Arts escèniques

FESTIVAL GREC

Un ‘tapís’ per enfilar la resistència de Natàlia

Fins a onze artis­tes (deu juga­do­res de camp i la com­po­si­tora Clara Agui­lar a la por­te­ria, com aquell qui diu) for­men l’equip de la Natàlia. Car­lota Subirós signa el repte de debu­tar a l’amfi­te­a­tre Grec i, d’aquí a poques set­ma­nes, també es repre­sen­tarà al TNC amb una adap­tació de La plaça del Dia­mant. Si Joan Ollé va des­gra­nar la novel·la en tres veus de la pro­ta­go­nista, ara Subirós (amb el dra­ma­turg Fer­ran Dor­dal) des­gra­nen la veu de la famosa Colo­meta amb un riu de veus que sonen polifòniques, mos­trant dife­rents cos­sos d’una diver­si­tat que l’apropa a l’actu­a­li­tat de la Cata­lu­nya del segle XXI. L’obra es podrà veure avui i diu­menge a l’amfi­te­a­tre Grec, i al setem­bre obrirà la Sala Gran del TNC. És el pri­mer cop que Grec i TNC copro­du­ei­xen una obra junts.

Al cos­tat de la paraula punyent i des­crip­tiva de Rodo­reda, hi ha els objec­tes quo­ti­di­ans, la musi­ca­li­tat i una plàstica core­ogràfica que com­ple­men­ten l’emoció. No hi ha onze Natàlies, sinó que totes jun­tes en con­for­men una de sola, resu­meix Lur­des Barba. Per Paula Jor­net, la lec­tura, la distància del pre­ju­dici dramàtic de la gri­sor de la guerra civil i de la penúria durant la dic­ta­dura (que hi seguei­xen sent) hi inclou molta llum ense­nyant la for­ta­lesa de la pro­ta­go­nista, tot i no assu­mir cap paper actiu en la seva peripècia vital.

Alba Pujol ja va inter­ve­nir a Rodo­reda. Retrat ima­gi­nari (Grec 2008) en què es feia una dra­matúrgia sobre la novel·lista en l’Any Rodo­reda, també diri­gida per Subirós. Ahir recor­dava en la roda de premsa la sor­presa amb aquesta autora, que de sobte “et tra­vessa com un llamp amb la seva poètica i la seva quo­ti­di­a­ni­tat alhora; és una bomba”. Yolanda Sey adver­teix que el punt de vista pas­siu de dona dèbil davant la inci­a­tiva del seu marit (en Qui­met) no cal poli­tit­zar-la, sinó enten­dre que és fruit del seu temps. De fet, expli­car en públic aquesta història sense ni tan sols dia­lo­gar-ho ni incloure cap home en el repar­ti­ment ja marca una con­cepció política del mun­tatge, en què es vol treure l’apa­rent visió de pro­ta­go­nista bleda i remar­car una for­ta­lesa pas­siva, una dona valenta i super­vi­vent d’uns anys difícils, que avui es vol com­par­tir amb el màxim de comu­ni­tats i rea­li­tats pos­si­bles de la Cata­lu­nya actual. A més de les intèrprets cita­des, també figu­ren en el repar­ti­ment Màrcia Cis­teró, Montse Esteve, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya i Vanessa Segura.

L’obra tindrà una durada de dues hores i es repre­senta seguida. Perquè el riu que es va tre­nant en aquesta mena de tapís escènic no es vol tren­car en cap pausa. La música fuig de la lògica: viatja de la fos­cor al so més enèrgic, però sense repro­duir balls d’enve­lat en la festa major, per exem­ple. A més, es bas­teix també amb l’espai sonor que Damin Bazien pro­posa micro­fo­nant alguns dels objec­tes totèmics del mun­tatge.

S’ha des­car­tat la referència a la Colo­meta en el mun­tatge per dis­tan­ciar-la de la imatge icònica amb una Sílvia Munt i un Lluís Homar en una pel·lícula que tot­hom recorda. Subirós, filla del barri de Gràcia, cele­bra que Rodo­reda canviés el nom de la novel·la a dar­rera hora i la centrés en una plaça on s’ins­tal·la l’enve­lat i que fa referència al Dia­mant, una pedra pre­ci­osa i dura a la vegada. Del que no es dis­tan­cia gens és del sim­bo­lisme dels coloms en el mun­tatge, diu Subirós. Des de la fan­ta­sia (del fer volar coloms) cre­ient que farien negoci amb el colo­mar del ter­rat al reco­nei­xe­ment de la plaga com un mal­son.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.