Llibres

cultura

Mor la poeta Ester Xargay als 63 anys

La poeta, videoartista i activista cultural Ester Xargay ha mort als 63 anys. Feia temps que estava molt malalta ingressada als hospitals, el darrer, el de Palamós. Nascuda el 1960 a Sant Feliu de Guíxols, es va criar a França, on va viure gairebé divuit anys. La seva teoria i pràctica creatives, essencialment trencadores, es van desplegar en publicacions, recitals, exposicions i concerts en col·laboració amb altres músics i artistes.

En poesia, va obtenir el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2018 pel llibre Desintegrar-se. Altres poemaris rellevants seus són Un pedrís de mil estones (1992), coescrit amb Carles Hac Mor, Darrere les tanques (2000) i Eixida al sostre (2009).

L’escriptor Carles Hac Mor va ser una figura fonamental en la seva trajectòria artística i personal. Amb ell va gestar el DVD-Rom Sextina al microscopi (2002), i també amb Hac Mor i Adolf Alcañiz el CD-Rom Paraparèmies… (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999), i, a Barcelona Televisió, documentals i videopoemes (1998-2004), un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’Art.

Va publicar en diverses revistes i diaris, per exemple a l’Avui. També tenia una interessant faceta de traductora. Va traduir Blas de Otero; juntament amb Hac Mor, Pic Adrian, Tzvetan Todorov, Blaise Pascal i Raymond Queneau i, juntament amb Pascale Bardoulaud, Esther Tellermann.

Va tenir cura de la Setmana de la Poesia de Barcelona amb David Castillo (2005-2010) i amb Eduard Escoffet i Martí Sales (2011), i de Poesia als parcs. Lletres i paisatges, amb Hac Mor (2007-2014), cicle als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Així explicava ella mateixa quan, com i per què va començar a escriure: “De petita feia uns poemes que sorprenien molt la meva mare, no gens infantils, segons ella (llegits amb molta estima) tenien un caire metafísic. Érem a França, a Bourges. Allà vaig viure les dècades dels seixanta i setanta, un període ben reivindicatiu, revoltat, existencialista i sartrià. A aquest entorn sociopolític, s’hi afegia un món educatiu inquiet, que em duia, dia sí, dia també, a La Maison de la Culture de Bourges, un centre experimental de tot, de l’art (s’hi feien accions i happenings), de la literatura, del teatre, del cinema, de la música (seu internacional de la música electroacústica). Allà vaig aprendre a entendre la recerca artística, literària i musical, els conceptes i les actituds hereves del dadaisme, sota el guiatge d’artistes i músics com ara John Cage o del moviment Fluxus, noms i tendències que vaig retrobar i contextualitzar molt més tard, fent Història de l’Art a Barcelona i en conèixer l’escriptor Carles Hac Mor, que ha sigut el meu mestre”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera