Quatre monodrames d’òpera en entorns domèstics a l’Ateneu Barcelonès

Qua­tre solos soles és la cul­mi­nació d’una copro­ducció maleïda pel Liceu i Òpera de But­xaca i Nova Cre­ació, l’any de tan­ca­ment dels tea­tres per la pandèmia. Amb la volun­tat d’impul­sar la cre­ació d’òpera con­tem­porània, es va encar­re­gar a lli­bre­tis­tes i com­po­si­tors breus esce­nes de dones pro­ta­go­nis­tes en entorns domèstics.

L’objec­tiu ini­cial del Liceu i l’asso­ci­ació era pre­sen­tar dins del tea­tre de la Ram­bla Sis solos soles però el con­fi­na­ment ho va impe­dir. Per a la Mercè, ja es van des­en­ca­llar tres d’aquests monòlegs operístics a l’Ate­neu Bar­ce­lonès. Ara, es repre­sen­ten els tres res­tants (Dar­rer mis­satge, Voraç bellesa, Per pre­caució) i es com­pleta amb una repe­tició (Danae recorda) en una vet­llada pre­vista per a avui i demà (21 h).

Els qua­tre qua­dres, de 16 a 20 minuts cada un, s’ani­ran inter­pre­tant en dife­rents estan­ces de l’Ate­neu. Les situ­a­ci­ons són ben diver­ses: des de l’anunci d’una you­tu­ber de la fi del món musi­cat per Mario G. Cor­tizo (i lli­bret de Marc Rosich) fins al record de la vexació del pare a Danae recorda, amb música de Joan Magrané i lli­bret d’Helena Tor­nero; o l’àvia que vol evi­tar la residència, amb música de Raquel García Tomás i lli­bret de Vic­to­ria Szpun­berg. Com­pleta el qua­dre Voraç bellesa, que ima­gina els deli­ris d’una can­tant madura pre­pa­rant-se per a un con­cert, de Lucas Peire i lli­bret de Cris­tina Cor­dero.