Arts escèniques

Crítica

teatre

La bomba latent del silenci

Mentre Pau Vinyals viu les descobertes tràgiques d’un jove soldat enmig de la Guerra Civil, un dels fills de l’autor (fan torns el Josep i el Jordi) van pintant el teló a terra, inspirant-se en alguns dels quadres pels mons pelats propers als poblats de Terol, on faria guàrdies el seu pare, que és el soldat que escriu el dietari. Els retocs del llenç s’atura en un determinat moment. Llavors, mira com el seu pare (interpretat per l’actor que rellegeix uns papers amagats durant dècades a la casa pairal) es desfà. Renuncia. La sang vessa i embruta, i ja sembla que mai no es podrà fer res sense tacar-se.

Vinyals escomet dalt de la taula de pintor fent cabrioles sobre la guerra defensant el seu antagònic muntatge El gegant del pi (en què es qüestiona si el seu avi va aprofitar-se de la feblesa dels republicans a la vila, en gaudir dels favors dels franquistes). L’actor, ara, basteix un personatge que s’emociona, que pateix afectadament les privacions i les ferides. Potser hagués estat millor contenir-lo. Perquè la força del document és el temps que va preferir callar, no pas la seva deplorable vivència (que ja s’ha narrat en múltiples muntatges, de bàndols i tons dramàtics com In memoriam, Diari d’una miliciana, Quanta quanta guerra, No em va fer Joan Brossa, El enterrador (que la setmana vinent es programa a la Sala Fènix)...)

Per això, per sobre de la muntanya russa interpretativa, captiva el silenci i el mirar, com perdut, del fill que encara avui es pregunta per què el pare no va voler-ho compartir, amb la família en íntimes sobretaules. Tenia massa dolor i frustració per reviure-ho, però, alhora, es negava a esborrar la memòria. La sort va fer que el nét Lluc Castells (també escenògraf) detectés l’embolcall quan van decidir tirar el mur del dormitori dels avis, ja traspassats, per poder ampliar el menjador i fer les trobades familiars més còmodes i agradables. Ara, 85 anys després d’acabada la Guerra Civil, ha estat l’hora de desenganxar el precinte de pintor i rellegir la lletra de l’avi, per part de Lluc Castells. Hi ha molt a desenterrar encara en aquest estat amb una transició del 78 que es deia modèlica i que s’ha revelat tramposa i injusta.

Els papers de la guerra
Intèrprets: Pau Vinyals (Jordi i Josep Castells s’alternen)
Dimarts, 10 d’octubre (fins al 26) a la Biblioteca de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja
Cultura

Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja

Girona
novetat editorial

Clàudia Pujol debuta en novel·la amb un ‘thriller’ de denúncia

Barcelona
cinema

Una mirada a les ferides obertes del conflicte basc

barcelona

Una nova era per a la sardana?

TARRAGONA
MÚSICA

L’Auditori celebra 25 anys amb millores acústiques i quatre estrenes d’autors catalans

BARCELONA

De ‘L’oucomballa’ al ‘Coti x coti’

barcelona
Crítica

Dues dones enmirallades

Guaita què fan ara
Sèries

La ciutat que també és nostra

Netflix. Fantàstic

‘Avatar’, un ‘remake’ amb acció real