Patrimoni

Patrimoni

Un toc d’estrena

La basílica de Santa Maria de Mataró substituirà la campana ‘Carme’ i farà una rehabilitació integral de la resta de bronzes

La ciutat preserva el repic manual, declarat patrimoni immaterial per la Unesco, a càrrec de campaners voluntaris

L’actuació puja a més de 100.000 euros, amb subvencions de la Generalitat i l’Ajuntament

Des de fa més de 40 anys un grup de campaners voluntaris s’encarrega dels repics manuals

Nova campana i posada a punt de les sis restants que hi ha actualment en funcionament al campanar de la basílica de Santa Maria de Mataró. La capital del Maresme va presentar ahir el projecte de rehabilitació després de dos anys d’estudi i d’elaboració de la proposta. L’obra inclou la substitució de la campana Carme, que va deixar de sonar el 2017 després de localitzar-hi una esquerda, i la intervenció integral a les altres canviant els actuals elements de contrapès i de subjecció de ferro per uns de fusta. La intervenció, segons va explicar el director del Museu Arxiu de Santa Maria, Nicolau Guanyabens, permetrà “fer una restitució plena de les campanes, garantir la continuïtat dels repics manuals i ressaltar els valors singulars del campanar des del punt de vista històric, arquitectònic i etnogràfic”. I és que a Mataró, des de fa més de 40 anys, i un cop desapareguda la figura del campaner d’ofici, un grup de voluntaris s’encarrega d’executar els repics manuals propis de les festes de tot l’any litúrgic, “amb més de 80 repicades manuals”. Cinc de les campanes son litúrgiques i les altres dues, situades a la part més alta del campanar, civils perquè s’encarreguen només de donar els quarts i les hores.

L’actuació és la més important que s’ha fet en l’edifici des del segle passat i, segons destaca Guanyabens, està del tot justificada pel fet que el campanar de la ciutat “és una icona local comparable amb la Laia l’Arquera, el gegant Robafaves o la locomotora Mataró”. De fet, el repic de les campanes és un dels actes imprescindibles en dates tan assenyalades com la festa major de les Santes. “Amb les operacions previstes, l’estudi documental i les tècniques reproduïdes, la ciutat podrà recuperar els repics genuïns i la tècnica característica dels campanars catalans, amb trets distintius mataronins”, afirma Guanyabens. La nova campana Carme substituirà l’actual, que data del 1954, i tindrà les mateixes decoracions i inscripcions. La peça, de 86 centímetres de diàmetre, 73 d’alçada i un pes aproximat de 400 quilos, anirà a cura d’un mestre campaner de Cantàbria. Pel què fa a la intervenció integral amb la resta de campanes, el director del Museu Arxiu va especificar que el que es busca és “considerar el campanar com un tot instrumental, que forma una unitat orgànica, simbòlica i instrumental”. “Es restablirà la plenitud del campanar, perquè amb els nous tirants metàl·lics s’hi podran fer els tocs manuals històrics, per poder-les tocar amb cordes, i no amb la mà com s’ha hagut de fer en els últims anys”, va explicar Guanyabens. Posteriorment, les dues campanes civils i algunes de les litúrgiques també s’electrificaran perquè puguin fer-se sonar de manera automàtica en determinades ocasions i quan sigui necessari.

Recerca de suport econòmic

El cost global de la intervenció supera els 100.000 euros. D’aquests, 44.000 els aporta l’Ajuntament de Mataró i la mateixa xifra, el Departament de Cultura de la Generalitat “a través d’una subvenció per a immobles de notable valor cultural”. Per cobrir la resta dels diners, des de Santa Maria es posarà en marxa una campanya de captació de patrocinis tant d’empreses com de particulars. La campanya també inclourà diferents accions culturals per acostar a la ciutadania “el ric patrimoni material i immaterial aportat pel campanar”. Durant l’acte de presentació del projecte tant l’alcalde de Mataró, David Bote, com el director dels serveis territorials del Departament de Cultura, Andreu Felip, van destacar la importància de preservar uns elements que garanteixen la tradició del toc manual de les campanes.

El calendari previst recull que durant el primer trimestre del 2024 es retiraran totes les campanes de la basílica, a excepció de les civils perquè continuïn tocant els quarts i les hores, i es traslladaran al taller del País Valencià. Les peces, renovades, estaran a punt pel cicle de repicades propi de les pròximes Santes, a finals de juliol.

Un so únic
El toc manual de campanes va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco l’any passat. Mataró, però, aquest juny perdia un dels personatges més emblemàtics vinculat al so de Santa Maria: Lluís Hugas, campaner major i un referent de la cultura popular, especialment de les Santes, moria als 71 anys. Una placa commemorativa deixa constància del seu record a la sala de les campanes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

L’Energia de Palafrugell reuneix el passat, el present i el futur de la cobla

palafrugell

Una programació interdisciplinar per a la Nit d’Estiu de La Fundació ”la Caixa”

GIRONA
DANSA

El Mercat de les Flors reforça vincles enmig de les reformes

BARCELONA
Estrenes de cinema

Zombis amb zeta de zen

Barcelona
comunicació

El Punt Avui proposa un estiu farcit d’entrevistes i festivals

girona
Michel Franco
Director de cinema

“La manca de substància s’intenta tapar amb diners”

Barcelona
MOSTRA

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona