Llibres

societat

Doris Lessing, escriptora i feminista britànica

L’any 1999 li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya i el 2007, el Nobel de Literatura

Aquest divendres va fer 10 anys que va morir Doris Lessing, escriptora i feminista britànica, fortament compromesa socialment i política. El 1999, li va ser concedit el Premi Internacional Catalunya; el 2007, el Nobel de Literatura, i el 2001 va ser guardonada amb el Príncep d’Astúries de les Lletres.

El seu pare, Alfred, un oficial de l’exèrcit britànic, va ser víctima de la Primera Guerra Mundial, en què va patir diverses amputacions. Es va casar amb una de les infermeres que l’atenia, Emily. Quan Doris tenia sis anys, la seva família, atreta per les promeses de fer fortuna amb el conreu de blat de moro, el tabac i els cereals, es va traslladar a l’antiga colònia britànica de Rhodèsia del Sud, l’actual Zimbabwe, on va passar la seva infància i joventut fins als 30 anys. En lluita constant amb la seva mare per la seva educació estricta i severa, Doris, desitjant fugir del seu autoritarisme, va abandonar els estudis als quinze anys i es va posar a treballar com a auxiliar de clínica. Tres anys més tard, als 18, es va traslladar a Salisbury, on va treballar com a telefonista. El 1939, es va casar amb un funcionari, Frank Charles Wisdom, amb el qual va tenir un fill i una filla. El 1943, es van divorciar i es va unir a un grup d’idees comunistes. El 1944 es va casar amb Gottfried Lessing, un exiliat jueu alemany que havia conegut en un grup literari marxista i va tenir el seu tercer fill, Peter. Va començar a treballar com a auxiliar de clínica.

Atabalada per les seves inquietuds intel·lectuals i literàries i per la tasca de ser esposa i mare, es va divorciar una altra vegada, encara que va conservar el cognom del seu espòs per publicar, i el 1949, amb 36 anys, es va traslladar al Regne Unit amb el fill petit i va deixar a Sud-àfrica amb el seu pare els més grans, ja que, segons va assenyalar anys després, no volia malgastar-se sent solament mare. Un any després va publicar la seva novel·la: The grass is singing (‘L’herba canta’). Molt compromesa políticament, va militar al Partit Comunista Britànic entre el 1952 i el 1956, va participar en campanyes contra les armes nuclears i va criticar asprament el règim de l’apartheid sud-africà. Però la revelació dels crims de l’estalinisme en el vintè Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica li va fer perdre definitivament totes les seves il·lusions ideològiques i va abandonar el partit el 1954. L’obra de Doris Lessing té molt d’autobiografia: s’inspira en la seva experiència africana, en la seva infància, en els seus desenganys socials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, en les injustícies de la desigualtat ètnica i en la contradicció entre la consciència individual i el bé comú. L’any 1956, conegudes les seves crítiques constants i implacables als règims totalitaris i segregacionistes, se li va prohibir l’estada a Sud-àfrica (entre el 1956 i el 1995), a l’estat de Rhodèsia especialment. El 1962, va publicar la seva novel·la més coneguda, El quadern daurat, que la va catapultar a la fama i la va convertir en una icona de les reivindicacions feministes. El 1995, amb 66 anys, Lessing va retornar a l’Àfrica per visitar la filla i els nets, així com per donar a conèixer la seva autobiografia. Ironies de la història, va ser acollida amb els braços oberts, quan els temes que ella havia tractat en les seves obres havien estat la causa de la seva expulsió del país 40 anys enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona