Shakespeare torna al Lliure, 8 anys després

Pau Carrió va diri­gir una adap­tació de Ham­let al Lliure de Gràcia el març del 2016. Fins al febrer vinent, quan torna Carrió amb Mac­beth a la Fabià Puig­ser­ver, s’hau­ran comp­tat vuit anys de sequera shakes­pe­a­ri­ana al Lliure. Hi ha, és cert, algu­nes excep­ci­ons amb les adap­ta­ci­ons Nit de Reis (amb la Kom­pa­nyia Lliure i Carrió, que es va pro­gra­mar una set­mana al Grec del 2017) i La mala dicció (de fet, ins­pi­rada en Mac­beth) vist des de les ulle­res dis­tor­si­o­na­do­res de Jordi Oriol i el seu meta­llen­guatge musi­cal. L’equip del Lliure, diri­git per Juan Car­los Mar­tel, que tanca l’etapa amb el car­tell que ha pre­vist per al curs vinent, es va abo­car al tea­tre dels mar­ges fins a aquest 2022/23, en què ha tor­nat a una pro­gra­mació més clàssica i que el públic ha beneït amb un 73,5% d’ocu­pació. Pel 2023/24, en el retorn al Lliure de reper­tori (sem­pre amb direc­ci­ons que l’apro­pen al segle XXI) s’insis­tirà en el poema èpic d’Odis­sea, Ifigènia i la repo­sició de Yerma (tot i que Tots eren fills meus va ser l’espec­ta­cle que va dei­xar més gent fora, no s’han pogut com­pa­gi­nar agen­des del repar­ti­ment d’Artur Miller, reco­neix Mar­tel). Fer­ran Utzet diri­girà l’altra gran pro­ducció a la Puig­ser­ver: La nos­tra ciu­tat, de Thorn­ton Wil­der. Baró d’Evel repe­tirà el cele­bradíssim Falaise i els de La Re-sen­tida xilena (La posi­bi­li­dad de la ter­nura) i Chévere (Proyecto Helen Keller) tor­na­ran a fer una breu estada a Montjuïc.

Al Lliure de Gràcia, s’hi con­vo­ca­ran copro­duc­ci­ons ambi­ci­o­ses, com les de La Calòrica i el CDN Le Congrés ne marche pas, una fes­tassa en què els abso­lu­tis­tes cele­bra­ven la der­rota de la Revo­lució Fran­cesa. El Tem­po­rada Alta tindrà en el Sísif par­ti­cu­lar de Jordi Oriol i Casa­res-Camus una història d’amor a par­tir de la seva cor­res­pondència, Mari­lia Sam­per diri­geix un text que des­criu un poblet de Mas­sac­hu­setts de prin­ci­pis del XXI (El cine) i Vic­to­ria Szpun­berg posa en qüestió la moral a L’impe­ra­tiu categòric: de ser fidel a la nor­mes soci­als a con­fron­tar-ho amb la llei del talió. Un retorn cele­brat és el d’Iván Mora­les i l’adap­tació faraònica d’El día del Watusi. Davide Car­ne­vali tras­llada a Bar­ce­lona la seva inda­gació Retrat de l’artista mort (Itàlia’41-Argen­tina’78). Dues per­les inter­na­ci­o­nals: el tea­tre comu­ni­tari amb famílies ucraïneses, bie­lo­rus­ses i polo­ne­ses sobre els efec­tes de la guerra a Ucraïna, Mot­her. A song for war time, i la cre­ació del col·lec­tiu anar­quista FC Berg­man que obra el curs al Lliure amb una reflexió visual sobre la vida en soci­e­tat, ins­pi­rat en l’arca de Noè.