Cinema

Fantasia musical

‘La sireneta’ torna amb actors de carn i ossos però poca ànima

Preparats per tornar a sota el mar? La maquinària de Disney no para i continua explotant el filó d’or que li suposa refer els seus títols d’animació més populars a l’acció real. Després d’El llibre de la selva, La Ventafocs, La bella i la bèstia, Dumbo, Aladí, El rei lleó i Mulan, arriba a les pantalles la nova versió amb actors i actrius de carn i ossos de La sireneta, originalment estrenada l’any 1989 i una de les pel·lícules que va donar inici a l’edat daurada de la companyia.

Basada en el conte de Hans Christian Andersen, la versió Disney d’aquesta sirena que vol ser humana, s’enamora d’un príncep i perd la veu en vendre’s l’ànima a la malvada bruixa del mar, té un repartiment encapçalat per la cantant Halle Bailey, una actriu negra que dona vida a Ariel, un personatge que originàriament era blanc, no sense polèmica, que ha esvaït oferint la millor aportació a aquest remake. Melissa McCarthy, en el paper d’Úrsula, la dolenta de la funció, i Javier Bardem, com a Tritó, també destaquen en l’apartat interpretatiu.

La direcció recau en Rob Marshall (Into the Woods, El regreso de Mary Poppins), tot un expert a adaptar per al cinema els musicals de Broadway. I en la producció destaca el nom de Lin-Manuel Miranda (In the Heights, Hamilton), un dels dramaturgs amb més renom. El resultat, però, no podia ser més kitsch, amb un romanticisme retro embolcallat de purpurina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt
música

Salvador Sobral clourà la 20a edició de l’(a)phònica amb un concert gratuït

banyoles