Arts escèniques

la crònica

Xavier Castillón

Gran circ, grans pallassos

Avui en dia estem envoltats de suposats graciosos, a la vida i a les xarxes, però no és fàcil trobar bons pallassos sota les carpes dels circs, i encara menys dos grans pallassos compartint la mateixa pista. I aquestes Fires de Girona, una autèntica conjunció astral ha fet que dos monumentals clowns actuïn a la pista del Circ Històric Raluy , instal·lat fins diumenge entre el pont de Fontajau i l’Auditori. Un és l’actual pallasso titular del Raluy, l’italià Davis Vassallo, que és també un intrèpid antiequilibrista sense por de la caiguda; l’altre és el mestre català Tortell Poltrona, associat amb el Raluy només per a la seva estada a Girona, en principi, tot i que la bona entesa entre el circ de Rosa Raluy i el fundador del Circ Cric faria preveure una relació més duradora. De fet, la presència de Poltrona és el gran tret diferencial de l’espectacle Kirko que va portar el Raluy l’any passat a les Fires de Girona i el d’aquest any, que manté el fil conductor –la reivindicació dels valors mil·lenaris del circ: força, habilitat i creativitat– i alguns dels números principals de l’espectacle: els salts mortals sobre la barra dels acròbates ucraïnesos Trio Barbara, i especialment els jocs icaris de les germanes Kimberley i Jillian Giribaldi Raluy, filles de la Rosa, que molt ben compenetrades es fan rodar una a l’altra amb els peus com si fos un ventilador humà, mentre els pares les contemplen amb orgull. De fet, tota la família hi actua, també el pare, William Giribaldi, esplèndid malabarista, i la mateixa Rosa, que repeteix el poètic número de pintar un retrat del seu pare, el fundador Carlos Raluy, fent-lo aparèixer amb pols daurats. Ara s’hi afegeix Tortell Poltrona tocant el saxo en un emotiu homenatge de pallasso a pallasso. Les dues hores d’espectacle, amb quinze minuts de descans per a les crispetes, passen com un sospir, entre l’humor i els números d’equilibri i força, com el dels musculats Germans Marton: màxima tensió mà a mà. I deixem per al final el gran Tortell Toltrona, que entre altres intervencions ofereix un parell dels seus números clàssics, inclòs el de la puça Orzowei (qui va dir que ja no hi ha animals al circ?), a la qual llança amb un petit canó. Que bèstia! I que genial!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja
Cultura

Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja

Girona
novetat editorial

Clàudia Pujol debuta en novel·la amb un ‘thriller’ de denúncia

Barcelona
cinema

Una mirada a les ferides obertes del conflicte basc

barcelona

Una nova era per a la sardana?

TARRAGONA
MÚSICA

L’Auditori celebra 25 anys amb millores acústiques i quatre estrenes d’autors catalans

BARCELONA

De ‘L’oucomballa’ al ‘Coti x coti’

barcelona
Crítica

Dues dones enmirallades

Guaita què fan ara
Sèries

La ciutat que també és nostra

Netflix. Fantàstic

‘Avatar’, un ‘remake’ amb acció real