Música

SOCIETAT

Mor Lucky Guri, referent del jazz a Catalunya i històric pianista de TV3

El músic, de 73 anys, es va fer popular en els programes “Tres pics i repicó” i “Sense títol”

Joaquim Guri (1950, Calella), un dels pianistes de jazz de referència a Catalunya, ha mort als 73 anys aquesta passada matinada, segons ha confirmat TV3. Es va fer popular sobretot per les seves aparicions televisives, especialment al programa d’Antoni Bassas “Tres pics i repicó” on es feia anomenar Sam, un homenatge gens dissimulat al film “Casablanca”. El 1995 va començar la seva participació en un altre programa llegendari de TV3, “Sense títol”, d’Andreu Buenafuente. Sempre es va considerar un alumne avantatjat de Tete Montoliu, al qual anava a veure pràcticament sempre que podia a la Cova del Drac, al carrer Tuset.

Guri es va traslladar a Barcelona amb la família amb 7 anys. L’any següent ja anava al Conservatori Municipal de Música, on es va formar com a pianista clàssic, i el 1967 va formar el seu primer trio de jazz. Es va forjar als anys setanta, com Montoliu, a la Cova del Drac on va acompanyar grans figures internacionals del jazz quan feien gires per Europa. També va tenir l’ocasió de tocar amb artistes ben coneguts de la Nova Cançó, com Guillermina Motta i Maria del Mar Bonet i va forjar una bona amistat amb Josep Maria Espinàs. Tot i que portava al jazz a les venes, el seu estil anava molt més enllà. També va tocar amb Núria Feliu i amb un dels ídols del rock barceloní als seixanta, Tony Ronald.

Als setanta va crear un grup que amb el temps va ser de culte, els Barcelona Traction. Amb ells va gravar dos discos, un produït pel mateix Joan Manuel Serrat. En aquells anys va moure com peix a l’aigua en la música laietana de Zeleste. Un dels seus grans referents, sobretot en aquell grup, era el teclista nord-americà Chick Corea, que saltaria a la fama sobretot quan va fundar el súper grup de jazz rock Return to Forever.

Amb a els Barcelona Traction, al costat de Francis Rabassa i Jordi Clua, va tocar en el primer Canet Rock (1975). Abans havia gravat un disc sencer amb versions instrumentals dels Beatles: “We are digging the Beatles” (1972). En el projecte hi van participar músics molt coneguts de l’escena barcelonina aquells anys: Carles Benavent, Salvador Font i Max Sunyer. Amb tot, el disc va ser retirat de les botigues per ordre judicial ja que s’havia gravat sense els permisos necessaris.

Els Beatles, que encara no estaven oficialment separats, no havien autoritzat les gravacions oficials de versions de les seves cançons. El 2011 Picab va reeditar el disc i es pot trobar a Spotify. “L’any 1965, quan van venir els Beatles a Barcelona i van tocar a la Monumental, jo volia anar-hi però no em van deixar entrar al concert perquè no tenia l’edat. I em vaig quedar a fora, on també se sentia, juntament amb els grisos muntats a cavall i rodejat d’orins i femtes dels cavalls”, recordava Guri en una entrevista al diari “El Jardí” per remarcar la principal diferència entre ell mateix i Montoliu, molt més ficat en el jazz pur que en el rock. “Aquell disc era el primer que es feia a nivell internacional només amb versions dels Beatles.”

Guri va ser un pioner en la introducció a Catalunya del piano elèctric en els concerts. Feia actuacions i “jam sessions” constants a la Cova del Drac. Així va néixer la Sextet Dixieland, que va girar també per Catalunya. Entre les diferents formacions que va liderar hi havia el Lucky Guri Trio i el Lucky Guri Quintet, amb les quals va tocar en pràcticament tots els festivals de jazz de l’estat i alguns dels més rellevants en l’àmbit internacional. La transició va ser un alliberament: “Abans i després de Franco. Nosaltres no sabíem res del que es feia a França i altres llocs on els joves es van revoltar. Aquí no hi havia res. Però després ho vam anar entenent. I l’any 1976 vam convergir una colla de músics a Música Urbana on vam coincidir amb en Joan Albert Amargós, en Benavent, en Font, en Luigi Cabaneach, en Jordi Bonell...”

El 2020 se li va fer un homenatge a Calella amb la participació d’antics companys de viatge com Mònica Green, Sunyer, Horacio Fumeiro, Francesc Rabassa i Emili Baleriola, que va morir la setmana passada. Va participar en la Marató de TV3 del 2016 contra l’ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques on va explicar com dotze anys abans un dia es va quedar davant d’un piano “sense saber per a què servien les tecles blanques ni les negres”.Lucky Guri, segons va explicar, va haver d’aprendre a tocar el piano de nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat literària

Pierre Lemaitre quan escriu transpira, no s’inspira

Barcelona
Cultura

Marcel·lí Güixens, membre històric i excap de colla dels Nens del Vendrell

Crítica

El rei va despullat

música

Lluc publica l’EP ‘Totes les veus ara són ecos’, des del Baix Montseny

sta maria de palautordera
MÚSICA

Palau 100: De Viena a Rufus Wainwright

BARCELONA
LLETRES

Col·loqui internacional sobre l’espai trobadoresc i les dones, a Barcelona

barcelona
TEATRE

El Teatre Romea recrea l’humor cínic de Thomas Bernhard

BARCELONA
audiovisual

Ferran Cera substitueix Jordi B. Oliva com a president de la federació PROA

barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

Cap Butaca Buida ja ha venut la meitat de les 60.457 entrades del 16 de març

BARCELONA