de la família. “Hi ha gent que vol enre­dar les coses”, ha engal­tat sense con­fir­mar que recent­ment ha enviat la comu­ni­cació escrita si més no acla­rint la seva intenció. “És abso­lu­ta­ment fals que hagi revo­cat cap acord.” A finals d’any, el museu li havia transmès la ini­ci­a­tiva que tenia d’orga­nit­zar-li un acte públic per agrair la seva gene­ro­si­tat. Jujol fill va dema­nar que l’hi fes­sin un cop s’hagués publi­cat un nou lli­bre sobre el seu pare, que ara ja està a punt de publi­car-se.

Amb Jujol hi ha con­sens que cal una ope­ració d’enver­ga­dura per posar-lo al lloc de la història que li per­toca. Però de moment no ha tin­gut sort. Fa anys, Jujol fill va voler impul­sar la cre­ació d’un cen­tre Jujol, que s’havia de situar al Tea­tre Metro­pol de Tar­ra­gona, jus­ta­ment una de les obres que duen el segell de l’arqui­tecte. Aquell cen­tre d’inter­pre­tació ha aca­bat sent una història d’intents fra­cas­sats. Les con­ver­ses es van ini­ciar fa més de vint anys, quan l’alcalde de la ciu­tat era Joan Miquel Nadal (i ja no és alcalde des del 2007). Sem­blava que els con­sis­to­ris poste­ri­ors havien aga­fat el relleu del pro­jecte, però mai no s’ha aca­bat d’embas­tar real­ment i ha que­dat per­dut en algun calaix. El fet que fins ara no s’hagués fet rea­li­tat el cen­tre Jujol a Tar­ra­gona va aca­bar de convèncer el fill de l’arqui­tecte de tru­car a les por­tes del MNAC i del COAC. “Ja n’hi ha prou de bata­llar, no podem més”, asse­gu­rava el desem­bre pas­sat.

El juliol de l’any pas­sat, el govern va decla­rar bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal, en la cate­go­ria de monu­ment històric, el Metro­pol. Just després de la decla­ració, l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona va avançar que tira­ria enda­vant un pla d’usos de tot el tea­tre, que podria incloure la cre­ació del cen­tre Jujol. En els últims qua­tre anys el con­sis­tori ha dut a terme algu­nes inter­ven­ci­ons de reforma del tea­tre, però a hores d’ara no s’ha con­cre­tat cap detall sobre un pos­si­ble museu dedi­cat a Jujol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia