Llibres

novetat literària

Shakespeare a l’Olimp i en molt bona companyia

Diuen que els jubilats mai tenen temps per a res perquè, quan deixen de treballar, es dediquen a fer de tot i a totes hores. Hi ha qui fa de cangur –per gust o obligat– dels nets, qui s’apunta a ioga, a tastos de vins o, com en el cas que ens ocupa, qui escriu tot allò que voldríem saber sobre Shakespeare i mai ens hem atrevit a preguntar.

“Shakespeare, per a mi, és com un riu molt cabalós que flueix per la meva geografia i biografia d’una manera natural. I ara s’ha desbordat i m’ha permès trepitjar, també, els terrenys de la invenció i de la imaginació”, sintetitza Rosa Maria Martínez Ascaso, que va ser bibliotecària i documentalista, de professió i de vocació, i que ha esdevingut una especialista en l’obra i miracles –perquè, per a ella, Shakespeare és una mena de religió, però de les bones– de l’autor universal de Stratford-upon-Avon.

En format físic, avalen Rosa Maria Martínez Ascaso els més de 3.000 llibres sobre l’autor anglès que té. En format intangible, només cal parlar amb ella, o, més ben dit, escoltar-la, per adonar-se de com en sap, i de memòria, de temes relacionats amb l’autor anglès.

El 1989, amb A. Usandizaga, va publicar el llibre acadèmic Bibliografía de traducciones españolas de las obras de William Shakespeare. No va ser fins que va tenir temps de veritat que l’autora va poder donar corda, i llarga, a la seva passió i va escriure assajos divulgatius en què concentra temàtiques de l’extensa obra de Shakespeare. L’editorial Cossetània li ha donat suport i li ha publicat quatre títols: Shakespeare i la Natura. Inspiració i simbolisme (2009), Sexpeare. Amor i sexe en Shakespeare (2019) i Rere el somriure de Shakespeare (2021). I el cinquè, sobre la temàtica del crim i la delinqüència, ja està enllestit.

Abans del cinquè, però, hi ha el quart, que acaba de sortir: Des de l’Olimp. Shakespeare trenca el seu silenci, amb pròlegs de Genís Sinca i Roser Vidal Font. En aquest cas, Martínez Ascaso ha gosat ficar-se dins del seu admirat autor i, es podria dir, parlar per boca seva.

I no només això, el situa a l’Olimp dels Il·lustres, on conviu amb grans filòsofs, científics, músics, pintors, literats, polítics, actors..., de totes les èpoques i nacionalitats, com ara Sòcrates, Plató, Nietzsche, Einstein, Virginia Woolf, Freud, Darwin, Verdi, Proust, Pla, Dostoievski, Agatha Christie, Picasso, Leonardo da Vinci, Marilyn Monroe, Dalí, Sartre, Beethoven i, naturalment, Groucho Marx. A l’índex onomàstic, hi trobem gairebé 650 noms de persones reals que apareixen al llarg dels 21 capítols temàtics de l’obra.

Hi surten temes relacionats amb l’humor, el llenguatge, la mort, la política, la religió, l’amor i el sexe, la justícia, la música, la pintura, l’esport, el món sobrenatural, el cinema, la gastronomia i fins i tot la física quàntica, perquè Martínez Ascaso s’empesca un ordinador que anomena OQS (Olympic Quantum System). “Tots tenen un ordinador personal amb aquest sistema; els han fet unes classes i són experts navegadors, de manera que ells capten tot el que passa a la Terra”, explica l’autora, que d’aquesta manera salva els anacronismes lògics.

La idea va ser un rampell. “Un dia, estava acabant un llibre sobre Shakespeare i el crim i vaig tenir l’impuls d’escriure un llibre en primera persona com si fos la veu de Shakespeare. I aquell mateix dia el vaig començar. He gaudit molt, molt, escrivint-lo, fins al punt que l’he fet passar per davant de l’altre”, explica.

La idea de l’Olimp la hi va “enviar el mateix escriptor des de la tomba”, a la Holy Trinity Church, a Stratford-upon-Avon, perquè a més de la famosa maledicció faraònica perquè no la profanin, a la paret hi ha un escrit que diu: “El judici de Plini, la saviesa de Sèneca, l’art de Virgili; la terra el té, el poble el plora, l’Olimp el guarda.”

“Tot el que diuen els personatges és cert, no m’invento res, el que sí que faig és que en alguns casos figura que ho diuen a ell, a l’Olimp mateix, i en d’altres se cita que ho van dir encara vius.”

Per a Rosa Maria Martínez Ascaso, tot el que es pot aprendre i gaudir de Shakespeare és inesgotable, i el riu cabalós no sembla que afluixi, perquè ja s’empesca el sisè llibre: el món sobrenatural i la màgia. En l’obra de Shakespeare, of course.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

lletres

Girona recordarà Modest Prats en el desè aniversari de la seva mort

girona
Art

El mes de març és blau, el del pintor i paisatgista Ignasi Esteve

Girona
la ciutat d’ideals

La cancel·lació de la ignorància

LA CRÒNICA

Les diferents sonoritats de Safo

Crítica
música

Viatge en el temps

Cultura

John Okafor, actor de comèdia conegut popularment com a ‘Mr. Ibu’

novetat literària

Pierre Lemaitre quan escriu transpira, no s’inspira

Barcelona
Cultura

Marcel·lí Güixens, membre històric i excap de colla dels Nens del Vendrell

Crítica

El rei va despullat