Feliu Matamala, el patriota de Les Voltes

Sempre és bo, i encara diria que es fa poc, rememorar la figura d’una persona com Feliu Matamala i Teixidor (1912-2009), que va morir tal dia como avui fa 14 anys. Com a patriota i catalanista de pedra picada defensava les seves idees, com ho fem tots, amb la diferència que ell era un home d’acció. I, d’aquests, ens en falten. Cada vegada més. En qualsevol campanya que s’organitzava per defensar la llengua o el país ell sempre era a la primera línia i a fe de Déu que es feia escoltar. En qualsevol iniciativa que s’organitzava durant el tardofranquisme i la transició sempre apareixia la seva figura. A peu de carrer. Com marquen els cànons de les organitzacions d’esquerra de tota la vida, tot i que ell sempre va ser catòlic.

En Feliu havia nascut a Amer. Era fill de moliner i la feina del pare el va portar a voltar per diferents indrets de la comarques gironines. De petit, quan la mare va trobar feina a la Grober –ja amb el pare mort– abans de la guerra es va traslladar a Girona i va fer diferents feines mentre començava a formar una consciència política i cultural de país. Va ser membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, la branca progressista de l’Església. El seu catolicisme el va dur a presó. Va acabar al País Basc combatent al costat de falangistes, fet que més endavant reconeixeria que seria “un cop molt fort”.

Acabada la guerra el 1943 va fundar amb el seu germà la coneguda empresa Stein. El seu activisme i les trobades clandestines es van fer cada vegada més habituals fins que es van materialitzar fa just 60 anys en la creació de la llibreria Les Voltes, un projecte per vendre llibres exclusivament en català impulsat inicialment per quaranta-tres socis, del qual Matamala en va ser l’ànima durant mig segle. Va idear la campanya Ho volem en català amb uns adhesius que ell mateix havia fet imprimir i que col·locava en els rètols de les botigues escrits en castellà. Va dissenyar una perxa per posar-lo ben enlaire a amb el doble objectiu que fossin visibles i que quedessin lluny de l’abast dels que pretenien arrancar-los.

Totes les campanyes en favor de la llengua es materialitzaven en una taula, davant de la llibreria, on sempre hi havia algun paper per signar. També va ser un impulsor del carnet d’identitat en català. En soc testimoni, de l’èxit de la proposta, ja que tots els joves del poble ens el vam anar a fer. Ara, quan ens diguessin allò de que pone en tu DNI, doncs mira: Catalunya.

A banda de l’activitat cívica, políticament Feliu Matamala va militar a Unió Democràtica i a Convergència Democràtica i era un defensor acèrrim de la independència de Catalunya, tot i que va morir molt abans que comencés el procés cap al referèndum del 2017.

Entre els guardons que va rebre hi ha la medalla Francesc Macià de la Generalitat (2004) i la Creu de Sant Jordi (2009) i l’Ajuntament de Girona va batejar un passeig amb el seu nom.